Política
Política 11/04/2020

Catalunya, després de l’1-O i abans de la pandèmia del covid

El referèndum va marcar un punt d’inflexió en la confiança amb els polítics i les institucions

Aleix Moldes
5 min
Catalunya, després de l’1-O i abans de la pandèmia del covid

Cerdanyola del VallèsEl referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser, per a uns, un moment històric de reivindicació nacional reprimit de manera contundent per l’Estat amb cops de porra, presó i exili; i, per als altres, una agressió al sistema constitucional i a la convivència. I, per a tots, un punt d’inflexió en la història de Catalunya. Dos anys i mig després, el país no ha canviat tant però ha canviat molt. La tensió d’aquella tardor s’ha anat difuminant amb el pas del temps, malgrat la reacció ciutadana a la sentència contra els promotors de l’1-O. Ara la pandèmia del covid-19 amenaça amb tornar a sacsejar amb força tots els esquemes. Però, com ha canviat Catalunya des d’aquell primer diumenge d’octubre? O, més aviat, com han canviat els catalans?

És molt agosarat intentar respondre a aquesta pregunta, però els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ens poden donar si més no algunes pistes. Potser la dada més visual és la del suport a la independència. “Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?” és la qüestió estàndard que fa servir el CEO des de finals del 2014, des de després de la consulta del 9-N. El no ha sigut habitualment la resposta guanyadora. Dels onze baròmetres previs a l’1-O, només en un, el del juny del 2016, el es va situar lleugerament per sobre. Amb l’1-O això canvia. Després del referèndum -i abans de la DUI- el suport a la independència marca el seu màxim aquell mateix octubre, amb el 48,7%. I, tot i perdre pistonada des d’aleshores, va continuar per davant fins al juliol del 2019. A partir d’aleshores el no s’ha consolidat al capdavant, dos punts per sobre en l’enquesta del mes de març passat.

Catalunya, després de l’1-O i abans de la pandèmia del covid

La dinàmica és la mateixa quan a la resposta s’hi afegeixen múltiples opcions. L’estat independent continua sent avui per avui l’opció preferida quan es pregunta per la forma d’estat. El 35,5% dels catalans el prefereixen a la comunitat autònoma (26,8%) o a l’estat federal (23,9%). Però l’1-O va marcar la cúspide, superant el 40% fins a l’abril següent.

Aquella tardor del 2017, quatre de cada deu catalans consideraven que les relacions entre Catalunya i Espanya eren la seva principal preocupació, situant-les molt per davant de la resta. Preocupava tant als independentistes (42%) com als unionistes (38%) i es va distanciar 30 punts de l’atur, primera preocupació durant tota la crisi econòmica. Dos anys i mig després aquest percentatge s’ha anat reduint progressivament i avui, abans que els baròmetres comencin a recollir l’efecte del coronavirus, se situa -també en el primer lloc- en el 24%, seguit de la insatisfacció per la política i de l’atur.

Pèrdua de confiança

Una de les qüestions considerada capital perquè l’1-O es pogués acabar celebrant va ser la unitat entre polítics i ciutadans independentistes. El grau de confiança en la Generalitat també va arribar al màxim aquella tardor. En una escala de 0 a 10, els partidaris del puntuaven el Govern, aleshores presidit per Carles Puigdemont, amb un 7,4. L’executiu de Quim Torra va partir d’un 6,1 entre els independentistes i ja està en el 4,8. El govern d’ERC i JxCat -abans CDC- no ha comptat mai amb el suport dels ciutadans no independentistes, que l’octubre del 2017 el puntuaven amb un 1,9 i avui, lleugerament per sobre, obté una nota mitjana del 2,2.

Catalunya, després de l’1-O i abans de la pandèmia del covid

El govern espanyol experimenta una evolució a la inversa. La seva nota és sensiblement millor que la d’ara fa dos anys i mig, de l’1,7 al 3,5, i tot i que els votants independentistes continuen confiant-hi menys que en el de la Generalitat, van puntuar al març la coalició entre el PSOE i Podem amb un 3,2, lluny del 0,6 amb què es va valorar la gestió del PP la legislatura passada. El grau de confiança en els polítics espanyols també creix lleugerament, en la mateixa proporció que els ciutadans cada cop confien menys en els polítics catalans, per bé que estan valorats un punt per sobre.

En aquests dos anys i mig també s’observa un creixent desinterès per la política -ara interessa al 52% dels ciutadans, respecte al 60% del 2017- i una valoració més negativa de la situació política, sobretot entre els independentistes, que en un 70% -un 50% l’1-O- consideren que és dolenta o molt dolenta. Els unionistes ja la valoraven negativament abans (88%) i ho continuen fent ara (82%).

El que no canvia gaire són les preferències electorals, almenys pel que fa als blocs. L’independentisme continua sumant majoria baròmetre a baròmetre, i poc després de les eleccions del desembre del 2017, ERC es va posar al davant en les enquestes, ara amb JxCat a la segona posició. Sembla haver desaparegut l’alternativa unionista per guanyar. Cs s’ha anat fent petit, també a l’Estat, i el PSC no sembla acabar d’emportar-se tot el rèdit de tenir el PSOE liderant el govern espanyol. Sigui com sigui, quan passi la pandèmia serà el moment de consultar la ciutadania i comprovar si ha començat un altre punt d’inflexió en la història del país.

stats