La setmana 'horribilis' del Govern pel caos de Rodalies
La descoordinació entre l'executiu, Renfe i Adif va planar durant els primers dies de la crisi arran de l'accident de Gelida
BarcelonaEl fatídic accident de Rodalies de la setmana passada a Gelida ha desencadenat la crisi més greu que ha viscut el Govern de Salvador Illa fins ara. Dimarts al vespre, la notícia sobre el descarrilament d'un tren de la R4 a Gelida amb la mort d'un dels maquinistes que conduïen aquell comboi, va sacsejar una deteriorada xarxa ferroviària. La gravetat de l'accident va portar Renfe, amb el vistiplau del Govern i Adif, a paralitzar el funcionament de Rodalies fins que es pogués garantir la "seguretat" dels usuaris. Tot plegat, mentre l'executiu organitzava de forma urgent un grup de coordinació amb Renfe i Adif –que es va reunir al departament de Territori matí i tarda al llarg dels següents dies– per intentar gestionar una crisi que es feia més gran a mesura que passaven els dies. La coordinació, però, va brillar per la seva absència. Què va fallar?
Amb Salvador Illa hospitalitzat, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va agafar les regnes de la crisi, al costat de la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque –que té les competències en infraestructures–. L'endemà de l'accident i amb la circulació suspesa, Adif trasllada al Govern que, després de revisar les vies, la xarxa és apta perquè hi tornin a circular els trens el mateix dijous. Però el diagnòstic d'Adif no va coincidir amb el que feien els maquinistes, que consideraven que encara no es podia garantir la seguretat de la xarxa i es van negar a posar en funcionament el servei.
Aquell dijous arrenca amb un nou desori a Rodalies. El Govern va entendre que la decisió dels maquinistes suposava un boicot de facto a la decisió que havien pres Adif, Renfe i el mateix executiu. Des del sindicat majoritari dels maquinistes, Semaf, en canvi, defensen que es van plantar perquè el certificat que havia presentat Adif no era suficient per garantir la seguretat del servei. Dijous al migdia es va acordar fer més revisions amb tècnics de Renfe, però també amb representants dels maquinistes. Després de rebre informes favorables, el Govern va anunciar la represa del servei per a divendres, una decisió que va comptar amb l'aval dels maquinistes.
Es posen a circular els trens, però amb retards i algunes interrupcions. Mentrestant, la descoordinació entre l'executiu i els dos operadors es comença a fer evident. El Govern veu que la comunicació no flueix, que Renfe i Adif prometen una cosa, però la realitat n'acaba sent una altra. A la tarda, es convoca una nova reunió de coordinació –abans hi ha hagut una altra esllavissada a la R1– que serà maratoniana, en què Dalmau exigeix a Renfe i Adif accelerar la revisió de totes les vies. La trobada acaba de matinada amb els dos operadors assegurant que l'endemà no podrien circular els trens perquè no es donaven les condicions adequades. El Govern fa un comunicat, també de matinada, per traslladar aquesta informació als mitjans de comunicació.
L'arribada de Santano
Dissabte, però, sense que Renfe ho comuniqués prèviament al Govern, posa a funcionar els trens –tot i que de manera parcial– en una decisió unilateral. El portaveu de la companyia a Catalunya, Antonio Carmona, ho va haver de justificar públicament: Renfe havia "treballat" per intentar garantir la mobilitat aquell dissabte i que la situació havia "evolucionat" des de les tres de la matinada fins a les sis del matí, quan es van posar en marxa alguns trens. Es plasma, per tant, la descoordinació entre les tres parts i aquest acaba sent el detonant que porta l'executiu a donar un cop de puny sobre la taula: el conseller Dalmau demana al ministeri de Transports que intervingui per posar ordre en els moviments de Renfe i Adif, companyies que són propietat de l'Estat. I és precisament aquell dissabte quan aterra a Catalunya el secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano. De fet, l'alt càrrec del govern espanyol ja es connecta a la reunió del matí, on constata que la coordinació i la comunicació han fallat. Santano es quedarà a Barcelona fins dimecres a la tarda.
Diumenge, Santano i Paneque ofereixen una roda de premsa a la tarda per explicar que l'endemà, dilluns, Rodalies tornarà a funcionar i intenten exhibir plena coordinació i que la situació s'està redreçant. Aquell diumenge al vespre, Dalmau va a l'Hospital Vall d'Hebron per explicar-li a Illa quina és la situació i garantir-li que l'endemà hi hauria trens. En aquesta visita, ja valoren la possibilitat que Dalmau comparegui al Parlament per explicar tota aquesta crisi. Les peticions de dimissió de la consellera havien començat a arribar per part dels grups de l'oposició, com Junts, però també d'alguns dels socis, com ERC. Al llarg dels últims dies, Illa ha estat en contacte permanent amb Dalmau, però també amb Paneque; a més de mantenir interlocució amb el ministre de Transports, Óscar Puente, i el mateix president espanyol, Pedro Sánchez.
El caos de dilluns
La represa del servei promesa diumenge torna a quedar en paper mullat. Adif registra un error informàtic en el centre de comandament que té a l'estació de França i fa que el servei s'aturi dues vegades abans de les vuit del matí, hora punta. El caos es torna a apoderar de la xarxa ferroviària i el Govern perd la paciència: exigeix dimissions a Renfe i Adif, que s'acaben materialitzant el mateix dilluns a la tarda. Dimarts, amb el servei de Rodalies un altre cop en marxa, però encara amb retards, el Govern comença a preparar-se per entomar les crítiques al Parlament, on Dalmau ha de comparèixer l'endemà. El conseller de la Presidència i Sílvia Paneque van a veure Illa la vigília del ple per preparar la compareixença de Dalmau.
El Govern havia reunit els grups per videoconferència per traslladar-los en quin punt es trobava la situació. A la reunió, s'hi van connectar tots excepte Vox. En paral·lel, l'executiu també va mantenir trobades presencials amb els socis, Esquerra i Comuns. Malgrat tot, la majoria de grups censuren la gestió d'aquesta crisi i això s'evidencia dimecres al Parlament, quan tots –excepte Comuns– tornen a exigir la dimissió de la consellera de Territori. Aquell mateix dimecres, el Govern fa un altre moviment: pacta amb l'executiu espanyol i també amb ERC que el responsable de la nova operadora de Rodalies, Òscar Playà, sigui qui també passi a dirigir Renfe Catalunya. L'últim capítol, fins ara, d'una crisi que es podria reobrir en qualsevol moment.
