Correa promet la “veritat” a la justícia però fora de la presó
El cap de la Gürtel demana l’indult per al jutge Baltasar Garzón
MadridDesprés d’un any, quatre mesos i tretze dies, el judici sobre la primera fase de la Gürtel ha quedat “definitivament” vist per a sentència. Ho va anunciar ahir el magistrat de la sala, Ángel Hurtado, després que el presumpte cap de la trama, l’empresari Francisco Correa, fes ús del seu últim torn de paraula. Una intervenció de 28 minuts en la qual va oferir a la justícia “absoluta col·laboració” i “tota la veritat” a canvi de sortir en llibertat de la presó de Valdemoro, on s’ha estat preventivament durant més de quatre anys per ordre del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Correa va sorprendre amb una última petició: l’indult a Baltasar Garzón, el jutge que va destapar la Gürtel el 2009, apartat de la seva carrera a la judicatura.
La 125a sessió del judici de la primera fase de la Gürtel, amb 37 acusats, tenia previst com a plat fort l’últim al·legat de Correa, assenyalat com a líder d’un entramat empresarial que es va dedicar a aconseguir adjudicacions d’obra pública a canvi de comissions per a polítics del PP. Ahir el principal acusat -la fiscalia demana per a ell 125 anys de presó- es va vendre com un simple intermediari premiat per l’empresa privada a qui facilitava els contractes públics gràcies a la seva influència. “L’administració pública no adjudicava 15 milions en lloc de 6 per beneficiar Correa”, es va defensar l’empresari per deixar clar que no cobrava de l’erari públic. “No s’augmentava la xifra del pressupost, no anava així. La comissió me la pagava l’empresa privada”, va insistir, i va afegir que “no coneixia” la persona que adjudicava els contractes ni li va donar “cap pesseta ni cap euro”.
Així, Correa va voler desmentir la tesi incriminatòria que subornava càrrecs del PP perquè triessin una determinada empresa a l’hora de fer concessions. “No vaig crear les empreses per afavorir el PP ni per delinquir”, va subratllar Correa, que va remarcar que les operacions discutides les feia a “títol personal”.
Una pràctica habitual
Després de descriure els fets, l’empresari va assegurar desconèixer si el seu modus operandi era delictiu o no, però va deixar ben clar que fins i tot presidents i ministres espanyols “actuen d’aquesta manera”. “Treballen perquè les empreses espanyoles siguin les adjudicatàries en altres països, i no les alemanyes o les angleses”, va assenyalar Correa, que va admetre que el seu error va ser no signar contractes amb les empreses beneficiades. Sobre aquesta qüestió, va reconèixer que va cometre irregularitats fiscals fent factures falses, però va al·legar que aleshores totes les persones que surten als paradise papers haurien de ser a la presó.
Precisament, una de les queixes substancials de Correa va ser el suposat tracte diferencial que han rebut ell i els seus dos col·laboradors, Pablo Crespo i Álvaro Pérez el Bigotes, també empresonats. “Veig que es diu que la justícia és igual per a tothom però en el meu cas no és així”, va protestar Correa, abans de lamentar que tots tres són els “únics” que estan entre reixes. En aquest sentit, va esgrimir que ja no té “res a perdre ni a guanyar” i que no se n’anirà del país. “No em fugaré”, va aclarir l’empresari, que va repetir diverses vegades el seu desig d’“agilitzar” el procediment i “estalviar diners” a l’Estat sortint de la presó. Ja a les acaballes de la seva intervenció, que es va preparar esquemàticament en diversos fulls que va portar a la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares, va expressar la voluntat de col·laborar amb la fiscalia per posar llum a la resta de causes vinculades a la Gürtel que s’han de jutjar a partir del 2018.
Garzón, “injustament inhabilitat”
Correa tenia preparat un final rodó per a aquest cas que va arrencar el febrer del 2009 gràcies al jutge Baltasar Garzón. Les seves últimes paraules van ser per demanar l’indult del magistrat, “injustament inhabilitat” per les escoltes telefòniques vinculades a la Gürtel. Tot i que Hurtado li va fer saber que no era el lloc per fer aquestes manifestacions, Correa va insistir que tenia “dades rellevants” sobre la qüestió. Encara una altra vegada el jutge de la sala li va explicar que tenia altres vies per aportar aquesta informació, però l’empresari va continuar: “És una víctima més com jo d’una causa que té un caràcter polític i no jurídic”. Ara el procediment passa únicament a mans del jutge, que haurà de dictar sentència.
