La no-reunió entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez

BarcelonaEn la primera copa de Nadal que Pedro Sánchez va protagonitzar a la Moncloa després de les eleccions del 2023 planava una possible reunió en les converses informals: la del president espanyol amb l’expresident Carles Puigdemont. De fet, aquest va ser el titular de la litúrgia, juntament amb la possibilitat també que es produís la trobada amb Oriol Junqueras. Dos anys després d’aquell primer input per a la “normalització política”, només se n’ha produït una, de reunió: la del líder d’Esquerra aquest dijous.

La trobada amb Puigdemont, tot i que hi ha hagut estira-i-arronses al llarg de la tortuosa relació amb els juntaires durant aquesta legislatura, no s’ha fet ni està ara per ara a l’horitzó, segons apunten fonts coneixedores de Junts. De fet, l’estadi de relació dels de Puigdemont amb Sánchez –que van fer una consulta a la militància per trencar amb el PSOE– és molt diferent del dels republicans, que després de mesos de converses estan satisfets de l’acord de finançament que han rubricat amb Hisenda i es disposen, si hi ha avenços amb la recaptació de l’IRPF a Catalunya –cosa que no es concretarà fins ja més entrat al gener–, a negociar pressupostos tant a Catalunya com a l’Estat. Ara mateix els juntaires ho fien tot al retorn de l’expresident Carles Puigdemont al Principat després del pronunciament que s’espera del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i la resolució que posteriorment es preveu del Tribunal Constitucional.

Si això es produeix, la prioritat de Puigdemont serà fer una gira per tot Catalunya i la relació amb el PSOE quedarà en un segon pla. L'objectiu dels juntaires serà capgirar la tendència a la baixa a les enquestes i utilitzar la presència del seu líder al territori, si és que s’acaba produint, per intentar contrarestar l’efecte de l’extrema dreta d’Aliança Catalana, que segons la demoscòpia està fent forat sobretot entre l’electorat postconvergent. Tampoc als socialistes els interessarà una imatge amb l'exiliat, ja que afronten un cicle electoral autonòmic complicat després de la patacada a Extremadura.

Quan havia de ser

Tot i que la fotografia entre Sánchez i Puigdemont no s’ha produït, hi va haver un moment que sí que era una qüestió rellevant per als juntaires. De fet, el concepte d’“amnistia política”, en al·lusió a la normalització de la figura de l’expresident, és un terme que s’ha utilitzat des de Junts per reclamar al PSOE un reconeixement de Puigdemont com a interlocutor. La primera a obrir la veda en aquests termes va ser la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que de seguida va anar a Brussel·les després de les eleccions per aplanar el terreny a l'inici de les negociacions. Posteriorment, va ser Santos Cerdán –ara a l’epicentre d’un dels casos de presumpta corrupció que afecta el PSOE– qui va rubricar el pacte d’investidura i es va fer la foto amb Puigdemont i Turull. I després havia de venir l’escenificació amb Sánchez: va estar a punt de passar al Parlament Europeu, a Estrasburg, en el marc d’una visita del president espanyol.

Llavors Junts volia aquella imatge. Just després de l'episodi a França, el secretari general del partit, Jordi Turull, va anunciar que hi hauria una “reunió com cal” entre els dos dirigents. Res més lluny de la realitat: la discussió a partir d’aquell moment va ser si abans o després de l’amnistia (Junts la volia abans i la Moncloa refredava l’escenari imminent), mentre que un cop aprovada la norma la convulsió de la legislatura ha sigut tal que a cap de les dues parts els ha interessat. Un cop esclatat el cas Cerdán, Sánchez ja tenia prou problemes i els juntaires dubtaven si a Puigdemont li feia més mal que bé una imatge amb el cap de l'executiu espanyol, sobretot perquè hi ha poc peix al cove dels juntaires per exhibir cap gran pacte.

I és que la concepció sobre el que havia d’implicar aquesta trobada tampoc ha estat mai la mateixa per a Junts i el PSOE. Si bé Puigdemont la veia com una escenificació necessària en el marc d’una negociació sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, els socialistes no s'han pres així la relació amb Junts i sempre ho han utilitzat com un element que podia ajudar a calmar-los en moments de tensió; és a dir, com una mena de cessió. De fet, aquest va ser l’enfocament de la trobada que al setembre van mantenir el president de la Generalitat, Salvador Illa, i Puigdemont a Brussel·les. Una trobada que tenien pendent i de gran transcendència institucional, però que no va servir per evitar una ruptura ja decidida a l’estiu per Junts amb el PSOE.