Els concursos del 3% sumen 175 M€
La Fiscalia Anticorrupció en demana el trasllat a l’Audiència Nacional perquè creu que la causa afecta l’economia de l’Estat
BarcelonaLa investigació judicial sobre el cas del 3% se centra en una vintena d’obres que sumen 175 milions d’euros. Són les concessions que la Fiscalia Anticorrupció té en el punt de mira per esbrinar si Convergència Democràtica ha cobrat comissions il·legals. El ministeri públic creu que el càlcul, recollit en l’últim informe de la Guàrdia Civil, justifica la petició al jutjat d’instrucció 1 del Vendrell perquè traspassi el cas a l’Audiència Nacional.
El fiscal José Grinda considera en l’escrit que va presentar aquesta setmana -avançat per Europa Press- que la suma de la vintena d’adjudicacions sota sospita “condueix necessàriament a apreciar la greu repercussió en l’economia nacional”. De fet, sosté Grinda, la causa afecta territoris de més d’una audiència provincial. Les licitacions il·legals impliquen ajuntaments com Lloret de Mar i Figueres (Girona), Sant Cugat del Vallès i Mataró (Barcelona) i Torredembarra (Tarragona) per construir piscines municipals, carrils bici, centres cívics i parcs urbans, entre d’altres. El fiscal denuncia les pressions de la direcció general de l’Administració Local -que depèn de Governació- al jutge del Vendrell que investiga el cas.
Un milió en comissions
L’informe de la Guàrdia Civil xifra les donacions a fundacions de l’òrbita de CDC en més d’un milió d’euros. També creu que hi havia altres mètodes de pagament als dirigents polítics, com ara entrades per a partits de futbol i viatges. Grinda dona per fet que hi ha comissions il·legals en 20 obres, entre les quals hi ha l’estudi per a la nova estació de l’AVE a l’aeroport de Girona, el projecte dels túnels de la plaça de les Glòries, a Barcelona, i la remodelació de l’avinguda Paral·lel de la mateixa ciutat. El fiscal sospita de quatre obres més.
Una de les complexitats de la investigació està en els més de setanta investigats, entre els quals hi ha l’exconseller Germà Gordó, els extresorers de CDC Andreu Viloca i Daniel Osàcar -condemnat la setmana passada a quatre anys i cinc mesos de presó pel cas Palau, també de finançament il·legal del partit-, l’exdirector general d’Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, i l’exregidor de Barcelona Antoni Vives, així com uns quants empresaris. “El fet que els resultats de concurs públic es vegin predeterminats pel finançament d’un partit suposa una greu alteració del mercat i en la competència empresarial”, afirma el fiscal.
Segons el text, la investigació acredita que Viloca portava un “control exhaustiu” de les adjudicacions d’obra pública d’administracions controlades per CDC. Manté que Viloca “controlava de manera sistemàtica els pagaments encoberts que rebia CDC, veritables suborns sota el pretext de donacions, a través de les fundacions vinculades Catdem i Forum Barcelona”.