La concatenació d’eleccions bloqueja l’administració
Avui comença la campanya del 10-N, la novena votació a Catalunya en quatre anys
BarcelonaAquest nit comença una altra campanya electoral. El diumenge 10 de novembre els ciutadans tornen a estar convocats a les urnes per la repetició de les eleccions espanyoles. Des de les eleccions catalanes del 2015, els catalans hauran votat més vegades que en qualsevol altre període des de la restauració de la democràcia. Nou cites amb les urnes. Quatre generals, dos catalanes, unes municipals, unes europees i un referèndum. Una mitjana de només 167 dies entre votació i votació. ¿Es pot gestionar amb eficàcia l’administració pública en aquest context?
El catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Carles Ramió detecta “efectes més que notables” en el seu funcionament. Explica que un nou govern fa servir el primer any per “situar-se”, el segon per “planificar” les accions, el tercer per “implementar-les” i el quart el reparteix entre seguir implementant i començar a frenar la seva activitat per l’arribada dels nous comicis. “En total opera a velocitat de creuer dos anys i mig. Quan hi ha successió d’eleccions, és impossible que agafi aquest ritme”, resumeix. “Les grans decisions estratègiques d’un país no es poden prendre en les condicions actuals”, continua, i es mostra convençut que, per exemple, ni la Generalitat ni el govern espanyol s’han pogut preparar en condicions per a un hipotètic Brexit dur. “Si hi ha un mal govern tampoc ho fa, però si no n’hi ha és completament impossible”, conclou. Una de les conseqüències de no complir els mandats és la impossibilitat d’aprovar pressupostos dins dels terminis. El professor de gestió pública de la Universitat de Barcelona (UB) Antoni Fernández en destaca els efectes: “Si les legislatures són curtes i a més els governs no poden aprovar els pressupostos, tenim una combinació mortal que disminueix dràsticament la capacitat d’un govern per governar de manera efectiva”. Recorda que tres de les principals administracions de l’Estat, la central, la catalana i la de l’Ajuntament de Barcelona han treballat tot el 2019 amb comptes prorrogats. “El disseny i la implementació de les polítiques públiques queda força aturat. Decisions que s’han de prendre no es prenen a l’espera que es formi un nou govern”, conclou el catedràtic de dret administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Agustí Cerrillo.
Sense entrenador
Des de dins de la pròpia administració, la situació es veu de manera similar. El portaveu del sindicat IAC, Marc Casanovas, assenyala que l’actual context és un fre per a la majoria d’iniciatives, perquè els responsables polítics els transmeten que no es poden fer les coses per dos motius: “Sempre hi ha l’excusa recurrent. O ens diuen que hi ha dinàmica d’eleccions o que no hi ha pressupostos”. “Tenim uns serveis socials precaritzats i no podem donar recursos a la gent que els necessita”, lamenta. La situació a Catalunya s’ha complicat especialment per l’aplicació durant 218 dies de l’article 155, que va cessar el Govern i va escapçar les conselleries. El secretari de política institucional d’UGT de Catalunya, Carles Villalante, afirma que hi ha hagut eleccions “provocades” -com les del 155-, però també “buscades” pels propis polítics -malgrat tenir la majoria per esgotar la legislatura- com les de 2015. “Hi ha inseguretat, incertesa i frustració” en la funció pública, resumeix, i fa un símil esportiu: “Hi ha entrenadors que juguen a l’atac o a la defensiva, però el problema és que fa temps que ara mateix no hi ha un tècnic consolidat”. “Ara en ve un i diu una cosa, i ara en ve un altre i diu una altra cosa. Un desgavell”, lamenta. Mariano Rajoy va estar més de 300 dies en funcions, Pedro Sánchez ja supera els 150 i, malgrat que el president Quim Torra no hi està, la Generalitat porta més de 600 dies en pròrroga pressupostaria. Ara mateix es busca entrenador a l’Estat i tàctica a Catalunya. De moment el que hi ha és una altra campanya electoral.
