Política 19/07/2015

“If you want to live the American dream go to Catalonia”

La convenció nacional de CDC aplega la cúpula del partit. També es pot veure Núria Feliu pels passadissos del Palau de Congressos

Toni Vall
3 min
La cúpula de CDC, amb Mas, Rull i Munté al capdavant / PERE VIRGILI

BarcelonaQue Artur Mas diu 'Queterunya' en lloc de 'Catalunya' és de domini públic. Ens hi vam començar a fixar gràcies a 'Polònia' i ara no hi ha manera de prescindir de la seva addictiva fonètica. No sé per què però al llarg de la seva intervenció a la clausura de la convenció nacional de CDC m’hi fixo especialment i les síl·labes sonen clares i diàfanes. L’últim cop que vaig veure el president al Palau de Congressos de Barcelona va ser per la famosa conferència d’Oriol Junqueras. Era aquella època en què s’havia posat de moda parlar de 'Queterunya' a través de conferències. Ara tots dos s’han posat d’acord per concórrer plegats el 27-S en una llista unitària. El tema surt diverses vegades al llarg de les intervencions dels ponents però es detecta especial interès a no ser monotemàtics i a parlar molt de l’eix social, el que tantes vegades s’ha dit que Convergència havia deixat de banda. Ho fan els representants de les sectorials del partit i també Neus Munté, encarregats de desglossar els beneficis de la independència per a la millora social del país.

Entrant i sortint de l’auditori, coincideixo amb Núria Feliu, que em regala el seu últim CD, amb dos dels seus clàssics –'Paraules, paraules' i 'Mireu com va, mireu com ve'– en versió música disco. Hi ha una cua quilomètrica a la cafeteria, Andreu Mas-Colell fa cua al lavabo, Santi Vila i Carles Puigdemont conversen darrere un biombo i unes 'groupies' de CDC de la tercera edat paren Ramon Tremosa per fer-se una foto amb ell. Sempre m’ha cridat l’atenció la vestimenta informal/estiuenca dels partits de centredreta: camisa clara, pantalons esport i sabates còmodes, si pot ser nàutiques millor. Alguns –Jordi Turull, Pere Macias– s’atreveixen amb el polo. La vestimenta forma part de la disciplina de partit?

L’acreditació que em penja del coll se m’ha girat i dues persones em demanen que me la posi bé no fos cas que m’hagués colat i fos una acreditació de les eleccions del Barça, del Mobile o de Construmat. Es projecten uns quants vídeos carregats de consignes i missatges messiànics sobre el destí, el futur i la llibertat. Una de les ponents exhorta el respectable a escollir entre un lloc on ens ho passarem molt malament –Espanya– o un altre on no sabem com ens ho passarem –la Catalunya independent–. Home, no sé si és aquest un sistema persuasiu gaire efectiu. També s’escolta: "Els convergents som gent amb valors: coherents, responsables, honrats, íntegres...". Quina sort ser així de meravellós i tenir-ho tan meridianament clar! Josep Rull tampoc s’està de treure pit: "Aquest procés de transició nacional està molt ben treballat". Fa també un homenatge a Xavier Trias i cita George Washington: "La llibertat, quan comença a arrelar, és una planta de creixement ràpid". Artur Mas, al seu torn, també fa agraïments a les entitats sobiranistes, a ERC i als partits sorgits d'UDC i el PSC que donen suport a la llista unitària.

Parla de la necessària victòria del 'sí', demonitza el bàndol del 'no' i emfasitza també que ningú sap què passarà exactament més enllà del 27-S. Cita també un ciutadà nord-americà –no en diu el nom– que fa poc va dir: "If you want to live American dream, go to Denmark”. Li serveix per elevar el desig que tant de bo algun dia no gaire llunyà algú digui: "If you want to live American dream, go to Catalonia". Per una vegada no ha dit 'Queterunya'.

stats