Aragonès promet implicar-se en la crisi institucional de l'Estat: "No mirarem cap a una altra banda"

BarcelonaAmb la crisi institucional que hi ha instal·lada a l'Estat, quina actitud ha de prendre la Generalitat? Aquest dimecres des del Parlament, el president Pere Aragonès ha anunciat que mirarà d'implicar-s'hi perquè considera que el que ha fet el Tribunal Constitucional (TC) és un "autèntic escàndol democràtic". "No mirarem cap a una altra banda", ha proclamat des del seu escó, descartant, per tant, que el Govern se'n renti les mans. Ara bé, també ha vingut a dir que no col·laborarà amb el PSOE de manera gratuïta, sinó que vol que la lluita per "l'aprofundiment democràtic" de l'Estat tingui conseqüències positives per a Catalunya en "la defensa de la causa de la democràcia". De fet, el president ha tret pit per la crisi institucional entre els diferents poders a Espanya: "No és aliena al procés de negociació" amb el Govern.

Tot i que no ho ha verbalitzat exactament així, l'esquema que planteja el president és un quid pro quo. És a dir, la Generalitat es posa al costat del govern espanyol per renovar el poder judicial i evitar que s'acabi d'escorar a la dreta, i a canvi reclama que el PSOE es mantingui assegut a la taula de diàleg per seguir negociant el conflicte polític. Davant la temptació de Sánchez de donar la taula per amortitzada ara que ja s'ha tancat la reforma del Codi Penal –acordada entre ERC i el PSOE–, Aragonès veu en la crisi institucional l'oportunitat que el president espanyol no pugui desentendre's de seguir abordant la carpeta catalana. Sobretot ara que la Generalitat vol inaugurar una nova fase, la d'exigir un referèndum. "No mirarem cap a una altra banda, però continuarem sent exigents", ha dit a manera de resum. Des del Congrés de Diputats, el portaveu republicà, Gabriel Rufián, li havia comunicat a Sánchez que ERC "no el deixarà tirat" perquè abans que independentistes són "demòcrates".

Però un cop més, la mirada d'Esquerra no coincideix amb la dels altres partits independentistes, ni amb Junts ni amb la CUP. El president de grup parlamentari, Albert Batet, que ha optat per no preguntar res a Aragonès en la sessió de control, en la seva intervenció al ple ha cridat les forces independentistes a refer la unitat davant la crisi institucional de l'Estat. A diferència d'ERC, ha ficat el PSOE i el PP al mateix sac. "Ara per als socialistes el TC ataca la democràcia i el 2017 protegia l'estat de dret. En què quedem, senyor Illa?", ha dit Batet adreçant-se al líder del PSC al Parlament. "Els independentistes teníem raó", s'ha reafirmat, mentre que ha retret Aragonès –el president ha celebrat la mà estesa de Junts– que en els "dos anys de la seva presidència el conjunt de l'independentisme no s'ha reunit cap cop".

En la mateixa línia, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha considerat que el cap de l'executiu català genera "falses expectatives" amb el diàleg, "desmobilitza" amb les seves polítiques i va en "sentit contrari" a fer possible l'autodeterminació. Ha observat que la intervenció del Tribunal Constitucional no és nova i que les "argúcies" que ha utilitzat ara el PP ja les van fer servir els socialistes el 2017 per anar contra la majoria parlamentària de l'1-O.

Pinça Govern-comuns pels pressupostos

Al marge de la tempesta que es viu a l'Estat, si Aragonès vol mantenir una certa calma a Catalunya necessitarà assegurar-se l'aprovació dels pressupostos catalans del 2023, i ni Junts ni el PSC li garanteixen per ara els seus vots –que són decisius–. Sí que té garantits els vuit vots dels comuns després de l'acord de la setmana passada, i ha aprofitat aquesta situació per crear una mena de pinça amb el grup lila per forçar els socialistes i Junts a firmar d'una vegada el pacte. "Les coses bones no cal fer-les esperar. Podem arribar a un gran acord perquè els pressupostos es puguin aprovar com més aviat millor", ha conclòs el president. La líder dels comuns a la cambra, Jéssica Albiach, ha acabat de rematar la jugada: "Necessitem pressupostos: s'ha de decidir entre bloqueig o utilitat i cada grup haurà de decidir de quin costat està".

Només els dos protagonistes saben si la jugada ha sigut espontània o era una estratègia pactada, però el que ha quedat clar és que els socialistes encara no tenen una decisió presa. O, com a mínim, volen seguir escenificant que tenen la paella pel mànec. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha proclamat que l'actual és el govern català "més dèbil de la història" –té només el suport de 33 dels 135 diputats– i que, respecte a la investidura del maig del 2021, Aragonès ja ha perdut dos dels seus socis: primer la CUP i després Junts. Si vol comptar amb el PSC, ha dit Illa, li caldrà un "canvi d'actitud" i una "profunda reflexió". Hi ha pocs dubtes que Catalunya tindrà pressupostos i també que arribaran quan ho digui el PSC.