El caos ferroviari deixa al descobert les costures del govern d'Illa amb Rodalies

BarcelonaPer segon dia consecutiu, Catalunya no ha tingut servei de Rodalies arran del descarrilament d'un tren a Gelida per la caiguda d'un mur de contenció. El Govern va anunciar dimecres al vespre que dijous al matí es reprendria el servei, però unes hores després els usuaris que s'han dirigit a les estacions s'han trobat que els trens no circulaven. Mentre l'oposició s'abraona sobre l'executiu, comandat durant la convalescència mèdica del president pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el Govern es defensa: sosté que si el servei no s'ha reprès ha estat perquè "no ha estat possible" reactivar-lo amb només sis maquinistes (de 140) que s'han presentat a treballar aquest dijous, i no pas perquè la xarxa no estigués en condicions. A l'altra banda, els maquinistes clamen contra l'estat d'una infraestructura que acumula dècades de desinversió, amb el fantasma de l'accident a Adamuz (Còrdova) on van morir 45 persones com a precedent, i mantenen que ja van avisar que, sense garanties, no tornarien als combois.

Per què va anunciar el Govern la represa del servei, si no la tenia garantida? En roda de premsa, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que ho van fer una vegada Adif els va fer arribar un certificat "de garantia del sistema" que ho avalava, document que es va traslladar als treballadors. A primera hora, el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, ha anunciat un expedient a Renfe per la situació "intolerable" de no garantir la mobilitat de la ciutadania. Paneque ha mantingut un to més suau i, de fet, ha evitat parlar de vaga encoberta o assenyalar els sindicats, amb els quals la Generalitat ha signat un acord per a la represa que, tanmateix, no posa data al restabliment total del servei i el condiciona a "revisions extraordinàries" pendents.

La possibilitat que els treballadors es resistissin a tornar a la feina ja era una amenaça des d'aquest dimecres al vespre, i per això Dalmau va apuntar que la situació aquest dijous podria ser "complexa". Fonts de l'executiu català, però, asseguren que en cap cas s'esperaven una plantada en bloc, i afegeixen que Renfe tampoc s'ho va veure venir. El que traslladen des del sindicat majoritari de maquinistes, Semaf, és una altra versió: "Quan vam saber que es restablia el servei, ja vam comunicar a tots els responsables de la Generalitat i de Renfe que necessitàvem l'informe [de les revisions] que no s'havia elaborat. Ja sabien que el servei no s'havia pogut reprendre, i tot i així van anunciar la posada en funcionament", ha criticat el secretari general de Semaf, Diego Martín, en declaracions al 3CatInfo. Fonts de Territori neguen que se'ls traslladés aquesta posició i asseguren que la seva interlocució és amb Renfe. Aquest dijous, Paneque s'ha refermat que l'actuació del Govern "ha estat l'adequada".

El futur del traspàs

La disputa entre maquinistes i Govern posa de manifest les limitacions de la Generalitat per controlar el servei de Rodalies, de la qual és titular des del 2010, quan es va signar el traspàs parcial. Llavors, la Generalitat va assumir-ne la gestió, la regulació i la planificació, és a dir, la capacitat per gestionar horaris i preus —però no la infraestructura ni el personal.

L'empresa mixta que ha de completar el traspàs de Rodalies es va presentar ara fa uns dies. Participada per Renfe (50,1%) i la Generalitat (49,9%) serà, quan es completi el traspàs, qui s'encarregui de la totalitat del servei, començant per la R1. Ara bé, no canviarà la situació dels maquinistes, amb qui es va acordar que continuessin depenent de Renfe. Una decisió que va generar molta polèmica, però a la qual van acabar donant el vistiplau tant el Govern com els sindicats i també ERC, amb qui el PSOE ha pactat el traspàs de Rodalies. De fet, el traspàs no serà "integral" com s'havia apuntat en un inici, i aquest dijous, el ministre de Transports, Óscar Puente, s'ha encarregat de recordar-ho, i ha assegurat que la xarxa de Rodalies és "intransferible", atès que bona part s'integra en l'anomenada xarxa ferroviària d'interès general. Per les vies per on circulen els trens de Rodalies hi passen també trens de mercaderies, regionals i de llarga distància.

Un caos que es repeteix

No és la primera vegada que el Govern de Salvador Illa s'ha d'enfrontar a les crítiques pel mal funcionament dels trens. El març de l'any passat, Illa va acabar havent de comparèixer al Parlament arran d'una setmana horribilis al servei, amb usuaris caminant per les vies per trens avariats entre Gavà i Bellvitge-Gornal, talls en diverses línies i una apagada general al servei d'informació a les estacions. El president es va disculpar i, des del Govern, van apuntar a la manca d'inversió en les infraestructures ja des de l'època en què a Madrid governava el PP i Junts a la Generalitat. És una causa que admet fins i tot Puente, tot i que defensa que, des de l'arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol (pressionat pels partits catalans al Congrés) s'hi ha mirat de posar remei. L'Estat inverteix a Catalunya només un de cada dos euros pressupostats en ferrocarril.

Tots els partits de l'arc parlamentari han exigit al Govern explicacions per aquest nou episodi de desori a Rodalies. Especialment contundent ha estat el líder de Junts, Carles Puigdemont, que en un vídeo a X ha assegurat que Catalunya viu un "col·lapse per la incompetència, dependència i falta de lideratge". Puigdemont ataca així la línia de flotació del que ha estat l'estratègia del govern d'Illa des que va arribar a la Generalitat: presumir de bona gestió i d'estar centrat en la millora dels serveis públics.

En el mateix sentit s'ha pronunciat el líder d'ERC, Oriol Junqueras: "El govern d’aquells que donen lliçons de gestió queda ara retratat. Avançar cap a la governança de Rodalies és imprescindible", ha afegit. Ara bé, també ha llançat un advertiment a Illa: si el Govern no aporta "solucions", ha dit, des d'ERC exigiran "dimissions". Els Comuns han demanat una auditoria de les vies cada sis mesos, mentre que la CUP reclama a Territori que també expedienti Adif. El PP i Vox han instat al Govern a assumir "responsabilitats".

Si la Generalitat és focus de les crítiques pel caos ferroviari, tampoc se'n deslliura el govern espanyol, a qui el PP assenyala com a responsable dels últims accidents. Segons la portaveu del PP al Congrés, Esther Muñoz, és un "insult a la intel·ligència" que esgrimeixin que s'ha incrementat la inversió quan, alhora, ha augmentat l'explotació de les vies amb l'entrada de nous operadors com Iryo. Els populars ja han reclamat que Sánchez comparegui de forma urgent al Congrés —informa Andrea Zamorano. Des de Vox, Santiago Abascal continua apuntant al govern espanyol no només com a responsable del desori, sinó també dels morts a Adamuz, i l'acusa de mantenir "un silenci còmplice amb una tragèdia que no és natural i que té motivacions".