Eleccions municipals

Artur Mas torna a fer campanya per Junts

L'expresident descarta el retorn a la primer línia política, però intentarà recosir l'espai postconvergent a les municipals

3 min
Artur Mas en una imatge d'arxiu

BarcelonaEl retorn de Xavier Trias a primera línia –amb opcions de recuperar l’alcaldia de Barcelona– ha suscitat una pregunta que plana entre els quadres exconvergents: ¿seria possible això en el cas d’Artur Mas? L’expresident fa temps que està retirat de la primera línia i la seva relació amb Junts va quedar tocada a les eleccions del 14 de febrer del 2021 pel seu suport al PDECat. Ara bé, en els últims temps això ha canviat: diverses fonts consultades del seu entorn descarten un retorn seu a la política activa, però sí que li atribueixen un rol a l’hora d’intentar recosir l’espai electoral de Junts i el PDECat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’exemple més clar d’això és la seva implicació en la precampanya de les eleccions municipals, no només dels alcaldables vinculats al Partit Demòcrata –on encara milita–, sinó també amb els de JxCat. Als comicis del 14 de febrer del 2021 al Parlament, Mas va donar suport explícit a Àngels Chacón i es va enfrontar, per tant, amb Junts a les urnes. En canvi, ara està participant tant en presentacions de candidats de la formació que va impulsar Carles Puigdemont com del Partit Demòcrata. "En Xavier Trias i jo mateix amb la divisió [de l’espai convergent] ens hem sentit molt incòmodes. Veníem d’una altra tradició, la de sumar sempre", va assegurar recentment l'expresident Mas en una entrevista a Catalunya Ràdio.

D'aquesta manera, els dos exdirigents de CiU volen jugar ara un rol per reunificar allò que va fer implosió arran del Procés i la corrupció. Barcelona és, en aquest sentit, la primera estació del camí, però també hi ha altres localitats que actuen de banc de proves. El 8 de març passat l'expresident va participar en la posada de llarg de l'alcaldable de Junts a Avinyonet del Penedès, César Herraiz, juntament amb el secretari general del partit, Jordi Turull, i la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Carmela Fortuny. El missatge que va donar Mas va ser explícit: "A tot el Penedès hi haurà candidatures unitàries [en al·lusió a Junts i al PDECat], fet que permet sumar més i tenir millors perspectives electorals". I afegia en al·lusió a CDC: "El vot ha de tenir una òptica local, però no es pot oblidar que, com estem veient sobre l'operació Catalunya, ha existit una operació dissenyada per destruir idees i persones". Pocs dies més tard, Mas repetia la mateixa operació a Banyoles en una trobada amb el món empresarial amb el candidat de Junts, Miquel Noguer, i l'exconseller Jaume Giró, que és un dels dirigents del partit que fa més territori.

Ara bé, l'acostament a Junts no implica abandonar el PDECat. Ho demostra el fet que, segons el seu entorn, l'expresident no participarà en la campanya d'aquells municipis on hi hagi un enfrontament de l'espai postconvergent –excepte alguna excepció "puntual"–. És a dir, serà allà on hi hagi unió i s'absentarà allà on les dues formacions competeixin per no haver de triar.

El retorn

¿L'actitud d'Artur Mas és el primer pas per a un retorn a la política activa? "Si torna tothom, val més que també torni ell", assegura un exdirigent convergent fent referència a Trias, però també a l'exconseller Josep Rull, que després de la reforma del Codi Penal ja no està inhabilitat i podria presentar-se a les pròximes eleccions. "Seria tancar el cercle", afegeix un altre, en al·lusió al pas al costat que va fer ell el 2016 a favor de Carles Puigdemont.

Tanmateix, els plans de l'expresident no passen per aquí: Mas vol jugar un paper per intentar reunir l'espai convergent, però no té sobre la taula tornar a ser un actor electoral. Ell mateix va admetre-ho a Catalunya Ràdio: "Jo ara aquest pas no el faria [...]. Gran part del que podia fer durant molts anys ja ho vaig fer. Haurien de passar coses en el conjunt de la política que crec que no passaran", va assegurar, malgrat que tampoc va voler donar "un no per sempre": "És un no que s'orienta cap a un no definitiu".

El PDECat, a través d'Ara Pacte Local, aspira a presentar 250 llistes

Ara Pacte Local, la plataforma municipal del PDECat i Ara Catalunya, presentarà 200 llistes al territori per a les eleccions del 28 de maig, amb l'objectiu d'arribar a les 250. Aquesta setmana s'ha constituït el comitè executiu per coordinar les candidatures, en el qual hi ha Marc Solsona com a figura destacada. L'actual alcalde de Mollerussa ha assegurat aquest dissabte que l'Ara Pacte Local "tindrà la clau en molts ajuntaments, consells comarcals i diputacions". "No fem llistes per obligació, les fem per responsabilitat, perquè ho sentim", ha assegurat el també secretari general adjunt del PDECat en el marc del consell nacional del partit. "Som i hi serem", ha proclamat, malgrat dir que "alguns ens voldrien fora de l'equació".

stats