Calma tensa a Junts a l'espera del retorn de Carles Puigdemont

• Si vols investigar la galàxia amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

Des que va néixer l'octubre del 2017, Junts viu en una mena de standby permanent. En els seus primers anys de vida va dedicar els esforços a constituir-se com a partit en plena disputa amb el PDECat, i a partir del 2020, amb la seva fundació formal com a organització de Carles Puigdemont, es van succeir les batalles internes entre els més pragmàtics i els unilateralistes. De fet, des de la seva fundació, Junts s’ha comportat com una espècie de pèndol: ha passat de presentar-se com un partit rupturista capaç de trencar amb ERC i abandonar el Govern el 2022 perquè no s'avançava cap a la independència a ser una mena de Convergència 2.0 abanderant el pactisme i la governabilitat –la màxima expressió va ser Xavier Trias a Barcelona.

Qui ha marcat el compàs d’aquests canvis ha estat el mateix Puigdemont, que, sent o no president del partit, ha estat la cola que ha aconseguit unir des dels antics convergents fins a independentistes de base que el van començar a seguir a partir de l’1-O. Ara bé, aquesta amalgama que ha conviscut amb moments de més o menys tensió es troba ara en una cruïlla: amb l’eix nacional en un segon pla i amb un nou competidor a la dreta –Aliança–, afloren les diferències ideològiques dins el partit; hi ha un debat soterrat sobre la conveniència de renovar o no els lideratges (i en quin abast), tenint en compte que sembla que la societat catalana ha girat full del 2017, i sobretot Junts està a l’espera d’un esdeveniment que pot canviar l'organització de dalt a baix: el retorn de Carles Puigdemont gràcies a l’amnistia. De fet, Junts ha existit sempre amb el seu màxim líder a l'exili.

Tots els debats pendents de resoldre estan a l’espera d’aquest esdeveniment, que totes les fonts –també socialistes– situen abans de la Setmana Santa del 2026. El dubte és què farà Puigdemont si pot tornar: ¿serà candidat, com assegura ara la cúpula del partit, o decidirà marxar a casa i deixar pas al relleu?

La cúpula

Un any després del congrés de Calella i que el partit exhibís una cohesió que feia temps que no es veia –Jordi Turull va arrasar amb el que representava Laura Borràs–, l’actual secretari general està en hores baixes. “El partit no està tensionat en el bon sentit de la paraula”, expressa un dels consultats.

També hi ha qui comença a qüestionar (sempre en privat) que Puigdemont sigui el candidat a la Generalitat idoni si les perspectives electorals són les que són davant l’auge d’Aliança Catalana. I alhora hi ha un gruix de càrrecs locals que no s'acaben de sentir identificats amb els discursos de la cúpula. Una cúpula que es redueix a Carles Puigdemont, Jordi Turull, Miriam Nogueras, Albert Batet, Josep Rius i Toni Castellà. Aquest últim dirigent, provinent d'Unió, a diferència de la resta, s'ha mantingut ben connectat amb una part del món exconvergent a través de l'empresari David Madí i l'expresident Artur Mas.

Ara com ara la direcció de Junts governa amb mà de ferro per evitar que qualsevol signe de discrepància vegi la llum pública. I si algú sobresurt, hi acostumen a haver esbroncades –constaten diverses fonts–. De fet, el moment de màxima tensió entre la cúpula i els alcaldes que reclamaven un canvi de rumb al partit, tal com va avançar l'ARA, va tenir lloc durant la reunió que van mantenir a Manresa el setembre passat amb Turull: l’alcalde de Calella, Marc Buch, s’hi va acabar encarant. A Waterloo, més endavant, els càrrecs locals tampoc van tenir una reunió plàcida amb Puigdemont.

I és que la sintonia de Turull amb el territori no passa pel seu millor moment. Els dirigents que estaven al voltant de Turull, l'anomenat turullisme, se n'han distanciat. Un dels principals exponents d'això és l'exconseller Miquel Buch, que es va donar de baixa del partit per discrepàncies, així com els quadres de la comarca del Maresme, capitanejada pel dirigent Carles Bosch, a qui Turull va intentar desbancar sense èxit en les últimes eleccions a l'executiva comarcal. L'entorn del secretari general el formen ara Joan Ramon Casals, responsable de política municipal del partit, i Judith Toronjo, secretària d'organització i el seu braç executor al territori.

També la relació entre el secretari general i Puigdemont s'ha refredat, segons algunes fonts consultades. L'expresident té una nova mà dreta a l'organització, Albert Batet, que ha aterrat com a adjunt a la presidència després de deixar pas a Mònica Sales al capdavant del grup al Parlament.

Alcaldes al límit de la marca

Ara mateix els càrrecs locals estan centrats en les municipals, on esperen poder frenar l’auge de l’extrema dreta amb un discurs dur en seguretat i immigració. Entre els alcaldes amb més incidència en el relat hi ha Marc Buch (Calella), Albert Castells (Vic), Òscar Fernàndez (Cabrera de Mar), Arnau Rovira (Manlleu) i Agustí Arbós (Olot), a més de regidors com Ramon Caballé (Berga). Tots ells són de Junts, tenen ganes de condicionar el partit i senten sintonia amb el portaveu al Parlament, Salvador Vergés.

Una altra cosa són alcaldes amb una marca personal forta i que més aviat recelen de la marca juntaire. Des de fa molts anys, el màxim exponent d’això –i que ara podria marcar tendència en altres càrrecs territorials– és l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa. En aquesta ciutat, on el PSC guanya en totes les eleccions menys en les municipals, l'exdirigent de CiU té 16 regidors de 21 i té registrat un partit, Junts per Martorell.

Fins ara ha pactat amb Junts per sumar al Consell Comarcal i a la Diputació, però el 2027 no se sap què farà. En una situació similar es troben David Font (Gironella), Marc Castells (Igualada) o Lluís Soler (Deltebre). Aquest últim fins i tot està obert a sumar amb altres formacions, com Esquerra o el PSC, a través d'una plataforma supralocal, Enlairem. Els que sí que mantenen un pacte amb Junts però volen preservar un discurs propi són la plataforma Impulsem Penedès, amb Sergi Vallès (Torrelles de Foix) com a cara visible, i Jordi Masquef, de Junts per Figueres.

El discurs d'aquests alcaldes, escorat a la dreta, topa especialment amb el sector d'esquerres dins de Junts, articulat al voltant d'Agustí Colomines, que té connexió directa amb Puigdemont i que s'ha organitzat a través del partit Moviment d'Esquerres (MES).

El dubte de Barcelona

L'altra qüestió a resoldre dins de Junts és l'alcaldable de Barcelona. Hi ha dos aspirants, Jordi Martí i Josep Rius, però el partit vol evitar unes primàries. Des de l'entorn de Puigdemont han intentat convèncer Martí perquè es retiri, ja que Rius té la confiança de l'expresident. Per ara no hi ha acord, i per això busquen un tercer nom mediàtic que generi consens. Prèviament, l'exconseller Joaquim Forn i l'expresident Artur Mas han rebutjat ser-ho. D'altra banda, hi ha quadres del partit que no s'obliden de l'opció Jaume Giró, que va deixar la direcció de Junts per discrepàncies amb Turull i Puigdemont.