Quan el Constitucional no va acceptar un recurs d’Aznar

BarcelonaHi ha alguna opció que el Tribunal Constitucional no admeti a tràmit el recurs contra la investidura de Carles Puigdemont? Un precedent alimenta l’esperança -escassa- del Govern. L’any 2004 el tribunal va rebutjar admetre la impugnació del govern de José María Aznar contra la tramitació al Parlament basc del pla Ibarretxe. Aleshores, el tribunal va decidir no admetre a tràmit el recurs que havia impulsat el govern espanyol al·legant que una tramitació parlamentària no es pot suspendre perquè encara no té efectes jurídics. Una opció que, encas de repetir-se ara, permetria celebrar dimarts el ple d’investidura de Carles Puigdemont. No seria fins que la investidura fos efectiva, doncs, que el tribunal podria actuar.

Així ho va defensar el 2004 el mateix tribunal en la interlocutòria. Aleshores va donar la raó al Parlament basc, que va argumentar que la intervenció del TC no ha d’“interferir en el debat parlamentari”, sinó només sobre lleis o resolucions finalment creades i integrades en l’ordenament. En la resolució, el TC va admetre que l’article 161.2 de la Constitució invocat pel govern espanyol per suspendre preventivament la tramitació del pla Ibarretxe -el mateix que l’executiu de Mariano Rajoy branda ara contra la candidatura de Puigdemont- només és aplicable en el cas de “resolucions o disposicions”: “El simple enunciat d’una proposició contrària a la Constitució no constitueix objecte d’enjudiciament per aquest Tribunal”, afirmava. Per tant, el TC va deixar que el Parlament basc tramités i aprovés el pla Ibarretxe, que va acabar sent rebutjat al Congrés.

Tanmateix, el TC ja va vulnerar aquest criteri de no interferir en els debats parlamentaris el 2014, quan va suspendre la declaració de sobirania i del dret a decidir aprovada pel Parlament català el 2013. “Aquesta decisió va significar un canvi en la doctrina del TC”, explica Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional. Des del 2014, afirma, el TC va “obrir la possibilitat” de condicionar “el procés parlamentari”. De fet, des d’aleshores el tribunal ha anat sempre de la mà del govern espanyol i ha admès a tràmit totes les impugnacions contra decisions del Parlament.

L’altre president suspès

En la història del Tribunal Constitucional ja hi ha, també, un precedent de president investit i posteriorment suspès. L’any 1984 el tribunal va anul·lar el nomenament de Jose Ángel Zubiaur com a president de Navarra. En aquell cas, la suspensió es va produir perquè el Parlament navarrès va investir-lo malgrat no assolir la majoria simple i rebre més vots en contra que a favor. Aleshores, però, el tribunal sí que va esperar que el nomenament fos efectiu abans de suspendre’l. Caldrà veure si aquest cop, seguint el precedent del pla Ibarretxe de l’any 2004, els magistrats també esperen que el nomenament sigui efectiu o si, per contra, accepten el recurs preventiu del govern espanyol.