CRÒNICA

Els ‘pijos’ madrilenys perden la paciència

Un carrer del barri de Salamanca es manifesta contra Sánchez davant un fort desplegament policial

Vasco Núñez de Balboa va ser un explorador i conqueridor espanyol que a principis del segle XVI va viatjar pel Pacífic fins a Amèrica del Sud i Amèrica Central. Ara el carrer que porta el seu nom al barri de Salamanca de Madrid acull des de principis de setmana mobilitzacions contra el govern espanyol i des de dimecres el que exploren són els límits de l’estat d’alarma. Tot i que es consideren apartidistes, el perfil de Twitter que convoca les manifestacions especifica que defensen les forces de seguretat i l’exèrcit. “I detestem tota ingerència antiespanyola”, afegeixen. És inevitable que recordin un partit que clama per una suposada Reconquesta sota el lideratge de Santiago Abascal, tot i que de moment aquest carrer és feu electoral del PP.

Amb aquesta carta de presentació van aconseguir que unes 200 persones participessin en la protesta d’ahir, caldejada per l’anunciada visita de la Policia Nacional. La Blanca i el Carlos admeten que dimecres es va incomplir la mesura dels dos metres de distància física i per aquest motiu el delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, va anunciar que hi enviaria un dispositiu policial. “Manifestar-se és esgotador”, deia un home després d’una estona cridant “Dimissió, dimissió”. El poc costum va fer que coincidissin els retrets als agents i alhora els clàssics “ Viva el Rey ”, “ Viva la Guardia Civil ” i “ Viva la Policía Nacional ” de la dreta patriòtica.

És difícil trobar unanimitat per referir-se a aquest col·lectiu, avesat al canvi de noms. En menys d’una setmana han passat de Paseamos Juntosa Resistencia Democrática, i durant uns dies van ser el Movimiento Barrio de Salamanca. L’esquerra va trobar un cert consens per anomenar-los pijos -el de Salamanca és un dels barris més benestants de la capital espanyola- o bé “els que donen cops al mobiliari urbà amb pals de golf”,en paraules del portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique. Va ser l’ attrezzo destacat de la mobilització de dimecres, però ahir ja no se’n va veure cap.

D’on ha sorgit tanta indignació? Uns veïns expliquen que durant tot el confinament un DJ en un balcó posava als altaveus l’himne d’Espanya cada dia i cançons per animar el carrer. Amb l’entrada en vigor dels passejos de 20 h a 23 h, diumenge es va convocar una mena de festa final de confinament. La Policia Municipal hi passava sovint sense posar problemes, però diumenge hi va anar la Policia Nacional i va identificar alguns veïns, expliquen alguns testimonis. Ahir el desplegament era “exagerat”, coincidien a dir la majoria d’assistents, però no va aconseguir que els ciutadans fessin cas de les normes. “Pot cridar «fora, fora»,però passegi. Vagi fins a aquella cantonada, l’altra, i torni”, li deia un policia a una senyora que feia onejar la bandera. Els esforços van ser en va.

Divisió a la dreta

Electoralment poc els hauria de preocupar a Sánchez i Pablo Iglesias les protestes en una secció censal on en les eleccions municipals, autonòmiques i generals de l’any passat PSOE, Podem i Més Madrid no van arribar al 10% dels vots entre tots tres. Més aviat pot ser un punt interessant per estudiar la divisió de la dreta, que ara es reflecteix al Congrés i que ahir es percebia també al carrer, però a causa de les mesures sanitàries. Amb les voreres a vessar, hi havia cartells als fanals i en una pancarta en un balcó hi deia: “La terrible gestió del govern no és excusa per posar-nos en perill. Sisplau, manifesteu-vos a casa”.

Rere grans proclames de “Llibertat i democràcia” era difícil concretar el motiu de la reivindicació. Una autònoma deia que s’està “arruïnant el múscul econòmic”, una altra que volia poder estar-se quieta al carrer, i alguns, més compromesos si fos possible, que volien derrocar la “dictadura” i el “comunisme”.