Junts planteja limitar la renda garantida i posar fi a "la cultura del subsidi"

BarcelonaPosar fi a "la cultura del subsidi" o "de la dependència" i "premiar la cultura de l'esforç" és una de les propostes de Junts en el seu pla per refer la classe mitjana, que considera que està en vies de desaparició. La formació va proposar el ple monogràfic que ha començat aquest dimarts, on ha plantejat capgirar de dalt a baix el model de subsidis vigent, reformulant i limitant de manera significativa la renda garantida de ciutadania, que va aprovar el juliol del 2017 l'executiu que encapçalaven Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. De retruc, això també vol dir una esmena al model de l'ingrés mínim vital espanyol.

Els juntaires reclamen que "la cultura del treball" s'imposi en la definició de les polítiques públiques i, per això, reclamen "reordenar el sistema d'ajuts i subsidis". La manera per fer-ho és vincular de forma directa la renda garantida a l'activació laboral, és a dir, a la recerca d'una feina. "Les prestacions per a persones capacitades per treballar han de ser temporals i vinculades a la formació i la inserció efectiva", destaquen en les seves propostes.

En aquest sentit, defensen "reforçar les polítiques actives d'ocupació connectades amb el teixit productiu perquè els ajuts esdevinguin instruments d'autonomia i no de dependència". Així doncs, la coordinació entre el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) i la prestació de la renda garantida de ciutadania esdevindria una necessitat absoluta. Això, segons fonts juntaires, és un "canvi total" per passar de prestacions per viure o "malviure" a un enfocament laboral centrat en encaminar cap a la "feina digna".

La idea de Junts és que les prestacions incondicionals de la renda garantida haurien d'anar destinades exclusivament a persones no aptes per treballar, com ara els que pateixen discapacitats, mentre que la gran majoria haurien de tenir l'enfocament laboral. Una proposta que recorda les prestacions per desocupació que es cobren quan es té dret a l'atur, tot i que aquestes són competència exclusiva de l'Estat.

Hi ha 41.500 beneficiaris anuals de la renda garantida, mentre que l'ingrés mínim vital espanyol arriba a 75.000 famílies més a Catalunya (aquestes prestacions són incompatibles entre elles). El criteri per poder accedir-hi és bàsicament la renda familiar. Ara bé, sí que és un requisit mantenir-se inscrits al SOC i no rebutjar "una oferta de feina adequada".

Les altres mesures

Una de les conclusions dels juntaires és que el sistema d'ajuts el sosté una classe mitjana cada cop més depauperada i que s'adreça a un sector de la població al qual també cal exigir-li contraprestacions. "Totes les persones que puguin treballar, que tinguin la capacitat de treballar, hem d’acompanyar-les cap a un treball digne, però no cap a un subsidi garantit", ha afirmat en roda de premsa el portaveu parlamentari, Salvador Vergés. Així, projecten el subsidi com una via transitòria, però també fan entrar la immigració al debat: Vergés també ha lamentat que "no s'hagi dimensionat prou el país" per garantir les necessitats de la ciutadania.

La idiosincràsia liberal de Junts també es nota en altres propostes: defensen rebaixar la fiscalitat amb la deflactació de l'IRPF i una rebaixa d'impostos, a més de la bonificació de l'impost de successions; gestionar la immigració amb competències pròpies o assolir el concert econòmic per abordar les necessitats materials del país. També exigeixen un reguitzell de traspassos com el de Rodalies, situen la llengua catalana com a "ascensor social" o plantegen revertir la crisi de l'habitatge amb "col·laboració publicoprivada" i "l'activació del sòl", a més d'establir un salari mínim de referència català de 1.400 euros. Tampoc eviten carregar contra l'executiu de Salvador Illa, de qui demanen la reprovació per "la mala gestió" i la "dependència" del govern espanyol, que "afecta" els ciutadans i "posa en perill l'ascensor social".

Resposta del Govern

Al ple, Vergés ha retret al govern del PSC que renunciï "als 20.000 i escaig milions d'euros" del concert econòmic per les "molles dels 4.000 milions" que representaria per a Catalunya l'aprovació al Congrés del pressupost espanyol. Alhora, ha insistit que l'única solució és "treure’ns la e d’Espanya, poder passar del país que tenim al que mereixem".

En el torn del Govern, tant el conseller de Presidència, Albert Dalmau, com la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, han volgut felicitar els juntaires per la iniciativa del debat, però també els han advertit que la fórmula que proposen d'abaixar els impostos "no reduirà la desigualtat", que creix malgrat el bon ritme del PIB i de l'economia. La consellera ha admès que ella és fruit de l'ascensor social, que s'ha pogut frenar per moviments globals als quals l'estat del benestar no ha sabut adaptar-se. A més, ha defensat que encara funciona gràcies a actuacions que tira endavant l'executiu d'Illa, com la gratuïtat dels 0-3 anys o la voluntat de posar milers d'habitatges al mercat o reordenar les prestacions socials perquè siguin més eficients.