Junts ja pesca en l'extrema dreta per bloquejar Aliança Catalana

Barcelona"Manresa no pot tenir una porta oberta a l'oceà i acollir a tothom de forma indiscriminada i sense control". "Hem de poder dir prou". "Manresa està saturada". "Hem importat un model de delinqüència del Tercer Món". "No pot ser que Catalunya hagi sigut el país que en els darrers 25 anys ha rebut més immigració". "Manresa ha de ser una ciutat més pròspera, més segura, més nostra, més catalana". Les tres primeres frases les ha dit Ramon Bacardit (Junts). Les tres últimes, Sergi Perramon (Avenç Nacionalista).

Tots dos han anunciat aquesta setmana que compartiran candidatura a Manresa en les pròximes eleccions municipals. Queda clar que defensen polítiques migratòries similars i també coincideixen a l'hora de vincular l'augment de la immigració amb la inseguretat a la capital del Bages. Dels 80.000 habitants de Manresa, aproximadament uns 18.000 són estrangers, gairebé la meitat dels quals, marroquins. El percentatge d'immigració se situa, doncs, per sobre del 22% (a Catalunya la mitjana és d'un 18%). "Si hi ha límit de velocitat, de contaminació o de patrimoni, no es podria limitar un fenomen tan descontrolat?", plantejava ara fa uns mesos Perramon.

Immigració, seguretat i també la lluita contra els ocupes i els falsos empadronaments o la promoció de la llengua catalana són algunes de les prioritats que han facilitat el primer acord de Junts amb representants de l'extrema dreta. Perramon va ser el candidat del Front Nacional de Catalunya en les eleccions del 2023, el mateix partit d'on es va escindir Sílvia Orriols per impulsar Aliança Catalana. És un acord que s'entén en el context manresà –la dreta catalanista busca unitat per derrotar l'esquerra– però que pot servir de model per a altres experiències similars en l'objectiu juntaire de taponar l'ascens d'Aliança, especialment a la Catalunya interior.

Aclariment ideològic

Les enquestes fan créixer la preocupació de Junts, que vol reforçar el seu perfil de partit d'ordre on ja governa i que aspira a ser reconegut com l'alternativa de centredreta als governs que ara tenen alcalde d'esquerres. El perfil ideològic dels juntaires, temps enrere més difús per la preeminència de l'eix nacional, ja fa temps que ha anat aclarint-se. Ara, per exemple, Catalunya s'ha convertit en un "infern fiscal" per als juntaires, on s'ha de suprimir urgentment l'impost de successions i modificar de dalt a baix el sistema de prestacions socials. La prohibició del burca també ha tornat a ser una bandera a hissar per als de Carles Puigdemont, que pel que fa a les polítiques d'habitatge s'oposen al topall de preus o a la prohibició de la compra especulativa fomentada pel Govern.

La competició entre Junts i Aliança es preveu aferrissada, si fa no fa com la que tenen el PP i Vox en l'arena electoral estatal. I sembla que l'estratègia juntaire implica aclarir la seva posició en aquells temes on, fins ara, qui més clar parlava era Aliança. Encara queda, però, una via a explorar: Orriols ja ha proposat a Puigdemont pactes postelectorals per governar plegats. Una mena d'abraçada de l'os de la qual, de moment, fugen els juntaires. A Manresa, de fet, Junts li ha pispat a Aliança el candidat que desitjava.

Els detalls de la setmana

No li va servir de res, però l'advocat de José Luis Ábalos va provar aquesta setmana una nova estratègia per intentar ajornar un mes el judici al seu client (la Fiscalia li demana 24 anys de presó). Segons ell, no havia pogut llegir-se tota la causa. El motiu el va esgrimir en un escrit dirigit al Tribunal Suprem: "[Quan intentava obrir els documents] L'ordinador es queda pensant de forma indefinida en un bucle continuat".

En el ple d'aquesta setmana a l'Assemblea de Madrid, quan Isabel Díaz Ayuso acabava una intervenció, va començar a sonar una mena d'alarma nuclear, el so de la qual es va colar pel micro de la presidenta madrilenya. En plenes tensions geopolítiques a l'Iran, hi va haver uns segons de dubte, però finalment es va tractar d'una simple alarma del mòbil del portaveu d'Ayuso.