Sánchez manté tancats els secrets de l'Estat

BarcelonaEl pla inicial era aprovar la llei de secrets oficials abans que acabés el 2025, però l'objectiu no només no s'ha complert, sinó que la llei continua encallada al Congrés. Una setmana després que el govern espanyol desclassifiqués els documents del 23-F, no ha estat capaç de desbloquejar la norma que ha d'emparar legalment aixecar el secret de matèries reservades. La Moncloa va enviar al Congrés el projecte el juliol de l'any passat, però fonts del grup socialista admeten a l'ARA que ara per ara no hi ha cap "novetat" sobre aquesta reforma i que el seu projecte de llei "no té els suports necessaris" per tirar endavant.

La norma redactada pel govern espanyol establia un termini de 45 anys per desclassificar automàticament les matèries classificades com a alt secret, amb una opció de pròrroga de 15 anys; en cas de les matèries classificades com a secret, el període era de 35 anys prorrogable a 10 anys; mentre que per les qüestions confidencials i les restringides el termini es movia entre els 4 i els 9 anys. Tot i que l'executiu estatal ja havia rebaixat aquests terminis respecte a l'avantprojecte presentat el 2022, els socis encara els veuen massa llargs. De fet, la proposició de llei que va presentar el PNB fa tres anys –ja l'havia presentat en anteriors legislatures– proposava uns períodes de desclassificació més curts: 25 anys per a les matèries qualificades de secrets i 10 anys per les reservades. La pròrroga que establia era només per als secrets i la fixava en un màxim de 10 anys.

Els socis de la majoria plurinacional s'han mostrat reticents pel que fa als terminis de desclassificació i tenien previst canalitzar-ho a través d'esmenes. Ara bé, hi havia grups que tampoc veien amb bons ulls el règim sancionador que els socialistes havien incorporat a la llei: per revelar informació classificada, el govern espanyol havia previst penes de presó i sancions administratives amb multes des dels 30.000 euros fins als 2,5 milions. El soci minoritari del govern de coalició, Sumar, és un dels que havia reclamat canvis per reduir les sancions, igual que ERC. Junts, per la seva banda, no veu que la norma sigui un "avenç" i és més partidari que tiri endavant la llei del PNB. El PP, consultat per l'ARA, ha evitat valorar el projecte de llei del govern espanyol, tot i que diversos mitjans van publicar dilluns que el partit rebutjava negociar el text amb els socialistes.

La llei franquista del 1968

Mentre ni la reforma que proposava el PNB ni el projecte de llei de Pedro Sánchez no es desencallin, a l'estat espanyol continuarà vigent la normativa franquista que es va aprovar el 1968. Això vol dir que els documents classificats com a secrets continuaran tancats amb pany i forrellat, perquè la llei no estableix terminis de desclassificació. Així, només podran veure la llum els documents que, de forma discrecional, el govern de torn consideri que vol revelar, tal com es va fer evident la setmana passada quan Sánchez va decidir desclassificar els arxius del 23-F quan feia 45 anys d'aquell intent de cop d'estat.