Un aire de final de legislatura
MadridQuan estem a punt de començar un nou curs polític, s’està apoderant de l’ambient un cert aire de final de legislatura. S’acostuma a dir que l’agost és un mes especial, amb menys activitat i una menor transcendència dels esdeveniments. Però des de fa uns anys hem tingut moltes novetats importants en plena canícula. Els rellotges ja no es paren, sobretot per als càrrecs públics, i no perquè les vacances estiguin sobrevalorades, com va dir Feijóo, sinó perquè determinades responsabilitats, assenyaladament les del president del govern, són personalíssimes i indelegables. Pedro Sánchez ho sap perfectament. Ho ha demostrat en moltes ocasions. Va quedar clar, sense anar més lluny, quan va convocar les eleccions del 2023, amb les votacions al juliol i l’acte de constitució de les Corts unes setmanes més tard. L’aposta li va sortir bé aquell cop, però serà molt difícil de repetir, tant si la pròxima convocatòria es fa aviat com si espera fins al 2027, que és quan acaba l’actual mandat.
En tot cas, els fets d’aquest estiu han mostrat un clima diferent del de fa dos anys. La maquinària dels partits respon a un ambient preelectoral permanent, cosa que implica la concentració d’energia en la recerca del qualsevol error de l’adversari, encara que sigui forçant la interpretació dels esdeveniments. Això ha sigut molt evident en les darreres setmanes, i no només per la tragèdia dels incendis. Tant en l’àmbit intern com pel que fa a la política internacional l’estiu ja no és un parèntesi. Ben al contrari, pot servir per consolidar imatges i sensacions, en aquest cas sobre la marxa del govern. Com a conclusió provisional diria que aquest agost ha estat un mes molt espès, amb abundància d’espais informatius plens de dades i imatges esgarrifoses. Les més properes, sobre els incendis, amb víctimes mortals i la frustració de molta gent que ha patit les conseqüències del foc. Altres esdeveniments destacats d’aquest període són més llunyans, però també ens afecten per moltes raons. Es tracta, sobretot, de la massacre de la població civil i la fam a Gaza, o de la guerra d'Ucraïna i els intents de negociació d’uns acords de pau que no tenen perspectives d'aconseguir-se.
Òbviament, es tracta de problemes molt diferents, però amb un gran potencial per influir en el que anomenem consciència col·lectiva. En termes generals, aquest conjunt de factors està afavorint la creació d’un clima social caracteritzat per la fatiga. Els símptomes d’aquest malestar social són més evidents si per completar el quadre tenim en compte altres qüestions pendents sense que se'n vegin perspectives de solució a curt termini. Em refereixo, per exemple, als efectes de l’augment de preus dels darrers anys que no va acompanyat d'una pujada dels salaris. Una combinació de problemes que ha incrementat la dificultat de molta gent, sobretot els joves, per fer efectiu el dret a accedir a un habitatge digne.
Amb aquest tipus d'escenaris de fons, les imatges dels focs han estat seguides durant molts dies per la reproducció de les declaracions de tota mena de líders polítics tirant-se els plats pel cap sobre la responsabilitat pels incendis. No cal haver perdut la casa o altres béns a les muntanyes de Lleó o d’Ourense per imaginar què poden pensar els afectats per aquest drama. És evident que la política implica controvèrsia i control de l'acció dels governs –siguin el de l'Estat o els de les comunitats autònomes–, però tots haurien de fer un esforç autocrític sobre l’exercici de les seves responsabilitats.
No té sentit acusar Sánchez d'haver-se quedat "a la poltrona" durant dies mentre el nord-oest d'Espanya es cremava, com ha manifestat el secretari general del PP, Miguel Tellado. Però també els socialistes haurien de fer un acte de contrició i reconèixer que els comentaris d'alguns dels seus dirigents, a l'inici dels focs, efectuant la mateixa acusació contra el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, tampoc van aportar res. Ni Sánchez es va quedar travat a la finca de La Mareta (Fuerteventura) els primers dies dels incendis, ni Fernández Mañueco va fer el mateix a Màlaga. El problema no ha sigut de manca d’atenció un cop iniciats els focs, sinó l'absència –en especial a Castella i Lleó– de polítiques de prevenció i bona gestió de recursos.
El clima polític
Socialistes i populars haurien de ser conscients del deficient paper jugat tant en la manca de previsió com en la ineficaç resposta al drama d'aquest estiu. L'estat autonòmic s'està posant a prova amb fets com aquests. Que ningú s'estranyi si després baixa la participació electoral. La diferència entre uns i altres consisteix en el fet que serà el PSOE el que pagui un preu més elevat per les insuficiències i els errors. Això té a veure amb la idea inicial relativa a una sensació de final de legislatura. Per remuntar el cop que ha suposat el cas Cerdán-Ábalos-Koldo de comissions a canvi de contractes d'obra pública, el govern ha d’aplicar mètodes d’acció política que demostrin més capacitat de reacció i més efectivitat. Aquest assumpte de corrupció ha significat un desgast important i el PSOE patirà per recuperar terreny.
Veure ara que Sánchez no ha estat al costat dels reis en les seves visites a les zones afectades pels incendis ens remet a les imatges de Paiporta el dia que també hi van anar el monarca i la reina, quan Sánchez en va haver de marxar després d'un intent d'agressió. Però hi ha altres dades. Per exemple, el protagonisme del Senat –on el PP té majoria absoluta– fent possibles les compareixences del govern estatal a l’agost, mentre al Congrés es rebutjaven altres peticions de control per diversos assumptes, com la política d'immigració. Les votacions a la diputació permanent del Congrés han sigut negatives per al govern perquè han posat novament de manifest la seva debilitat parlamentària, encara que hagi aconseguit frenar l'ofensiva de l’oposició. Ara bé, Junts haurà d'anar amb compte perquè la repetició de la seva coincidència en votacions amb el PP i Vox li pot resultar contraproduent. El moment de la veritat arribarà quan s'hagi de fer front al debat de totalitat sobre la proposta de pressupostos. Tots –el líder socialista i les minories que li han donat suport– se la juguen si el clima de final de legislatura es confirma i s’acaben convocant eleccions anticipades.