Política 21/04/2021

Torra: "No puc entendre l'aval de la CUP a un acord amb ERC que nacionalment no aclareix res"

L'expresident assegura que li hagués agradat "tenir al costat a Pere Aragonès" en la gestió de la pandèmia

5 min
Disponible en:

L’expresident de la Generalitat Quim Torra serà un dels protagonistes d’aquest Sant Jordi amb el seu dietari Les hores greus (Símbol).

Més que les hores greus, m’han semblat les hores depriments. La crònica d’una depressió presidencial en una època de depressió nacional.

— No m’atreviria a dir-ne depressió, però sí un moment gravíssim com pocs als quals s’havia enfrontat la societat catalana en les últimes dècades.

Vostè no s’amaga de dir que plora, que es trenca fins al punt que necessita assistència psicològica a distància.

— En 45 dies que relata el dietari moren 10.000 persones a Catalunya. Era un túnel absolutament fosc d’on no hi havia cap sortida. Les notícies, la impotència, la tensió, la responsabilitat et creen moments d’angoixa molt profunda. Em va anar molt bé parlar amb una psicòloga.

Vostè tenia la sensació que se li estava morint la gent.

— Ho vaig viure efectivament des de la meva concepció, en la qual una vida va per davant de qualsevol altra consideració. Les morts de la gent gran em van afectar moltíssim.

Hi ha un moment que vostè li diu a Sánchez: “Mira, si no ho vols fer perquè ho diu el Torra deixaré de dir-ho, però t’imploro que tanquis Madrid”.

— Sí. Aquells quinze dies escrivint al president espanyol cada dia un whatsapp informant-lo de la situació vaig arribar a aquest punt de la màxima humiliació de dir-li: “Escolti, si és perquè ho diu el president de Catalunya... Miri, no ho he dit i surti vostè i jo sortiré a continuació a aplaudir-lo, cosa que vaig fer quan va decretar el confinament total”.

En el llibre surten malparats Alba Vergés i Pere Aragonès. ¿Els silencis del vicepresident són els d’una persona prudent?

— No ho sé, és possible. Això l’hi ha de preguntar a ell. M’hauria agradat tenir el vicepresident al costat, ajudant-me en les conselleries de Salut, de Treball i d’Educació.

¿Però no el sentia al seu costat fins al punt de la deslleialtat?

— No. Però miri, els polítics no deixen de ser persones. I jo penso que en una situació de crisi com aquesta encara veus més els personatges. Hi ha la gent que tira pel dret, hi ha la gent amb un punt executiu i hi ha gent que es queda paralitzada i senzillament no sap com actuar. Hi ha gent que prefereix escudar-se davant de 30 aprovacions abans de prendre una decisió. Jo no tenia temps per esperar-me a 30 aprovacions.

¿Vostè què es pensava quan va arribar a la presidència?

— Que seguiríem allà on ho havíem deixat. L’independentisme arriba unànimement el 2015 a la conclusió d’anar a la DUI perquè és impossible que l’Estat pacti mai un referèndum. Hem oblidat tots aquells antecedents. Què ha passat perquè ara els que deien no sé què diguin una altra cosa? Ara estarem dos anys en una taula de diàleg que fracassarà. I després ja ho veurem, embat, preferentment en forma de referèndum. ¿Això és un full de ruta per al 52%?

I com fem la independència?

— Quan vam tenir el referèndum de l’1-O, vam tenir un com. Ara no hi és, i això ens porta a aquestes baralles. El pacte amb ERC el 2018 incloïa una assemblea de representants que havia de votar el Consell per la República, el debat constituent i una multiconsulta. Això no s’ha fet. ¿No podem aprofitar el que no vam complir del pacte ara?

¿Tot això l’hi està dient a Esquerra o també a Junts per Catalunya?

— I a la CUP. Perquè jo no puc entendre encara l’aval de la CUP a un acord que a mi nacionalment no m’aclareix res. Jo encara no he vist un full de ruta sobre la taula.

¿Creu que JxCat hauria d’investir Aragonès i passar a l’oposició?

— No. Me’n guardaré prou de fer una afirmació com aquesta, no vull interferir.

Va dir que un dels obstacles per assolir la independència és l’autonomia. ¿Ara diria que ho és que Esquerra sigui al Govern?

— De cap de les maneres. Jo soc partidari que al Govern hi han de ser els tres partits. Tampoc no entenc que la CUP no hi entri. Si estàs d’acord amb un programa, te’n fas responsable i entres al Govern. Ara, sense un full de ruta clar ja li dic que tornarem a barallar-nos. Em fa molta por que malbaratem el 52%.

Però com es defensa una DUI ara? ¿Amb la gent al carrer a pit descobert? Algú podria prendre mal.

— ¿La gent que pujava al Mur de Berlín feia aquesta reflexió? No crec en la solució pactada amb el govern espanyol perquè no arribarà mai i l’única alternativa que hi veig és aquesta. ¿Si el 3-O haguéssim fet una acció continuada de desobediència massiva, el món no ho hauria entès perfectament?

¿Vostè ara vol ser el president que diu aquest tipus de coses?

— Les estic dient ara perquè crec que pot ajudar. No tinc la intenció de ser aquell president que està cada setmana als mitjans. No crec que sigui la meva tasca estar fent una mica de borinot del Govern.

Quina mena d’expresident vol ser?

— La meva última paradoxa és que jo era un president que volia anar a la independència i és probable que acabi sent recordat com el president de la pandèmia. Jo el que vull sobretot és provocar aquesta reflexió més àmplia del món postcovid.

Vostè va reivindicar que “cal viure en la veritat”.

— En la política catalana malauradament hi ha dos nivells, el que passa per sota la taula i la política que va per davant. Jo m’he trobat a vegades que eren tan divergents que pensava “No pot ser”. El que vaig notar en els meus anys de presidència és que no hi havia la voluntat d’arriscar.

De vostè s’havia dit que volia anar a la presó.

— Jo estava preparat mentalment i materialment per fer el que calgués. Donava per entès que tornàvem al punt de partida, i no va ser així. Si no posem la independència ben bé en el centre el que potser acabarà sent inviable és Catalunya com a nació.

Parla d’una “pau fingida que només pot oferir la política catalana”.

— Quan tu tens un president a l’exili, gent a la presó, repressió... Et dol molt que ens hàgim de barallar per tonteries.

¿Continua creient que arriscar la presidència per una pancarta estava justificat?

— Potser l’haurien d’haver mantingut a tot arreu, no només a la Generalitat. ¿O no estem en confrontació amb l’Estat i tant se’ns en donen les nostres carreres professionals?

Què espera del pròxim govern de la Generalitat?

— Primer s’ha de constituir, ¿i quan és la data límit? Fins al 26 de maig encara falta.

Creu que trigaran?

— Sí. A la política catalana una altra de les màximes és: “Tu aguanta fins a l’últim minut”. És terrible. No crec que el 52% es mereixi aquest regateig tan curt per part de tothom, però això està passant perquè no hi ha un full de ruta clar. No cal que siguem amics, però sí que cal que siguem lleials i tinguem un full de ruta clar. Per a mi això és molt més important que un govern, un govern que no saps què farà.

¿Era també un problema de full de ruta que un president digués als CDR “Apreteu” i que la policia de la Generalitat després els reprimís al carrer?

— Hi ha una maquinària de la Generalitat autonòmica que s’atén a la legislació autonòmica. Això és així. I per això jo li dic que l’única força que tenim els catalans som nosaltres mateixos i la gent. Però no només has de desbordar l’Estat, has de desbordar també la Generalitat.

stats