PRIMÀRIES SOCIALISTES
Política23/05/2017

Els ‘barons’ fan pinya ara amb Sánchez

La vella guàrdia demana a Díaz que cedeixi i la presidenta andalusa es compromet a “ajudar”

Mariona Ferrer I Fornells

MadridEl reconeixement ha arribat tard, però ha arribat. En comptagotes, els barons més afins a la presidenta andalusa, Susana Díaz, van acceptar ahir finalment la derrota i van començar a posar-se a disposició del nou secretari general electe, Pedro Sánchez, per “unir” el partit. Abans els arribava un advertiment clar de l’equip del guanyador: han de demanar “perdó” a les bases si volen seguir tenint pes al partit. “El que ha dit la militància és que o torneu a representar-nos o deixareu de fer-ho”, va alertar en una entrevista a Onda Cero la coordinadora de campanya del líder madrileny, Adriana Lastra. Lastra es perfila com a portaveu socialista al Congrés després de la dimissió d’Antonio Hernando. Ahir també va dimitir el portaveu al Senat, Vicente Álvarez Areces.

Inscriu-te a la newsletter Política en cinc llibres per Sant JordiUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tant els més bel·ligerants, com el president manxec, Emiliano García-Page, o el de l’Aragó, Javier Lambán -que no havien estalviat insults contra el nou líder electe del PSOE-, com el d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, i el del País Valencià, Ximo Puig, han perdut de manera clara en els seus territoris. I molts d’ells havien plantejat les primàries com un plebiscit sobre la seva figura. Una amenaça que els situa ara a la corda fluixa si no cedeixen i fan pinya entorn del nou líder del partit. Després del congrés federal del 16, 17 i 18 de juny, on es proclamarà oficialment Sánchez secretari general, s’obrirà la veda a tots els congressos territorials, amb unes primàries en què aquests barons podrien haver d’enfrontar-se a durs rivals.

Cargando
No hay anuncios

El primer a reconèixer Sánchez va ser Vara, que va felicitar-lo per una victòria “rotunda i brillant”. Ara bé, va negar-se a demanar perdó per haver donat suport a Díaz i, anunciant que té intenció de presentar-se a la reelecció al seu territori, va demanar “generositat” als guanyadors. El va seguir Ximo Puig, que es va oferir a col·laborar amb Sánchez des de la “lleialtat”. Més lacònic va ser Lambán, que en un missatge a Twitter va fer una crida a recuperar la “concòrdia i la unitat”. Qui no va alçar la veu ni un sol moment és Page, que sospesa no presentar-se a la reelecció. L’1 d’abril, després de la convocatòria oficial de les primàries, va assegurar que el resultat condicionaria la seva “agenda personal”.

Després de veure la reacció de la majoria de barons, Díaz també va posar-se ahir, finalment, a disposició de Pedro Sánchez. El socialisme andalús plega veles a l’espera de temps millors. Just arribar a Sevilla, la presidenta de la Junta va anunciar que la seva intenció a partir d’ara era dedicar-se a la seva terra. “Ara el que toca és centrar-nos en Andalusia i col·laborar amb Pedro Sánchez i ajudar-lo en el que ens demani”, va dir, pronunciant finalment el seu nom. La vella guàrdia ja li havia enviat un encàrrec: que cedís i donés una “segona oportunitat” al secretari general electe. “Cal saber guanyar i perdre”, va dir l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a La Sexta. L’exministre José Bono també va enviar un encàrrec a Díaz des d’Onda Cero: ara el partit “ha de fer pinya”. L’aparell comença a entonar un mea culpa per no haver sabut posar la “brúixola” en la direcció que havia d’estar. Però igual que Díaz la nit de les primàries, reclama a Sánchez que no es plegui a Podem ni als partits independentistes.

Cargando
No hay anuncios

El nou líder guarda silenci

Sánchez no va fer ahir cap declaració pública, i diumenge sabrà si els presidents autonòmics realment han cedit. Serà quan s’hagin acabat d’escollir els més de mil delegats provincials que participaran en el congrés federal del juny. Díaz podria intentar forçar l’aparell i controlar-ne la majoria per posar bastons a les rodes al nou secretari general. Ja ho va fer en les primàries del 2012, quan Alfredo Pérez Rubalcaba va guanyar a Carme Chacón, que tenia el suport andalús, per només 22 vots. L’aparell, però, comença a girar-li l’esquena per intentar recosir un partit esquinçat.