Política 24/11/2020

Els presidents del Parlament donen suport a la llei d'amnistia

Torrent, Forcadell, Benach i Rigol firmen una iniciativa per portar aquesta norma al Congrés

Quim Bertomeu
3 min
Rigol, Torrent, Forcadell i Benach aquest dimarts al Parlament.

BarcelonaLa llei d'amnistia que busca exonerar tots els represaliats per causes judicials derivades del Procés ha entrat aquest dimarts per primer cop al Parlament. No ho ha fet pels canals habituals, és a dir, a través del registre de la cambra ubicat a l'última planta de l'edifici. Ho ha fet a través del despatx d'audiències i de la mà del president de la institució, Roger Torrent, i els expresidents Carme Forcadell, Ernest Benach i Joan Rigol. Els quatre han firmat a favor d'una campanya que promou la plataforma ciutadana Amnistia i Llibertat (ALL), que busca donar a conèixer aquesta llei entre els catalans per després elevar-la al Congrés.

En un breu discurs, Torrent ha defensat que aquesta llei és "l'única manera d'avançar cap a la resolució democràtica del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat" i ha assegurat que té l'aval d'una "majoria" de catalans. Què planteja la norma? Deixar sense efecte totes les causes judicials obertes i tancades des de l'1 de gener del 2013 i que han suposat la condemna de polítics, activistes i ciutadans per actes vinculats al Procés -com el 9-N i l'1-O-. El text proposa que fins i tot s'amnistiï els policies que han estat encausats, en aquest cas, per accions contra el Procés com les càrregues policials de la jornada del referèndum del 2017.

La llei té el suport de tots els partits independentistes però, de moment, qui la vehicula és aquesta plataforma ciutadana, Amnistia i Llibertat. El seu objectiu és recollir tantes firmes de suport com sigui possible per després portar-la el Congrés a través del dret de petició. Que aquest sigui el procediment final per elevar la llei a la cambra baixa espanyola, però, no està gaire clar. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va demanar fa unes setmanes a través d'una entrevista a l'ARA que no es porti la norma directament al Congrés. Ell planteja que, per a més solemnitat, primer es debati al Parlament i sigui la cambra catalana qui, amb el seu vots, aprovi traslladar-la a Madrid. "Així es visualitzaria quina és la proposta de consens catalana", va argumentar Cuixart.

Tots els partits independentistes van acceptar el repte, però encara no han fet cap pas. No hi ajuda el fet que el Parlament estigui a menys d'un mes de dissoldre's per la convocatòria de les eleccions. Tots el camins porten, per tant, a posposar aquest pas, almenys, fins a la legislatura que s'obrirà després dels comicis del 14 de febrer.

L'obstacle del PSOE

Mentre JxCat, ERC i la CUP -també els comuns s'obren a aquesta amnistia- prenen una decisió, Amnistia i Llibertat continua intentant promocionar la norma, i és per aquest motiu que avui s'ha celebrat l'acte al Parlament. Volen que les firmes de Torrent, Forcadell, Benach i Rigol serveixin per donar publicitat a la llei. L'acte també ha comptat amb el suport de l'expresidenta Núria de Gispert, que no ha pogut anar a la cambra per un problema "lleu" de salut. "Per més repressió que hi hagi, per més voluntat de venjança, no resoldrem així el conflicte polític", ha advertit Torrent, que ha confiat que la iniciativa, algun dia, s'obrirà pas. Encara queden moltes etapes per cremar, però el dia que arribi al Congrés només podrà prosperar amb el vot del PSOE, que, fins ara, sempre l'ha rebutjat.

stats