Armistici Díaz-Podem per encarar el tram final de Sumar
La relació entre la vicepresidenta segona i els liles ha millorat després del xoc de finals de l'any passat
MadridLa imatge que no s'havia produït durant mesos s'ha repetit dues vegades en tan sols una setmana. Yolanda Díaz i Irene Montero es van deixar veure juntes la setmana passada al Congrés i en un acte a Palma. No és casualitat. Abans d'acabar l'any, la tensió entre la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Podem va arribar al punt àlgid, sobretot després de la intervenció de l'exvicepresident Pablo Iglesias en la universitat de tardor de Podem, quan va exigir a Díaz "respecte" pel partit lila. Des de fa unes setmanes, però, tots dos actors han fet un pas enrere per intentar salvar la unitat de l'espai ara que Yolanda Díaz està a punt de culminar el procés d'escolta i obrir la negociació amb els partits.
A la impulsora de Sumar li queden pocs actes al territori i ja pensa en com posar la cirereta a un procés que hauria d'acabar amb l'anunci de la seva candidatura a les pròximes eleccions generals. Un cop faci el pas, serà el moment d'abordar la negociació amb els partits a l'esquerra del PSOE, que Díaz vol integrar en el seu projecte. Per intentar encarar unes converses que no seran fàcils, la vicepresidenta segona ha intentat llimar asprors amb Podem, amb qui les relacions s'havien tornat gèlides en els últims mesos, cosa que havia acabat repercutint en la coordinació dels ministres liles que conformen el govern de coalició.
En aquest sentit, Yolanda Díaz ha fet un gest que el partit lila feia temps que li reclamava: tornar a convocar les reunions per coordinar l'estratègia d'Unides Podem en el si de l'executiu. Hi han tractat qüestions tan rellevants com l'enviament de tancs a Ucraïna, la segona part de la reforma del sistema de pensions o la resposta davant el rebombori de la llei del només sí és sí. El resultat ha estat que el missatge de cara enfora de tots els ministres liles sigui pràcticament idèntic.
Una taula de partits?
A totes dues bandes admeten que la situació interna està més tranquil·la –tot i que es manté la distància entre Díaz i Iglesias–. És, però, una calma tensa a l'espera que Díaz mogui fitxa per negociar amb la resta de formacions l'articulació del seu projecte. Se li ha preguntat del dret i del revés, però la ministra de Treball evita donar cap mena de detall sobre com vol abordar aquest procés. Ara ja té al cap que la següent fase (la dels partits) s'acosta i que no vol que hi falti ningú, és a dir, des de Podem i els comuns fins a Més País (una formació que no té una bona relació amb el partit lila, perquè, de fet, va néixer com una escissió de Podem).
A mitjans de gener, Esquerra Unida va llançar la idea de configurar una taula dels partits que vulguin participar en Sumar i Yolanda Díaz la va aplaudir. Una proposta que a Podem no hi veuen el sentit fins que la vicepresidenta segona no expliqui com vol configurar exactament l'espai. Els liles, de fet, continuen defensant no diluir-se dins de Sumar, sinó negociar una coalició amb el "partit" que està configurant la ministra, com repeteixen tots els dirigents de la formació. Un terme que no fa servir Díaz. De fet, la ministra insistia el cap de setmana passat des de Palma que el seu projecte era diferent: "No som un partit polític, ho estem fent amb la gent normal [...]. Ho estem fent de manera artesanal".
La proposta del partit d'Albert Garzón també preveia dissenyar un sistema de primàries "proporcionals" a tot l'espai per escollir la futura candidatura a les eleccions generals. Un sistema que sí que avala Podem. Díaz no s'hi ha pronunciat, però sempre ha dit que està a disposició de la ciutadania.
Més enllà de la qüestió orgànica, Sumar també haurà de començar a concretar el contingut polític del seu projecte. Els grups de treball van acabar els seus documents abans de començar aquest any i ara se n'està fent el procés de síntesi, que es presentarà en públic les setmanes vinents. Serà llavors quan la proposta política de Yolanda Díaz començarà a agafar forma.
