29/05/2022

Apunts sobre la síndrome de la Moncloa i altres fenòmens polítics

3 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, dijous passat al Palau de la Moncloa.

MadridLa setmana en què l’esquerda entre el PSOE i ERC s’ha fet encara més gran a Madrid mentre a Catalunya s’ha salvat pels pèls el consens sobre el català a l’escola, hi ha diversos fenòmens polítics que val la pena comentar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

¿Està Pedro Sánchez començant a patir l’anomenada síndrome de la Moncloa? Alguns ministres creuen que sí, i així ho expressen en privat. “Es queixa que està molt sol però tampoc es deixa ajudar”, diu un membre de l’executiu. És cert que Sánchez ha imprès un estil molt presidencialista al seu govern. Es reserva per a ell tots els grans anuncis, de manera que els ministres sempre queden en segon pla i no acaben de tenir rellevància política. També l’oposició retroalimenta aquest hiperlideratge amb l’estratègia de demonitzar-lo. Dimarts, mentre era a Davos, va enviar un fil de Twitter d’una militant socialista al grup de WhatsApp dels ministres en què s’explicaven les principals fites de l’obra de govern dels últims mesos. “Això és el que heu de fer tots”, era el missatge. I dimecres, a la sessió de control, tots els ministres, al marge de la pregunta que els feien, es dedicaven a repetir algunes d’aquestes fites, com ara que ja hi ha 20 milions de cotitzants a Espanya.

Tuit enviat per Sánchez als seus ministres.

Parlant amb gent del PSOE s’arriba ràpid a la conclusió que mai un primer secretari del PSC havia tingut tant de predicament com el que ara té Salvador Illa. Se’l considera una mena de guru del PSC i algú amb un perfil que no crea anticossos a la resta d’Espanya, com li passava a Miquel Iceta, vist com a massa catalanista i un vers massa lliure. Curiosament, també es valora la feina que Illa està fent per desinflamar la situació a Catalunya, per exemple amb el pacte de la llengua.

El gran objectiu del PSC a les eleccions municipals és l’alcaldia de Barcelona, però aquí es planteja un dubte. Quin resultat li convé més a Jaume Collboni? Un responsable municipal socialista comenta que, de vegades, és més fàcil ser alcalde sent segon que primer. Per què? “Doncs perquè quan quedes primer la temptació d’un pacte de tots contra tu és més gran”. Imaginem que a Barcelona Collboni queda primer, Maragall segon i Colau tercera. Imaginem que Maragall li ofereix l’alcaldia, o almenys repartir-se-la, a Colau. Què passaria? En canvi, si torna a guanyar Maragall, Collboni és segon i Colau tercera, el socialista té tots els números per repetir el pacte actual però amb ell d’alcalde. Aquest també pot ser un dels motius pels quals el PSC aposta per Collboni i no busca algú que pugui guanyar més clarament però, alhora, provocar una aliança en contra.

Un dirigent de Junts va vaticinar fa temps que Laura Borràs decebria els seus seguidors perquè acabaria sent víctima de les seves pròpies paraules. I aquest moment va arribar dimarts passat amb el pacte sobre el català a l’escola, que va provocar una onada de tuits crítics amb la MHP.

1.
El rei emèrit
El rei emèrit, Joan Carles I, aquest cap de setmana a Sanxenxo.

Joan Carles I es va passar tres dies amb amics al Club Nàutic de Sanxenxo abans de visitar la família dilluns a la Zarzuela en el camí de retorn a Abu Dhabi. Però Galícia i el món aquàtic no van trobar a faltar els Borbons. L’endemà era Felip VI qui inaugurava a Vigo una fira naval i, més tard, la ciutat de la justícia. A diferència de la primera, en aquesta segona no sembla que s’hi hagi de veure algun dia al seu pare.

2.
Jordi Pujol
Jordi Pujol, durant una conferència a la UPF / Jordi Pizarro

Jordi Pujol va ser president 23 anys. Temps suficient per compartir govern amb desenes de persones. I, malgrat tot el que ha passat els últims anys, manté el contacte amb moltes d’elles. Una trentena, sobretot consellers dels seus executius, van compartir amb ell ara fa uns dies un dinar. No és la primera vegada que ho fan. El setembre de l’any passat ja van celebrar el 90è aniversari del president.

stats