Ciutadans s'aferra a la fórmula original
Carrizosa reivindica la bel·ligerància del seu grup contra el Procés al Parlament
Un terratrèmol que ho va sacsejar tot. Un dirigent de Ciutadans defineix en aquests termes el desastre que van suposar per al partit les eleccions generals del 10-N. A partir d’aquí, han tingut “rèpliques”: a les gallegues i basques, i esperen que la de les catalanes sigui “l'última”. Assumida la tendència a la davallada, la formació ha mantingut un perfil baix en la primera setmana de campanya i s’ha aferrat a la seva fórmula original: la confrontació amb l’independentisme i qualsevol cessió que hi pugui fer el PSC. Amb una presència destacada d’Inés Arrimadas, la líder que el 2017 els va portar a la victòria a les urnes.
Malgrat les crides de Cs al consens per fer front a la pandèmia, els dirigents taronges continuen emmarcant el seu discurs en la lògica de blocs i apel·lant gairebé en exclusiva al votant unionista, en un intent d’evitar que salti al PSC, el PP o Vox. Davant les crítiques d’aquests partits per haver perdut “l’oportunitat” de formar govern el 21-D –encara que cap suma els ho hauria permès–, el candidat Carlos Carrizosa ha tret pit aquest diumenge dels resultats d'ara fa quatre anys, 36 escons que la formació ja mira amb nostàlgia abans de saber el resultat del 14-F. “El nostre triomf el 2017 ja ha posat la llavor del que ha de ser en el futur un govern de constitucionalistes”, ha assegurat.
Una de les fites que Cs reivindica és haver conformat un espai ideològic molt clar al Parlament, que ha arrossegat altres forces a l’unionisme més contundent. “Qui ha de liderar el canvi? –ha plantejat Carrizosa–. Els que portem anys lluitant-hi”. El candidat s’ha centrat a reivindicar el paper de Cs en els anys més durs del Procés portant resolucions “rupturistes” al Tribunal Constitucional i participant en la inhabilitació del president Quim Torra –en última instància, el que ha portat el país a eleccions.
“Cs s’orienta al 50% de la població”, argumenta un càrrec, senzillament perquè el votant continua escollint la papereta a partir de l’eix identitari. “Busquen mantenir l’electorat que teníem”, assegura al seu torn un parlamentari. Amb tot, aquesta aposta també ha generat algunes crítiques internes, que creuen que caldria fer més èmfasi en les propostes del partit per fer front a la pandèmia. De moment, Cs encara no ha publicat el seu programa electoral.
El problema del lideratge
Cs té un altre problema, i és que Carrizosa és poc conegut entre els seus propis votants. Fa pocs mesos que va ser escollit i no ha comptat amb la mateixa projecció mediàtica als mitjans estatals –que sovint són els més consumits pels seus electors– que va tenir Arrimadas en els moments de més tensió del Procés. La líder taronja continua sent la imatge del partit (la principal des que va plegar Albert Rivera) i per això manté el seu paper protagonista en la campanya, fins i tot per damunt del cap de llista. Ha sigut ella qui ha presentat avui les propostes econòmiques de Cs, entre les quals hi ha una baixada significativa d’impostos. Arrimadas és un actiu que Cs no pot desaprofitar.
