La Bressola, Argelers i Machado: Illa visita la Catalunya del Nord (sense dir-li Catalunya del Nord)

Perpinyà / Argelers de la MarendaL'Haryles, la Fleur, el Jules i el Mathis reben el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la porta de la seva escola: La Bressola del carrer Tour de Madeloc de Perpinyà. Illa els encaixa la mà abans de seguir-los cap a dins del centre. És la primera vegada que el visita. Ho fa just després d'anunciar que el Govern incrementarà fins als 800.000 euros l'ajuda econòmica que brinda a la xarxa d'escoles que mantenen el català a la Catalunya del Nord, davant l'asfíxia econòmica (i judicial) que pateixen per part de l'Ajuntament de Perpinyà, governat per l'extrema dreta de Reagrupament Nacional. Era un increment que el Govern havia lligat als pressupostos catalans fallits del 2025, i que Illa ha aprofitat per repescar en el seu primer viatge oficial a la Catalunya del Nord aquest divendres.

Dins d'un dels dos centres de La Bressola a Perpinyà, Illa recorre els passadissos guiat pels quatre alumnes. Hi ha cartells que celebren la festa de la Flama del Canigó, dites en català i dibuixos de tradicions catalanes. La primera parada és la classe dels Minairons: sense saber-ho, el president irromp en una assemblea d'alumnes de primària. "Que vol alguna cosa?", pregunta Illa, al veure una nena amb la mà aixecada. Li expliquen que així és com funciona l'assemblea: els nens es reuneixen i treuen papers d'una bústia on hi ha queixes i felicitacions. Illa escolta algunes de les intervencions dels alumnes: un d'ells alerta que s'han embussat els lavabos. "Això s'ha de resoldre ràpid", coincideix el president.

Amb un català amb marcat accent francès –el 90% dels estudiants venen de famílies francòfones–, els alumnes d'una segona aula li expliquen que tenen més felicitacions que queixes i que moltes d'elles s'han resolt soles, després de les dues setmanes de vacances de les quals acaben de tornar. "El pas del temps soluciona moltes coses", comenta Illa. Abans de marxar, comenta que li agrada molt la frase, en català, que han escrit en un cartell els alumnes: "No facis als altres el que no t'agradaria que et fessin". Illa marxa i les classes continuen, però l'ombra del tancament continua planant sobre La Bressola, amb més de 1.000 alumnes i 100 treballadors. El president de la xarxa, Guillem Nivet, ha agraït la contribució de la Generalitat, però ha reclamat més compromís de les institucions franceses per posar fi a l'infrafinançament que amenaça la continuïtat del projecte, amb nou centres a la Catalunya del Nord.

Contactes i reunions

La visita d'Illa a Perpinyà ha començat de bon matí a la Casa de la Generalitat de Catalunya. Deu minuts abans que el president fes la primera intervenció, uns operaris col·locaven la senyera al faristol de la sala de premsa. "Com anava això?", preguntava un. "La punxa, a dalt", li ha contestat un altre. Una persona de l'equip del president s'hi ha acostat per donar un cop de mà i deixar-ho tot llest per a la primera declaració institucional del president del dia (sense preguntes). Davant el caos a Rodalies, ha estat imperatiu que comencés demanant disculpes a la ciutadania pel daltabaix (i llargues cues de viatgers a peu) que ha causat una avaria a Bellvitge.

Evitant fer servir l'expressió Catalunya del Nord, Illa ha explicat les línies mestres de la seva visita, que tenia tres objectius: primer, explorar futures oportunitats econòmiques per a Catalunya a la regió, amb una economia molt centrada en l'agricultura i en el turisme i projectes ambiciosos en matèria de renovables offshore; segon, conèixer de primera mà la feina de La Bressola, i tercer, fer una ronda de visites centrades en la memòria democràtica, començant pel camp de concentració d'Argelers. També s'ha reunit amb la presidenta del departament dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, i empresaris de la regió.

Memòria democràtica

A la tarda, acompanyat del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, Illa ha participat en una ofrena floral al monòlit que recorda el pas de més de 100.000 refugiats pel camp de concentració fins al 1939. Des del Memorial del Camp d'Argelers, Illa ha avançat part del programa d'actes que el Govern llançarà per commemorar els 50 anys de la mort de Franco, a semblança del govern espanyol. Segons ha explicat, la Generalitat organitzarà un acte de reparació al president Lluís Companys, amb el reconeixement oficial de la nul·litat del consell de guerra que el va condemnar a mort. També s’organitzaran actes de reparació de víctimes pel territori i s'inaugurarà el Bosc d’Empremtes a Sant Adrià de Besòs, que retrà homenatge als executats al Camp de la Bota. A més, el Govern organitzarà un homenatge a l’oposició antifranquista en el marc de l’acte commemoratiu de l’Assemblea de Catalunya.

Illa s'ha acomiadat d'Argelers citant Antonio Machado, de qui visitarà la tomba a Cotlliure abans de tornar a Barcelona. "Todo lo que se ignora se desprecia", ha dit, per fer valer les polítiques de memòria democràtica. "L'oblit és un perill per mantenir una societat cohesionada i amb sentit del bé comú. Com deia l'alcalde [d'Argelers], això és més vigent que mai. Potser avui som on som perquè hem oblidat d'on venim", ha afirmat. Illa ha fet primer la intervenció en francès, rere un rètol amb el topònim en català, Argelers de la Marenda. Ell, però, ha fet servir el terme en francès.