Barcelona: el primer pas d'una revolta pragmàtica a Junts?

BarcelonaLes enquestes publicades no són favorables a Junts per Catalunya. La darrera del CEO situava els de Carles Puigdemont com a tercera força al Parlament gairebé empatant amb Aliança Catalana (ara són el primer partit de l’oposició), mentre que a Barcelona els auguris del baròmetre municipal són encara pitjors.

Junts no té encara candidat a la capital catalana (Aliança tampoc). És una d’aquelles decisions que des de l’adeu de Xavier Trias, que va aconseguir guanyar les darreres eleccions malgrat que un pacte posterior entre el PSC, el PP i Comuns li va arrabassar l’alcaldia, encara estan pendents. És una d’aquelles qüestions que couen des de fa temps internament al partit, que s’han convertit en un nus intern, ja que en funció de com vagin les coses pot ser una primera pedra d'una eventual revolta pragmàtica a la formació.

El problema dels juntaires és que en el planter de Barcelona cap dels candidats sembla que pugui obtenir uns grans resultats. És a dir, no sembla que ni Josep Rius, mà dreta de Puigdemont i regidor, ni el cap de files del grup municipal, Jordi Martí, puguin disputar l’alcaldia a Jaume Collboni. I, a més a més, estan enfrontats entre ells. Si bé Rius té el beneplàcit de Puigdemont i la direcció, Martí no vol renunciar a ser cap de llista després d’haver picat pedra durant anys a la capital catalana (malgrat que segons el baròmetre municipal només el coneixen un 20% dels barcelonins).

En aquest context, la cúpula de Junts s’espera a moure fitxa, perquè si hi ha un escenari que vol evitar, són unes primàries —que més que un procés democràtic per elegir un candidat interpreta com una pugna interna—. Per aquest motiu, abans de fer cap moviment amb Rius, s’està intentant convèncer Martí, que ja ha visitat diverses vegades Waterloo, perquè no presenti batalla. El cap de files barceloní no és l'únic interessat en unes primàries: si n'hi ha, també s'hi podria presentar l'escriptor Jordi Cabré.

Una aliança

Per intentar evitar un enfrontament, la direcció –i, en particular, Toni Castellà– fa mesos que busca un candidat de fora, amb projecció pública i que pugui ser acceptat per aclamació. On van esmerçar més esforços va ser en convèncer l’exconseller Quim Forn, que des del primer moment va declinar tornar a primera línia política.

També s’ha sondejat seriosament l’expresident Artur Mas –que dimecres fa una conferència rellevant amb motiu dels deu anys del seu pas al costat–, però ha rebutjat l’oferta. La seva opció només seria possible si signifiqués una recomposició indiscutible de l'espai convergent i les enquestes li donessin una clara victòria. L'altre nom que s'ha posat sobre la taula seriosament és el de l'empresari Tatxo Benet, que al desembre va viatjar a Brussel·les per parlar-ne directament amb Puigdemont. Fins ara, ha rebutjat l'oferta.

En tot cas, la direcció és conscient que assegurar-se el control de Barcelona és clau, ja que podria esdevenir la primera pedra d'una revolució pragmàtica dins de Junts que fes trontollar el seu poder. Si Jordi Martí plantés batalla amb altres noms rellevants de l’ala pragmàtica podria ser el catalitzador del malestar latent que hi ha a part dels quadres del partit. Hi ha qui pensa que Jaume Giró, tot i haver-se descartat de la cursa, podria entrar a jugar en aquest punt del joc. Derrotarien la direcció? Seria el primer pols important.