El Constitucional canvia el Procés per la guerra PP-PSOE
El TC ha deixat de centrar-se en Catalunya i té ara més feina a dirimir conflictes relacionats amb el Senat o amb altres comunitats
MadridEl Tribunal Constitucional és més que un àrbitre de conflictes sobre la carta magna. En els últims anys, s’ha convertit en un camp de batalla política on els governs i els partits han intentat dirimir els seus enfrontaments. A ningú se li escapa el paper protagonista que va tenir durant el Procés, amb un ús permanent per part de Mariano Rajoy per frenar el full de ruta de l’independentisme. Ara bé, en els últims anys la seva preponderància ha anat virant: els conflictes competencials amb Catalunya ja no encapçalen la seva llista de prioritats. La conflictivitat amb l’independentisme ha donat pas a la disputa bipartidista.
L’origen d’un dels principals focus de batalla es remunta a la tramitació de la llei d’amnistia al Senat, quan les lletrats van convidar el PP a inaugurar una nova estratègia combativa: el conflicte entre òrgans constitucionals, que s’impulsa quan una institució considera que una altra li ha usurpat competències. I els populars s’hi han aficionat. En poc més de dos anys de legislatura, Génova n’ha impulsat dotze per intentar posar el Congrés o el govern espanyol contra les cordes, sobre els quals el TC encara no s'ha pronunciat. Després que contra l’amnistia acabessin fent marxa enrere, el primer conflicte consumat va ser contra el Congrés arran de la llei que afavoria presos d’ETA.
Els 12 conflictes entre òrgans constitucionals
A banda d'aquest primer, el PP n’ha promogut quatre més –vuit en total– contra la cambra baixa i el govern espanyol per la tramitació de lleis. I ha encès tres cops més la metxa: contra el Congrés per l’ús sistemàtic de les pròrrogues del tràmit d’esmenes per congelar la tramitació de les lleis; contra la Moncloa per no haver presentat els pressupostos generals de l’Estat, i, fins i tot, contra Pedro Sánchez per no haver comparegut al Senat per l’accident d’Adamuz. El PSOE també ha entrat en el cos a cos i ha portat al Constitucional dues reformes del Reglament del Senat instigades pel PP. Una d’elles, la que els populars van fer servir per dilatar la tramitació de l’amnistia, va ser declarada inconstitucional quan ja havia complert la seva missió.
Catalunya deixa d’estar al focus
Segons consta als informes sobre conflictivitat que elabora el ministeri de Política Territorial, Mariano Rajoy va portar al Constitucional 49 lleis aprovades pels Parlaments autonòmics. D’aquestes, 26 eren de Catalunya. El 53%. És a dir, un de cada dos cops que el PP anava al TC des de la Moncloa ho feia contra el Parlament. En canvi, Pedro Sánchez només va maniobrar per dur una llei catalana al Constitucional, d’un total de 27 lleis autonòmiques que ha recorregut: la llei d’habitatge catalana que obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de posar una demanda de desnonament. La Moncloa i el Govern van arribar a un acord parcial per salvar-la, però va quedar en part anul·lada per un recurs del PP i un altre de Vox.
Quins altres conflictes hi ha hagut entre el govern català i l’executiu de Sánchez? La Generalitat va impugnar dos decrets del govern espanyol –el reglament d’adopció internacional i un de relatiu a la formació professional– i el TC els va anul·lar parcialment. i la Moncloa va aconseguir retallar part del Pla estratègic d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea 2019-2022 que havia aprovat Quim Torra. D’altra banda, un dels focus en què més èmfasi ha posat l’executiu del PSOE han sigut les anomenades lleis de “concòrdia” que el PP va pactar amb Vox a l’Aragó, a Cantàbria i al País Valencià.
Les comunitats contra la Moncloa
Així mateix, en els últims anys, s’ha accentuat la bel·ligerància de les comunitats autònomes contra el govern espanyol. Més enllà de la coneguda ofensiva coordinada contra la llei d’amnistia, hi ha hagut tres lleis que també han estat a la diana del PP. Especialment, el decret de repartiment de migrants que el PSOE va pactar amb Junts. El van portar al TC tots els governs populars –excepte la Rioja– i Emiliano García-Page (PSOE).
El president castellanomanxec –juntament amb Extremadura– també va recórrer el repartiment de l’impost a la banca, una queixa que va ser desestimada. L’altra llei a l’ull de l’huracà va ser la llei estatal d’habitatge: hi van fer front Catalunya i el País Basc, així com Andalusia, les Balears, Madrid i Galícia. Ara bé, el Constitucional ha deixat clar que la norma no envaeix competències autonòmiques. D’altra banda, Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso estan enfrontats al Constitucional pel passat franquista de la seu de la presidència de Madrid.
Vox es queda sense ales
Aquesta legislatura també s’ha reduït el nombre de lleis que els partits envien al Constitucional. Hi ha dos motius principals: ha baixat la producció legislativa i Vox no té els diputats necessaris –cinquanta– per presentar un recurs d’inconstitucionalitat. Entre el 2020 i el 2023, el partit de Santiago Abascal va promoure el 53% dels recursos que van sortir de la Carrera de San Jerónimo. Dos terços d’ells van ser contra lleis estatals. Aquesta legislatura, el PP n’ha presentat sis –la legislatura passada en van ser setze, els mateixos que havia presentat contra lleis de José Luis Rodríguez Zapatero en set anys–. I el PSOE i Sumar, per exemple, van portar-hi l’eliminació del català com a requisit a la sanitat pública de les Balears.
I la batalla del PP contra Catalunya? També s’ha reduït. Des de les eleccions del 23-J, els populars –a través de cinquanta diputats– només han combatut una llei del Parlament: el decret sobre els habitatges d’ús turístic. La legislatura passada havia portat set lleis catalanes al TC –Vox en va dur dues–. De fet, aquesta és l’estratègia habitual que segueixen els populars com a ariet contra les lleis catalanes quan no governen: fer servir els diputats del Congrés per fer-hi front. Durant la presidència de Zapatero, van fer el mateix amb l’Estatut i amb sis lleis més.