Augment de les pensions i "protecció" dels petits propietaris: així queden els dos nous decrets llei de Sánchez

MadridDesprés del veto de Junts i el PP al decret òmnibus, el govern espanyol s'ha vist abocat a trossejar-lo per salvar l'augment de la pujada de les pensions i, d'altra banda, ha introduït mesures a favor dels petits propietaris en la suspensió dels desnonaments per assegurar-se els vots del PNB i picar l'ullet als de Miriam Nogueras. "Són tot mesures bones", ha defensat la portaveu de govern espanyol, Elma Saiz, esquivant la marxa enrere que ha hagut de fer la Moncloa en aquesta ocasió: malgrat el que havia dit prèviament, després de la patacada la setmana passada al Congrés, ha separat les pensions –Junts i també el PP donen suport a la pujada– de les mesures antidesnonaments, amb mesures noves en favor del "consens", segons el govern espanyol.

Quins són els canvis? Si bé es manté la prohibició de desnonar una família en situació de vulnerabilitat, són una excepció els propietaris que tenen un o dos immobles, i en aquest cas sí que es farà fora la família que no pugui pagar el lloguer. El decret llei diu que seran els serveis socials els que es faran càrrec de buscar una alternativa habitacional. A Catalunya, per exemple, estan desbordats.

El decret llei també estableix una altra excepció: en cas que hi hagi persones amb tres o més habitatges en propietat, tampoc s'aturarà el desnonament si el propietari està en una situació de vulnerabilitat i hi ha un contracte previ de lloguer. Què vol dir "situació de vulnerabilitat"? Es va definir en el primer decret llei d'escut social arran de la pandèmia, i implica en caràcter general que el conjunt dels ingressos de la unitat familiar en el mes anterior de la sol·licitud no superin el límit de tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples mensual (IPREM). És a dir, tres vegades 600 euros, que és el mensual del 2026: 1.800 euros bruts al mes.

Pel que fa a les ocupacions, segons fonts del ministeri d'Habitatge, es pararà el desnonament si és una propietat buida o si es tracta d'una família vulnerable i el propietari és una empresa o una persona física considerada gran tenidor. Si es tracta d'un habitatge habitual de propietat, s'activa en un marge de 24 hores la via judicial per iniciar el desallotjament.

Ahir els juntaires donaven per fet que s'inclouria alguna mesura en el marc de l'escut social per intentar-los satisfer, i aquest dimarts el PNB ha anunciat un pacte amb el govern espanyol que aniria en sintonia amb el que defensa el partit de Carles Puigdemont. "Es permet als petits propietaris recuperar la possibilitat de llogar els seus pisos, evitant que continuïn els mesos d'impagaments", expliquen els jeltzales, que alerten del risc que fins ara la persona que tenia l'habitatge en propietat es convertís també en un "ciutadà vulnerable".

Podem critica les excepcions

Com que es tracta de dos decrets llei, entren en vigor de forma immediata a partir de la publicació al BOE. Ara bé, d'aquí un mes com a màxim caldrà convalidar-los al Congrés perquè no decaiguin. La qüestió de la pujada de les pensions està garantida, però ara mateix no està clar què passarà en el cas de l'escut social.

Té el suport del PNB, però encara està en l'aire que Junts hi doni suport. Fonts de la Moncloa reconeixen que no han parlat amb els de Miriam Nogueras –no negocien directament des que van trencar la relació a l'octubre–, però el govern espanyol assumeix que les mesures pactades amb els nacionalistes bascos els poden encaixar. "És un pedaç", ha reaccionat a La Sexta Nogueras, que ha afegit que estudiaran la lletra petita.

El problema per a la Moncloa és que la decisió no ha estat ben rebuda a la seva esquerra: la secretària general de Podem, Ione Belarra, ha carregat contra l'excepció als petits propietaris: "Pobrets, només pertanyen al grup més ric de la nostra societat. Fàstic absolut", ha dit a X. Ha reforçat la mateixa idea l'eurodiputada de Podem Irene Montero, ja que considera que la mesura "agilitza els desnonaments", i lamenta que es parli de "protegir els rendistes i no les famílies". "Si governes donant la raó a la dreta, després et sorprens quan guanyen", ha resolt. Una de les preocupacions que mostra l'esquerra és que, amb l'excepció per als petits propietaris, queda en l'aire la protecció de les 60.000 famílies que es veien beneficiades de la suspensió dels desnonaments. Fonts del govern espanyol no donen xifres, però asseguren que es mantindrà el gran gruix de la prohibició.

Dues votacions diferents

Des de Sumar, el soci minoritari de la coalició del govern espanyol, reconeixen que la negociació de les últimes hores amb el PSOE ha estat "intensa" i, de fet, s'ha tancat aquest mateix dimarts al matí durant el consell de ministres, tal com ha reconegut el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una atenció als mitjans de comunicació. La formació que lidera Yolanda Díaz es mostra satisfeta pel fet que s'hagin fet dos decrets llei, el de l'escut social i el de les pensions –en algun moment ha estat sobre la taula fins i tot fer-ne tres.

Per a Sumar, a diferència de Podem, els canvis sobre la mesura antidesnonaments són mínims i celebren que vagi de bracet de la resta de l'anomenat escut social aprovat durant la pandèmia: des del bo social per a famílies vulnerables fins a les ajudes de la dana. D'aquesta manera, creuen que des del PNB i Junts no tindran la temptació d'oposar-se a les altres mesures socials que inclou el decret llei. Una estratègia, en tot cas, que també posa Podem contra les cordes: ¿els de Ione Belarra s'oposaran a tot l'escut social perquè no estan d'acord amb les excepcions per a petits propietaris introduïdes per satisfer Junts i el PNB? La resposta, com a màxim, d'aquí un mes al Congrés.

La lletra petita