ACCIÓ EXTERIOR

La ‘catalan way’ de Puigdemont

El president explica a Londres el procés dialogat cap a la independència

Sense aixecar-se de la taula però sense aturador en el camí cap a la independència. Aquest va ser un dels missatges clau llançats ahir pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una conferència pronunciada a Londres sobre el full de ruta sobiranista en el marc del seu segon viatge oficial des que és al càrrec. L’exalcalde de Girona va desgranar els detalls del procés davant d’una selecta audiència d’acadèmics i experts en relacions internacionals convocats per la Chatham House, un dels think tanks més importants del món especialitzats en política exterior. No hi havia, tanmateix, una presència evident de la classe política de Westminster.

Puigdemont va dedicar bona part de la seva intervenció a desplegar els esdeveniments transcorreguts a Catalunya des del 2010 fins ara, que el país està en una legislatura dins del termini de divuit mesos marcat per assolir la independència. En aquest sentit, el president va repassar fil per randa la sentència contra l’Estatut del 2010, les grans mobilitzacions dels últims anys, la jornada de participació del 9-N i les eleccions plebiscitàries del 27-S, de les quals va emergir majoria absoluta -en escons- partidària de l’estat propi. El trencament, però, va apuntar que no es produiria fins que no estiguessin preparades les estructures d’estat.

Els problemes de la unilateralitat

El president va defensar que la via dialogada amb l’Estat -i Europa- és la més adient per tirar endavant la independència, en línia amb el que li havia recomanat l’expresident escocès Alex Salmond, en la trobada que van tenir dimecres. “Nosaltres hem optat d’entrada pel diàleg, la negociació i l’acord. És la més beneficiosa per a tothom i, per contra, la via unilateral conté elements negatius i inconvenients per a totes les parts”, va dir Puigdemont, que va qualificar el procés català com una “revolució” que uneix els que van amb americana i corbata i els que vesteixen amb samarreta.

L’únic incident durant la xerrada posterior a la conferència va néixer arran de la intervenció de Miriam Tey, editora nascuda a Barcelona, que va argumentar que no el podia anomenar “president” perquè no reconeix una autoritat que vol saltar-se, segons ella, les lleis espanyoles i europees. “La meva autoritat ve del Parlament”, va respondre el dirigent de Convergència. Serà precisament a la cambra catalana on es jugarà bona part del procés, que hauria d’acabar amb l’aprovació de la Constitució catalana a través d’un referèndum a tota la ciutadania.

“No farem el pas definitiu sense una pantalla de validació democràtica”, va insistir el president, que va passar la nit de dimecres envoltat d’un centenar de membres de la diàspora catalana al Regne Unit. Va ser allà on va indicar que en cas que la majoria de catalans rebutgessin el text sotmès a votació caldria fer-ne un altre. Davant dels assistents a la Chatham House, Puigdemont va garantir que abans de l’estiu vinent convocarà comicis constituents.

Posteriorment, va explicar detalls sobre les seves reunions amb els principals líders polítics espanyols i la seva voluntat de diàleg amb la Unió Europea (UE). “Molt em temo que la resposta haurà de venir d’Europa”, va dir Puigdemont, que en tot moment va ressaltar la voluntat catalana de ser un estat dins de la UE. “No ens imaginem cap altre escenari”, va apuntar. De moment, però, les institucions comunitàries aposten pel silenci com a resposta davant les demandes de la Generalitat. La setmana passada, per exemple, la Comissió Europea es va negar a rebre Puigdemont durant la seva visita a Brussel·les.

En aquest sentit, Puigdemont va recalcar que si Europa s’ha “reformat” per adaptar-se al referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la UE, “també sabrà fer-ho per Catalunya” quan es converteixi en un estat independent. Un objectiu que haurà de passar de nou per les urnes.

Més continguts de