Política 15/02/2021

Ciutadans defuig l'autocrítica i no preveu canvis de lideratge

El sector crític carrega contra la direcció i demana reestructuracions "en l'àmbit nacional i de Catalunya"

4 min
El cap de llista de Ciutadans, Carlos Carrizosa, valorant els resultats electorals.

Si la desfeta històrica d'ahir de Ciutadans va estar a l'altura de l'enfonsament del 10-N, l'endemà dels comicis no hi va tenir res a veure. Albert Rivera va dimitir poques hores després de la patacada en les últimes eleccions generals i, en canvi, després de la desfeta del 14-F el partit no es plantejava aquest matí ni cessaments ni canvis estructurals. També es diferencia pels dirigents que han sortit a comparèixer l'endemà de la derrota: el 2019 va ser el mateix Rivera, i aquest dilluns Nacho Martín Blanco, secretari de comunicació de la formació. Defugint l'autocrítica, Martín Blanco s'ha escudat en la baixa participació per justificar els mals resultats. De moment, la baixada d'escons més gran de la història del Parlament no ha tingut conseqüències internes més enllà de la convocatòria extraordinària d'una reunió del comitè executiu per analitzar els possibles escenaris.

De fet, Martín Blanco ha repetit els mateixos arguments que ahir van verbalitzar Carlos Carrizosa i Inés Arrimadas, sense valorar si l'estratègia del partit aquesta campanya electoral ha sigut l'adequada. "L'autocrítica és aquesta: que no hem sabut conscienciar la ciutadania de la necessitat imperiosa d'anar a votar", ha dit en una roda de premsa telemàtica. Martín Blanco no ha posat en dubte el projecte de Cs ni el paper del grup parlamentari la legislatura passada i ha insistit que els resultats que han obtingut són fruit de la participació i de la campanya "enterament telemàtica" que han fet.

De moment, l'autocrítica és argumentar que molts dels seus votants s'han quedat a casa per la situació de la pandèmia, i no preguntar-se per què en el cas dels altres partit això no ha derivat en una pèrdua tan significativa d'escons. Els mateixos motius ha donat Arrimadas aquest dilluns en una entrevista a Onda Cero. La líder del partit ha atribuït la caiguda a la gran abstenció. Així, considerant que els resultats no representen el rumb real del partit, Arrimadas ha afirmat que ella "seguirà al capdavant del projecte". De moment, la formació no preveu grans reestructuracions internes. "No crec que això solucioni el problema", ha dit Arrimadas. També s'hi ha referit Martín Blanco: "No és el moment de grans canvis". El mateix ha afirmat Carlos Carrizosa en una entrevista a RAC1, en què, tot i acceptar que "està a disposició del partit", ha apuntat que "no és el moment més oportú per fer canvis". És més, Carrizosa s'ha mostrat amb "cor i ganes" de liderar el partit en aquestes hores baixes. Tot depèn, però, de l'executiva extraordinària que ha convocat aquest dilluns a la tarda el partit.

La força d'una alternativa

Encara no se sap quin serà l'abast real de la caiguda. ¿Hi ha una alternativa a Arrimadas? Només es podrà quantificar el dany intern de la desfeta quan s'hagi ponderat quina és la força d'una alternativa; i si existeix. Fins ara ha sigut liderada per Francisco Igea, vicepresident de la comunitat de Castella i Lleó, que, tot i que va ser dels més durs amb Rivera i dels més crítics amb el continuisme que representava Arrimadas, ara aparenta cert ànim de col·laboració amb la nova directiva, i fins i tot ha participat en un acte de campanya. Tot i això, ara s'obre un escenari completament nou. És un cop dur per a Arrimadas i el sector crític pot tant sentir-se més legitimat per demanar canvis com sumar nous aliats. Fonts pròximes a Igea explicaven a l'ARA que estan a l'espera de quina autocrítica fa la direcció del partit i quines decisions es prenen abans de decidir-se a moure fitxa. Això no vol dir que no ho tinguin complicat, ja que Arrimadas lidera una directiva amb membres del seu entorn i domina l'estructura d'un partit que conserva la jerarquia vertical del personalisme de l'era Rivera.

Unes estructures fetes a mida per Arrimadas i, també, per Carrizosa, que abans de ser candidat era el secretari d'organització del partit. Una responsabilitat que podrà ser contraproduent perquè tant pot ser criticat pel seu paper com a cap de llista com per la feina feta entre els bastidors de la formació. De fet, el seu nomenament com a candidat ja va portar cua, ja que es va apartar una Lorena Roldán avalada per les bases per un Carrizosa triat a dit. Llavors, quatre diputats catalans identificats amb el sector crític –Antonio Espinosa, Carmen de Rivera, Sergio Sanz i María Valle– ja van recórrer al consell de garanties la decisió d'escollir Carrizosa sense passar per unes primàries. Ara aquests membres del partit han sigut apartats de les llistes però aquest dilluns han fet sentir la seva veu.

En un comunicat, han exigit "canvis de lideratge en l'àmbit nacional i de Catalunya". Titllen de "fracàs" la campanya electoral, amb la retirada d'última hora dels cartells de les "abraçades", i descriuen un cúmul d'errors que han portat Cs a la desfeta actual. Començant per la marxa d'Arrimadas al Congrés, que creuen que va "traslladar una imatge de falta de confiança en la seva capacitat per articular una alternativa a l'independentisme", i seguint pel paper del partit aquesta legislatura. "En lloc de mostrar-se com l'etern partit a l'oposició, s'havia de presentar una moció de censura al president i així oferir un programa de govern per a Catalunya", critiquen. També carreguen contra l'intent del partit de formar un gran front unionista amb el PP i el PSC o la tria de Carrizosa com a candidat. "Sota el lideratge d'Arrimadas, els resultats electorals, lluny de millorar, han empitjorat cada vegada més. Per això exigim grans canvis", sentencia el comunicat.

El partit comença un nou escenari amb un futur incert. Què s'ha fet malament? ¿Es votarà a favor d'una investidura de Salvador Illa? De moment, Ciutadans utilitza el mateix argument per respondre a les dues preguntes: "Nosaltres vam fer tot el possible, i Illa, igual que Arrimadas, no podrà presentar-se perquè la majoria és sobiranista". Però sigui com sigui, la patacada electoral amenaça amb agreujar la crisi interna a Cs i fer gran la divisió interna a Catalunya. El descontentament ja transcendeix, de portes endins, l'anomenat sector crític i noves veus consultades per l'ARA s'hi sumen davant l'evidència que l'actual direcció ha errat en l'estratègia fins al punt de perdre trenta diputats. Caldrà veure fins on arriba aquesta mala maror, que ahir es va manifestar també a Twitter a través de diversos representants territorials d'arreu de l'Estat.

stats