La judicialització
Política 08/01/2021

2021: un altre curs polític protagonitzat pels tribunals

El Procés continua centrant el focus als tribunals, però aquest any també ho farà el rei emèrit

Ot Serra / Mireia Esteve
10 min
2021: un altre curs polític protagonitzat pels tribunals

Madrid / BarcelonaNo és cap novetat que la política tingui constantment un ull posat en els tribunals, per bé que en els últims anys l’actualitat catalana i espanyola s’hi ha instal·lat. El 2021 es presenta amb una llarga llista de cites, marcades especialment per causes i decisions pendents vinculades al Procés. A més, els pròxims mesos la justícia seguirà posant a lloc el llegat del PP, així com el de la família Pujol i el de CDC amb el 3%, jutjarà per primer cop l’excomissari José Manuel Villarejo i decidirà si investiga Joan Carles I, rei d’Espanya durant quatre dècades.

El Procés

El TC resoldrà els recursos dels presos, amb l’indult de fons

Una de les sentències més importants de la història d’Espanya, la 459/2019, per la qual el Tribunal Suprem va condemnar per sedició fins a nou líders independentistes, es revisa al Tribunal Constitucional. Els magistrats tenen previst resoldre els recursos interposats pels implicats, començant pels condemnats només per desobediència -el de Meritxell Borràs podria estar enllestit aquest gener- i acabant pel del líder d’ERC, Oriol Junqueras. En paral·lel, el govern espanyol tindrà sobre la taula els indults als dotze afectats amb els informes en contra de la Fiscalia i, presumiblement, del tribunal sentenciador. Això descarta l’indult total, però permet un perdó parcial a què el president espanyol, Pedro Sánchez, va obrir la porta en la seva última compareixença pública del 2020.

La causa del Procés al Suprem té un altre front obert, el dels exiliats: el Parlament Europeu ha de tramitar el suplicatori de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Per a la resta, el jutge Pablo Llarena va retirar les euroordres. L’advocat Gonzalo Boye acumula èxits en la batalla judicial de l’exili, però té cita als tribunals per una causa de narcotràfic liderada pel reincident Sito Miñanco. Boye està processat per blanqueig de capitals.

La macrocausa del jutjat 13 per l’organització de l’1-O

El jutjat número 13 de Barcelona ha instruït fins fa pocs mesos la macrocausa que va néixer arran de les declaracions del jutge Santiago Vidal sobre l’ús il·legal de dades fiscals dels catalans per a l’1-O. La jutge ha acabat processant una trentena d’alts càrrecs de la Generalitat per malversació, prevaricació, desobediència i revelació de secrets després que al setembre tanqués el sumari. Ara l’Audiència de Barcelona ha de fixar data per al judici. La del jutjat 13 va ser la primera investigació que es va obrir sobre l’1-O i va servir de base per a la causa del Procés jutjada al Suprem i la de l’Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos. Entre els processats hi ha els dos excàrrecs del departament d’Economia, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que com que són diputats al Parlament seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

En una fase més inicial es troba la macrocausa iniciada amb l’operació Volhov l’octubre passat. Una peça en què el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona investiga persones com l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’ex alt càrrec de CDC David Madí o l’editor Oriol Soler per la seva implicació en el referèndum.

Els síndics de l’1-O i Joan Josep Nuet, a judici al mes de març

Una altra de les peces derivades de l’1-O que encara queden per jutjar és la dels membres de la Sindicatura Electoral. Després de dos ajornaments arran de la pandèmia, el judici se celebrarà el 2 i el 3 de març. Per a Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès, la Fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó pels delictes d’usurpació de funcions i desobediència.

Una mica més tard, el 24 i el 25 de març, el Tribunal Suprem jutjarà Joan Josep Nuet. L’exdiputat dels comuns va ser un dels membres de la mesa que el 2017 va votar a favor de tramitar la llei del referèndum. Per aquesta qüestió el TSJC va inhabilitar durant un any i vuit mesos Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet és diputat d’ERC al Congrés i per això l’ha de jutjar el Suprem.

Hi ha set alcaldes que encara tenen una causa oberta per l’1-O

El jutjat número 1 de Figueres va absoldre fa poques setmanes la primera alcaldessa acusada de col·laborar amb l’1-O. Es tractava de Montserrat Mindan, alcaldessa de Roses. De les més de 70 causes que es van obrir, la majoria es van acabar arxivant, però a hores d’ara encara queden almenys set alcaldes pendents de judici. L’actual conseller d’Exteriors i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, va ser jutjat fa unes setmanes al TSJC i ara espera la sentència.

Quim Torra espera el segon judici per desobediència

El Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació de Quim Torra al setembre per no haver despenjat una pancarta de suport als presos l’abril del 2019, però l’expresident tornarà a seure al banc dels acusats aquest 2021 arran de la segona causa que té oberta per desobediència. Aquesta és per no haver despenjat a temps la mateixa pancarta el setembre del 2019. Aquest cop no el jutjarà el TSJC, perquè ja no és aforat, sinó un jutjat ordinari.

Els mossos acusats d’encobrir Puigdemont, a l’espera de judici

A l’Audiència Nacional esperen judici dos agents dels Mossos que estan processats per encobriment per haver acompanyat l’expresident Carles Puigdemont a l’exili. A més, el TSJC també investiga l’exconseller d’Interior Miquel Buch per haver fitxat un càrrec de confiança que va acabar d’escorta de Puigdemont. Tot i l’absolució de la cúpula dels Mossos, un jutjat de Sabadell també té oberta una causa contra set mossos per un presumpte delicte de desobediència durant l’1-O.

Les investigacions contra els CDR i Tsunami Democràtic

Un altre front judicial obert és la instrucció de l’Audiència Nacional contra els CDR, acusats de terrorisme, així com també contra Tsunami Democràtic. A més, s’han de començar a jutjar -alguns aquest mes de gener- els cententars de manifestants que tenen causes obertes per les protestes postsentència. El 22 de febrer també hi ha la vista ajornada de l’activista Marcel Vivet.

Les càrregues policials de l’1-O, en el punt de mira

A banda, una desena de jutjats catalans continuen investigant un centenar d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per la seva actuació durant les càrregues de l’1 d’octubre del 2017. A Barcelona hi ha 63 agents de la Policia Nacional investigats.

El cas Pujol i el 3%

La corrupció de l’expresident i Convergència, a un pas del judici

Si bé la política catalana recent es dirimeix als tribunals, també ho fa la de dècades enrere. L’Audiència Nacional jutjarà aquest any el 3%, el cas de presumpta corrupció político-empresarial amb què Convergència s’hauria finançat il·legalment. Els principals noms propis de la causa són els dels exgerents del partit Germà Gordó -secretari de Govern i conseller de Justícia amb Artur Mas-, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, així com el de l’ex responsable jurídic del partit Francesc Sànchez. A més d’empresaris, també estan acusats CDC i el PDECat.

La justícia també determinarà si es va enriquir il·legalment l’organització criminal que, segons el jutge José de la Mata, conformava la família Pujol-Ferrusola. El matrimoni i els fills estan processats i el 22 de gener la sala estudiarà els recursos d’apel·lació. Serà un nou instructor -De la Mata ha marxat a la Haia- qui dictarà l’obertura de judici oral de les dues causes, fet que pot retardar el calendari, segons fonts jurídiques.

Joan Carles I

La Fiscalia del Suprem ha de decidir si es querella

Fora de l’àmbit de la política catalana, les màximes instàncies judicials espanyoles tenen entre mans investigacions tan rellevants com la que afecta Joan Carles I. El tinent fiscal del Suprem, Juan Ignacio Campos, ha de decidir si es querella contra el rei emèrit per alguna de les tres investigacions que té obertes. La primera és pel presumpte cobrament de 64 milions d’euros en comissions il·legals de l’adjudicació de l’AVE a la Meca a empreses espanyoles i la posterior ocultació dels béns. Hi ha dubtes, però, que aquesta línia d’investigació tiri endavant, perquè l’origen del suposat il·lícit s’hauria fet quan encara no havia abdicat i, per tant, era inviolable.

L’escletxa podria ser el presumpte ús d’ell i la seva dona Sofia de targetes opaques entre 2016 i 2018 per valor de 278.000 euros anuals. La defensa jurídica de l’exmonarca va presentar una regularització a Hisenda de 678.393,72 euros a principis de desembre a fi d’evitar la persecució penal i el ministeri públic indaga si la posada al dia dels fons estrangers de Joan Carles I és “veraç i completa”. La tercera pota seria un compte actiu de 10 milions d’euros a l’illa de Jersey.

El PP

La caixa B i la Kitchen, talons d’Aquil·les per a Casado

El PP no es desempallega dels tribunals. Tot i que és un assumpte ja resolt políticament, el més immediat és el judici a l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes per la falsificació del màster, previst per al 18 de gener. El plat fort és el 8 de febrer, amb l’arrencada del judici dels papers de Bárcenas, amb l’extresorer com un dels principals acusats però també el PP com a responsable civil subsidiari. S’hi investiga la reforma de la seu de Génova i el suposat frau fiscal derivat de donacions il·legals durant el 2008. El gran reclam serà la compareixença com a testimonis dels expresidents Mariano Rajoy i José María Aznar.

No serà menor l’impacte que tindran per al PP les indagacions de la Kitchen, la trama de presumpte espionatge a Bárcenas precisament per robar-li informació sobre les corrupteles del partit. Amb l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz com un dels investigats més destacats, la Fiscalia també sol·licita imputar l’ex secretària general María Dolores de Cospedal. La causa tindrà un peu posat en la comissió d’investigació del Congrés, que aquestes pròximes setmanes decidirà qui hi ha de comparèixer.

Villarejo

El 5 de novembre, límit per a la presó preventiva

Tot i esquitxar el PP, la trama Kitchen és una peça separada de la macrocausa Tàndem, que gira al voltant de Villarejo. El jutge Manuel García Castellón va enviar a judici tres línies d’investigació per a aquest 2021 i el 5 de novembre expira el màxim de quatre anys que preveu la llei per a la presó preventiva de l’excomissari. D’aquest entramat de corrupció policial, política i empresarial, una branca implica el líder de Podem, Pablo Iglesias, en el cas Dina. Està pendent de resoldre’s si el Suprem l’investiga -així ho va sol·licitar el magistrat-, malgrat que la Fiscalia s’hi oposa. El partit lila té un altre front judicial que, a poc a poc, va desinflant-se. Un jutge de Madrid investiga Podem per presumpte finançament il·legal, però ja només queda un element de sospita: un contracte amb l’empresa Neurona durant la campanya del 28-A.

Els ERO d’Andalusia

El Suprem ha de resoldre sobre la condemna de Chaves i Griñán

El PSOE no s’escapa dels escàndols de corrupció, tal com es va demostrar a finals del 2019 amb la condemna pels ERO d’Andalusia. Un any després, el Suprem encara té sobre la taula els recursos de cassació, entre els quals els dels expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán.

stats