Alcaldes de Junts pressionen per endurir l'empadronament

Barcelona“En el tema del padró hi ha d’haver un canvi. No és lògic que puguis empadronar una persona que diu que viu al riu”. D’aquesta manera el secretari general de Junts, Jordi Turull, apostava en una entrevista recent a Europa Press per una revisió de la inscripció que fan els municipis de les persones que hi viuen. Una proposta que respon a una pressió interna, que s’ha intensificat en els darrers temps, dels alcaldes de Junts per endurir les condicions d’empadronament i fer un seguit de reformes dels ajuts socials davant l’auge de la immigració i també de les “ocupacions”, sostenen. Segons fonts coneixedores d’aquest lobi intern, un seguit d’alcaldes s’han fet seu un informe elaborat per un dels assessors de Junts a la Diputació de Barcelona, en què es diagnostiquen, segons ells, els “problemes” que actualment té el món local i en què es proposen un seguit de canvis legals que aspiren que la direcció de Junts en ple es faci seus.

Els alcaldes citen aspectes com l’empadronament de persones nouvingudes o el padró en relació amb les ocupacions, però no només: també demanen canvis en l'accés al sistema d’ajudes socials o els requisits pels quals es donen prestacions. Entre altres coses, es parla de reformar la llei de bases del règim local, que és la normativa que inclou la regulació del padró i que és de competència estatal. Així, pretenen que Junts porti aquesta qüestió a la taula de negociació amb el PSOE i que s’impulsi una iniciativa al Congrés. De fet, els juntaires ja han promogut canvis en el Codi Penal per agilitzar les desocupacions, una reivindicació també dels batlles.

Ara bé, no tothom dins de Junts veu bé les aportacions dels alcaldes. “Hi ha una visió diferent del territori i d'una part del grup parlamentari i la direcció nacional”, reconeixen fonts locals consultades per l’ARA, ja que una part de Junts recela d'agafar la bandera d'endurir l’empadronament, que fins ara ha onejat en solitari l’extrema dreta.

Altres fonts consultades de Junts advoquen per obrir el debat més enllà i no centrar-se en la qüestió del padró, sinó abordar com Catalunya, que necessita immigració –remarquen–, absorbeix aquest augment de població sense saturar els serveis públics, relaten. Posen com a exemple la socialdemocràcia danesa, que ha fet polítiques restrictives amb la immigració partint de l'argumentació per reduir la pobresa, diuen.

Reunió de reflexió

Segons les fonts consultades per l'ARA, aquest mateix divendres hi ha hagut una reunió en què han assistit diversos alcaldes de Junts, una part de la direcció nacional –Turull s’hi ha connectat a distància– i representants del grup del Parlament, del Congrés i del Senat. “Ens hem escoltat tots”, assegura un dels consultats, mentre que un altre també coincideix que la trobada ha servit per posar en comú les diferents posicions. “Se n’ha de parlar”, es reafirma un altre regidor, mentre un alcalde assegura que no només ells estan reclamant canvis en el padró, sinó també, en privat, els alcaldes del PSC de l’àrea metropolitana.

En el darrer congrés de Junts, el partit va arribar a un consens en relació amb la immigració que consistia en impulsar un pacte nacional per a les polítiques d'integració. S'especificava, entre altres coses, l'"obligatorietat" dels ajuntaments d'empadronar i que, d'aquest fet, se'n derivessin "drets i deures". Aquest posicionament es considera lax per part d'alguns batlles de Junts, que són partidaris d'una línia més dura. De fet, n'hi ha que reclamen que es recuperi la idea de fer una convenció concreta per debatre internament sobre immigració, una idea que la formació va aparcar –malgrat estar prevista per a finals del 2024– perquè va decidir incloure la reflexió dins del congrés de l'octubre.

El creixement d'AC

Només cal repassar l’hemeroteca dels darrers mesos per constatar que, des del territori, reclamen més mà dura a la direcció nacional. Els alcaldes són, d’una banda, els que gestionen el dia a dia, i per l’altra també són els primers que hauran de fer front a l’augment que preveuen les enquestes de l’extrema dreta de Sílvia Orriols a les eleccions municipals del 2027, en què Aliança Catalana espera fer forat sobretot a la Catalunya interior, feu tradicional de Junts.

Els principals alcaldes juntaires al territori ja s’han pronunciat. Tal com va publicar l’ARA, l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, està donant de baixa persones del registre –fins a 804 el darrer any–; l’alcalde de Vic, Albert Castells, demanava en una entrevista a El Punt Avui, el mes passat, una “revisió profunda del padró”; l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, assegurava també fa unes setmanes que no empadronaria okupes –tret que l'obligués la justícia–; o el regidor a Manresa, Ramon Bacardit, deia “prou” a més immigració en el darrer ple de l’Ajuntament, que està liderat per l'alcalde Marc Aloy, d'ERC. Una línia que també comparteixen els alcaldes del Maresme, liderats per Marc Buch (Calella), o Arnau Rovira, de Manlleu. Des de Sant Cugat, el batlle Josep Maria Vallès ha advocat per una mesura diferent: reformar la llei catalana perquè, per accedir a pisos de protecció oficial, calgui un mínim de deu anys d’empadronament.

Per ara, però, la direcció nacional demana temps per conciliar el discurs i totes les sensibilitats internes.