Quan la cosa no va bé... que vinguin les dones

BarcelonaPedro Sánchez va prometre sacsejar el partit per intentar superar el cas Santos Cerdán i ho ha fet escollint una valenciana, Rebeca Torró, per substituir el fins ara secretari d'organització del PSOE, i també una catalana –Montse Mínguez– com a nova cara visible dels socialistes espanyols. Però no són les úniques elegides en aquest moment, el pitjor del PSOE des que va recuperar la Moncloa l'any 2018: també ha triat Anabel Mateos com a número dos de l’àrea d’organització i Enma López com a portaveu adjunta, a més d’escenificar un canvi de rumb aquest divendres a la tarda fent-se una foto amb les notables del partit i anunciant que ara consumir prostitució, com feia José Luis Ábalos, serà incompatible amb ser militant del PSOE.

Ara sabem que aquest capítol del manual de resistència de Pedro Sánchez –del qual podem estar presenciant ja el final– no és diferent del de moltes organitzacions quan es troben en moments de crisi. Quan va malament, partits, empreses o institucions tendeixen a confiar més en les dones. És a dir, cedeixen el poder a les dones quan és més difícil remuntar la situació i més fàcil fracassar. No passa el mateix quan les probabilitats d’èxit són més altes, ja que llavors la tendència és que s’hi situïn homes.

El precipici de vidre

No es tracta d’una generalitat, sinó que això és un concepte teoritzat com “precipici de vidre”. Va ser encunyat per Michelle K. Ryan i S. Alexander Haslam els anys 2000 per la universitat d'Exeter, en un estudi publicat al British Journal of Management, després d’analitzar grans empreses i qui les dirigia. Segons ells, i malgrat la discussió acadèmica posterior que es va produir, les empreses que havien nomenat dones en llocs de direcció venien d'un període de mals resultats; mentre que si anaven bé, la tendència era situar-hi homes al capdavant. Tot plegat traslladat a la política, implica recórrer a les dones només quan van mal dades i deixar-los poc espai de poder quan la tendència és a l’alça. Alberto Núñez Feijóo, que espera arribar aviat a la Moncloa, ha situat com a número dos el seu màxim home de confiança, Miguel Tellado, amb qui ja feia tàndem a Galícia. Però no només això: li ha donat més poders dels que tenia Cuca Gamarra, secretària general sortint i de l’època de Pablo Casado.

Sánchez, doncs, ha decidit jugar la carta de feminitzar el nucli de decisió del partit perquè probablement creu que és la manera de presentar una organització a l’antítesi del que representen José Luis Ábalos i Santos Cerdán. El president espanyol no només ha patit aquests dies per la corrupció que presumptament esquitxa el seu entorn, sinó també pels àudios sobre les prostitutes d’Ábalos i el tracte denigrant cap a les dones que denotaven les converses amb Koldo García. Tot un torpede a la línia de flotació del seu discurs feminista –ara també abolicionista de la prostitució– i sobretot el seu electorat femení, amb molt més pes que el masculí i que va ser clau per arribar a la Moncloa. Veurem si es tracta només d'una rentada de cara o si serà una renovació profunda de les maneres de fer.