Segueixen oberts els Parlaments amb la crisi del coronavirus?

L'activitat a les cambres autonòmiques ha desaparegut i a les estatals ha hagut d'adaptar-se

Aquesta setmana el ple del Congrés de Diputats ha prorrogat l’estat d’alarma quinze dies més. En plena crisi pel coronavirus, el control parlamentari del govern s’ha reduït a la mínima expressió, però legalment no es pot prescindir de l’acció del legislatiu ni tan sols en aquestes circumstàncies. Ara bé, com la resta d’institucions de l’Estat, el funcionament de la cambra baixa ha hagut d’adaptar-se a les exigències sanitàries: dimecres, a l’hemicicle del Congrés no hi havia més que una vintena de diputats i la gran majoria dels 350 van votar de manera telemàtica. De fet, el personal de neteja, equipat amb mascaretes i guants, ha protagonitzat algunes de les imatges més icòniques d'aquesta i de l'altra sessió a l'hemicicle de les últimes setmanes. 

El Congrés autoritza la pròrroga de l'estat d'alarma tot i l'allau de crítiques i el reclam de mesures més severes

Es podria fer tot a distància? La conclusió a la que arriben els lletrats del Congrés és que no, bàsicament per dos motius. El primer, legal: el reglament de la cambra estableix que "els discursos es pronunciaran personalment i de viva veu" i que "l’orador podrà fer ús de la paraula des de la tribuna o des de l’escó". El segon, tècnic: les pantalles de l’hemicicle no podrien suportar una emissió de múltiples connexions per videoconferència. Però la Constitució també exigeix que, per prendre decisions, a les cambres hi haurà d’assistir "la majoria dels seus membres" –176 en el cas del Congrés–, i ha quedat clar que amb voluntat política tot es pot acabar adaptant a les necessitats.

Problemes similars s’han trobat aquestes últimes setmanes els Parlaments autonòmics. El català va ser el primer que va optar per les reunions telemàtiques de la mesa i de la junta de portaveus, i després se li han anat sumant tota la resta. Però cap d’ells no ha pogut resoldre la qüestió dels plens i les comissions. A Catalunya, JxCat i ERC han plantejat una reforma del reglament perquè es puguin fer a distància "en circumstàncies excepcionals", tot i les reserves legals dels lletrats.

El que va quedar clar dimecres passat en la compareixença telemàtica del president del Govern, Quim Torra, amb els portaveus dels grups és que el Parlament encara té una gran assignatura (tècnica) pendent amb les videoconferències. El ple previst per a la setmana passada es va ajornar i, de moment, no s’ha considerat oportú convocar-ne cap. Si es fes, només hi podrien assistir 21 dels 135 diputats, i com que al Parlament no hi ha cap mecanisme de vot telemàtic es permetria que la resta deleguessin el vot en una interpretació generosa del reglament.

En el cas de Madrid, la comunitat més afectada pels contagis i també per les morts per coronavirus, la decisió ha sigut encara més radical: l'assemblea ha quedat tancada, almenys mentre duri l'estat d'alarma.

Diputacions permanents

La situació al País Basc i a Galícia és un pèl diferent. Allà l’estat d’alarma els va agafar amb els Parlaments dissolts i en ple procés electoral, que finalment es va acabar ajornant. Per tant, en els dos casos són les diputacions permanents –amb les limitacions legislatives que això comporta– les que gestionen les cambres. De moment només s’han plantejat compareixences dels presidents o d’alguns consellers per explicar les mesures per combatre el covid-19. A Galícia, dijous passat Alberto Nuñez Feijóo ho va fer de manera presencial davant d’una cambra pràcticament buida. Al País Basc, Iñigo Urkullu ha optat pel model català i compareixerà per videoconferència. A Vitòria, a més, descarten plens a distància, com a tot arreu, amb un argument encara més fàcil d’entendre: "Seria un pati de col·legi", conclouen els informàtics en un informe al qual va accedir Eldiario.es.

En general, si l’activitat s’ha reduït molt al Congrés –els plens sobre l’estat d’alarma i la comissió de Sanitat són els dos únics espais actius– a les cambres autonòmiques pràcticament ha desaparegut. A més del País Basc i Galícia, altres Parlaments han optat per les diputacions permanents, que a part d’activar-se en períodes de transició entre legislatures també ho fan durant les vacances. És el cas del País Valencià, les Balears, Extremadura, Andalusia i Castella i Lleó.

Europa i les reunions a distància

Dijous passat el Parlament Europeu –que també exigeix una presència física mínima– va viure un moment històric: per primer cop la immensa majoria dels eurodiputats van votar per correu electrònic. Una mesura habilitada especialment per fer front a la pandèmia del coronavirus. Arreu d’Europa els Parlaments estatals són els que s’han mantingut oberts amb mesures sanitàries reforçades, com incrementar la distància entre diputats –deixant alguns seients de distància– i reduir la presència a les cambres. A tot arreu s’han tancat al públic, i en molts també a la premsa –al Congrés es va consultar amb l’Associació de Periodistes Parlamentaris–, i les visites turístiques, per exemple a la cúpula del Bundestag, han quedat anul·lades.

Més enllà del vot telemàtic, combinat en tots els casos amb una mínima presència física a la cambra, han sorgit altres idees per adaptar les estructures a la situació actual. A Itàlia, el país més afectat per la pandèmia, s’està valorant l’opció d’habilitar diferents edificis per afegir encara més distància a les reunions entre diputats. A Alemanya, com també a Espanya, s’ha matisat l’exigència constitucional que una majoria de diputats sigui al ple perquè els resultats comptin. En el cas alemany n’hi haurà prou amb una quarta part. I a França, tot i que el vot telemàtic està limitat a molt poques excepcions –com a molts altres països europeus–, s’ha donat màniga ampla perquè els diputats ho puguin fer sense problemes.