Política 25/01/2022

Albares defensa el paper d'Espanya en la crisi ucraïnesa: "La seguretat europea és indivisible"

El ministre d'Exteriors avisa que la situació és "greu" però que els aliats aposten pel "diàleg"

3 min
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, entrant a la sala de la comissió del Congrés.

Madrid"Aquesta és una qüestió greu que afecta la legalitat internacional i és una amenaça per a la pau". El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha comparegut aquest dimarts al vespre al Congrés dels Diputats per explicar la posició espanyola en la crisi ucraïnesa amb posat greu i sense restar ni un gram de transcendència a la tensió militar que es viu amb Rússia en aquesta part del món. Albares ha justificat que el conflicte implica Espanya perquè "la seguretat europea és indivisible" i l'Estat és un soci fiable que sempre respon "quan se'l necessita".

En la seva compareixença, convocada per la via d'urgència i a petició pròpia, ha explicat que l'estratègia consensuada pels socis europeus, i compartida pels Estats Units, passa per una combinació de dissuasió militar –per això l'OTAN està reforçant la seva presència en països de l'Europa de l'Est– i la via negociada. "Apostem pel diàleg, per la resolució pacífica dels conflictes", ha dit, "però sempre des del respecte al dret internacional i la integritat dels estats sobirans, petits o grans". En efecte, segons Albares, les demandes que Rússia ha traslladat als EUA i els països europeus són inacceptables perquè suposen restringir la sobirania dels estats de l'Europa de l'Est. Moscou ha reclamat que Ucraïna i la resta de països exsoviètics que encara no ho han fet no ingressin mai a l'OTAN i que es retirin les tropes de l'Aliança Atlàntica dels països que en van entrar a formar part després de 1997, com ara Polònia. "La política d'esferes d'influència que pretén Rússia és una cosa del passat que no volem que torni", ha reblat.

Fragata 'Blas de Lezo'

Pel que fa als moviments de tropes, el ministre ha detallat que Rússia ha desplegat 100.000 efectius al voltant de la frontera amb Ucraïna i països limítrofs com Bielorússia, a més de tancs, bateries de míssils i artilleria. "Aquest desplegament no es justifica per motius defensius, busca pressionar Ucraïna i també l'OTAN", ha apuntat. Per aquest motiu, ha justificat l'avançament de l'enviament de la fragata Blas de Lezo a la zona i també el relleu de tropes espanyoles a Letònia (350 efectius), que ja estava previst. Però el seu discurs ha estat ambivalent: mentre reiterava que l'objectiu és "que es normalitzi la situació mitjançant el diàleg" i que no es vol "contribuir a l'escalada militar", també deixava clar que la intenció és que Rússia entengui que si hi ha xoc patirà "costos massius". Pel que pugui ser, el cap de la diplomàcia espanyola ha admès que Moscou està tractant directament aquest assumpte amb els Estats Units i que els europeus s'han de limitar a escoltar les explicacions que els ofereix Washington.

Albares al Congrés.

En el torn de preguntes, tant PP com Vox i Cs han donat suport a la posició espanyola, però han fet sang en les divergències internes a dins de l'executiu. "Vostè no representa el govern espanyol, sinó una fracció del govern, perquè l'altra part ja està traient la pols als adhesius del 'No a la guerra'", li ha dit a Albares la diputada popular Valentina Martínez Ferro, que també ha reclamat que sigui Sánchez qui doni explicacions en lloc de fer-se "books de fotos des de la Moncloa". El portaveu d'Unides Podem, Antón Gómez-Reino, s'ha aferrat a la via diplomàtica, però no ha amagat les diferències amb la posició dels seus socis a l'executiu i ha defensat que la solució passa per la "desmilitarització i la desnuclearització" d'Europa.

Els partits independentistes catalans, per la seva banda, han rebutjat qualsevol intervenció militar i han criticat la dependència espanyola d'organismes com l'OTAN. I entre els més pròxims a la posició defensada per Albares hi ha hagut el PNB. Aitor Esteban ha dit que "Rússia sempre és Rússia, un país que es pensa que és un imperi i amb ambicions expansionistes".

stats