15/10/2021

Casado, obligat a 'desvoxificar' el TC

4 min
El líder del PP, Pablo Casado, durant la sessió de control d'aquest dimecres al Congrés

MadridLa necessitat, diuen, té cara d'heretge. I Pablo Casado ha vist les orelles al llop Santiago Abascal al Tribunal Constitucional. Els plens del TC s'han convertit en una tercera cambra legislativa en la qual el lideratge l'exerceix la ultradreta contra tot el que es mou en el govern espanyol i el Congrés.

Va ser Cuca Gamarra, portaveu del PP al Congrés de Diputats, qui millor va expressar la humiliació del PP el 5 d'octubre al declarar al ple del TC la inconstitucionalitat del tancament simbòlic del Congrés arran de la pandèmia el març del 2020.

"Aquest nou revés per part del Constitucional arran del recurs de Vox, al qual cal felicitar, reafirma que durant la pandèmia l'únic que s'ha produït és una vulneració de drets fonamentals", va dir.

¿Ha tingut alguna influència l'exhortació del comissari europeu de Justícia Didier Reynders, el 20 de setembre, sobre aquest gir copernicà de Pablo Casado? El partit va insistir l'endemà, 21 de setembre, en el seu rebuig a pactar la renovació perquè Pedro Sánchez, segons el portaveu del grup popular al Senat, Javier Maroto, "no és un president normal".

"No. Els interessos de partit del PP estan per sobre de tot. El que ara li convé és canviar el TC. La gent creu que el tema central és l'enfrontament del PP amb el PSOE i que cada sentència que el TC dicta contra el govern té l'impuls del PP. Però no és així. Perquè el TC no es pronuncia a favor del PP sinó de Vox", assenyala una font judicial a l'ARA.

Tres són els mandats ja caducats: Juan José González Rivas (president); Encarna Roca (vicepresidenfa); i Andrés Olleeo. I hi ha una quarta vacant, la de Fernando Valdés. Els quatre seran coberts a parts iguals a proposta de PP i PSOE.

L'evolució d'Encarna Roca

Encarna Roca, vicepresidenta del TC, és la representació de com la majoria del TC s'ha anat acostant a Vox. Ella ha protagonitzat un viratge espectacular des de la seva incorporació com a magistrada amb vernís pseudoprogressista fins a la seva actual militància jurídica a favor dels recursos de Vox.

Ja el març passat la vicepresidenta va fer un vot particular contra la desestimació d'un recurs d'inconstitucionalitat de Vox contra l'ús del bable per part de la majoria del TC. I ha sigut favorable a admetre a tràmit diversos recursos de Vox.

Dos recursos d'empara de Vox demanen protecció davant el contingut dels juraments dels diputats en la legislatura anterior i la present. El president del TC, Juan José González Rivas, favorable a desestimar aquest tipus de recursos, va encarregar un informe als lletrats perquè aclarissin si es tractava d'un recurs d'empara o més aviat el que s'anomena una contraempara.

El recurs d'empara defensa que s'ha vulnerat o no s'ha reconegut un dret propi. Però els membres del grup parlamentari de Vox, recurrent, van poder jurar com els semblava adequat i van prendre possessió del seu escó sense perjudici. El que pretén Vox amb el seu recurs és qüestionar el dret dels altres que havien jurat de manera diferent.

En tot cas, el recurs d'empara no era la via per dirimir la qüestió perquè aquesta via exigeix la protecció de drets fonamentals. Vox vol exercir el dret fonamental d'impedir el dret fonamental d'altres. Per això se'n diu una contraempara.

Com que la batalla per admetre aquest recurs a la sala primera del TC estava perduda, Encarna Roca, presidenta de la sala segona, va fer circular un escrit per provocar que l'assumpte passés a ple. Hi va haver cinc signants de l'escrit.

Aquests recursos seran abordats en el ple previsiblement el 2022.

El bloc de Vox comptava amb Encarna Roca per tombar el primer estat d'alarma i declarar la inconstitucionalitat del confinament decretat pel govern i recolzat per una majoria àmplia, incloent-hi Vox i el PP, al Congrés. No va defraudar.

El PP ara ha entès que ha de tornar a una pràctica del bipartidisme al TC. La Constitució no preveia que un partit de les característiques de Vox pogués tenir més de 50 diputats. I amb ells pot presentar recursos davant del TC.

Fins ara el bipartidisme implicava que el principal partit de l'oposició, que participava en l'alternança en el poder, exercitava una contenció a l'hora de recórrer les lleis, concentrant-se en atacar aquelles amb les quals estaven ideològicament en desacord (avortament en el cas del PP, presó permanent revisable en el del PSOE, per citar només dos exemples), però no totes. Vox ho recorre tot. I el TC en molts casos li dona la raó.

Aquesta acollida del TC és perillosa per al PP perquè projecta Vox com la veritable oposició. El PP es veu obligat a recórrer tot el que recorre Vox, situació incòmoda per a qui vol fer una presumpta oposició responsable, però com que recorren arrossegats per Vox, sempre és Vox qui s'emporta la victòria.

Candidats de Casado

Cap dels magistrats de TC ha estat elegit, en realitat, per Casado, ja que procedeixen d'una altra etapa, de l'època de Mariano Rajoy. La necessitat d'una interlocució directa exigeix nomenar dos candidats propis. Fins ara s'ha parlat que aquests candidats podrien ser Enrique Arnaldo i Nicolás González Cuéllar.

Cada vegada que es tria una terna i es renova el TC, segons la seva llei orgànica, cal fer una votació per elegir el president. I els candidats surten del terç els mandats dels quals vencen el juliol del 2022 –Pedro González-Trevijano, Santiago Martínez Vares (conservadors) i Juan Antonio Xiol (progressista)–. La majoria conservadora, doncs, imposarà un president conservador fins al juliol del 2022, data en la qual el govern i el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) han de nomenar quatre magistrats.

En les últimes setmanes circula una alternativa: la de nomenar Ricardo Enríquez, que no forma part de la terna de magistrats de la qual hauria de sortir el nou president. La raó: a diferència dels altres dos candidats conservadors González-Trevijano i Martínez Vares, els mandats dels quals acaben el juliol del 2022, el d'Enríquez, per haver estat elegit el 2017, venç el 2026.

Però perquè això sigui possible els dos magistrats conservadors apuntats, als quals assisteix el dret de ser els candidats a presidir el TC, haurien de renunciar.

I ser president del TC encara que sigui per alguns mesos, tenir el retrat a l'edifici del carrer madrileny de Domenico Scarlatti, i gaudir dels avantatges de ser expresident són raons suficients per no renunciar per satisfer a un partit polític. Encara que sigui el PP el que ho demani.

I encara que Enriquez fos elegit president en aquesta renovació en curs, això no suposa una presidència fins el 2026. Perquè, com s'ha apuntat, en cada renovació s'ha de votar el president. Per tant, Enríquez hauria de passar per una altra prova el juliol de 2022, quan seran renovats altres quatre magistrats.

stats