Per on creix Aliança Catalana?

Per a molts independentistes, votar Aliança Catalana s’està convertint en un vot de càstig contra els altres partits sobiranistes per la paràlisi del Procés, però el partit de Sílvia Orriols també capta votants que no són proindependència, fruit, segurament, del seu discurs contra la immigració musulmana. Així ho posen de manifest les darreres enquestes que s'han publicat. És a dir, Aliança té un vot nacionalista però també comença a ampliar l'espectre. Per on creix?

L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que es va fer públic al juliol, reflectia que Aliança és la tercera de les quatre formacions independentistes del Parlament amb més votants en contra de la independència amb un 17% d'opositors i un 7% que no ho sap o no contesta enfront del 76% de partidaris, per davant d'ERC, que té un 22 i un 8% respectivament. També és el partit amb més votants que consideren que Catalunya ha de seguir sent una comunitat autònoma, amb un 14%. A l'anterior CEO, del mes d'abril, Aliança era el partit menys favorable a la independència amb només un 71% de votants que donen suport a l'estat propi.

I, a principis d'any, l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) encara anava més lluny i situava els contraris a la independència en un 63,6%. El diari El Mundo ha publicat una enquesta aquesta mateixa setmana que determina que fins a un 47,7% dels seus electors s'oposaria a la independència enfront del 50,8%, que optaria per trencar amb Espanya. Sigui com sigui, doncs, malgrat la divergència de percentatges, la tendència demoscòpica és que Aliança fa forat entre els no sobiranistes.

Junts, principal origen dels vots d'Aliança Catalana, però no només

Les eleccions del 12-M, que van permetre a Aliança desembarcar al Parlament, van posar de manifest el transvasament de vot de Junts cap al partit d'extrema dreta. La meitat dels 118.000 vots que va aconseguir la candidatura xenòfoba provenien de la formació de Carles Puigdemont o, el que és el mateix, més del 10% dels seus votants del 2021 van canviar a Aliança. Així mateix, el partit d'ultradreta també es va nodrir de vot blanc o nul (14.000) i d'antics abstencionistes (12.000), segurament del col·lectiu d'independentistes desencisats. 11.000 exvotants d'ERC i 4.000 de la CUP i del Front Nacional de Catalunya, així com 3.000 del PDECat van completar el gruix de votants.

Actualment, la tendència és la mateixa, segons indiquen les enquestes. Segons l'enquesta publicada aquest diumenge a La Vanguardia, Aliança Catalana passaria de 2 a 19 diputats i estaria en disposició de disputar-li la segona força del país a Junts i Esquerra, que es quedarien en 21. De fet, bona part dels escons que aconseguiria el partit de Sílvia Orriols vindrien, precisament, del partit de Carles Puigdemont, que perdria 14 escons. La seva principal bossa de votants ve de Junts, però no només: està aconseguint penetrar també en el PP i Vox, així com en ERC i la CUP. En la darrera enquesta del CEO –on Aliança creixia dels 2 als 10-11 escons– Junts segueix sent la primera força de la qual Aliança pot treure vots, amb un 8%, però molt poc per sobre de PP (7%) i Vox (5%), que són els altres partits que més vots veurien transferits a l'extrema dreta independentista en cas que se celebressin ara eleccions. De fet, una de les novetats d'aquest sondeig és la constatació del possible trànsit de votants entre Aliança Catalana i Vox en funció de les eleccions.

L'enquesta d'El Mundo també posava en relleu que la formació independentista d'extrema dreta absorbiria majoritàriament el suport procedent de Junts (17,4%) i ERC (9,9%) –tot i que el baròmetre del CEO no albira fuga de votants republicans–, però, en tercer lloc, situava Vox, amb un 6,6%, a dos punts de distància de la CUP (4,4%). També es beneficiaria d'una important transferència de vot no independentista provinent de Comuns (4,3%), el PSC (3,7%) i el PP (2%). L'acostament de l'electorat de Vox a Aliança, motivat per la irrupció d'Orriols al Parlament, s'evidencia quan es pregunta als seus votants quin és el líder que prefereixen per ser president de la Generalitat. Un 10% dels seus electors es decanten perquè ho sigui la també alcaldessa de Ripoll, mentre que la xifra dels votants dels altres partits es mou entre un irrisori 0 i 2% de suport. I a l'enquesta de La Vanguardia, Orriols és la dirigent que més simpatia desperta entre votants de PP i Vox. Un de cada tres aprova la tasca que fa l'alcaldessa de Ripoll al Parlament. Unes xifres molt semblants a les que donen al seu propi líder de Vox, Ignacio Garriga.

Lleida, la pedra a la sabata

La il·lusió que ha generat el nou projecte polític d'Orriols s'ha traduït en una notable implantació al territori, que s'ha forjat després d'aconseguir representació al Parlament. Des d'aleshores, el partit s'ha dedicat a crear executives comarcals amb la vista posada a les eleccions municipals, en què espera consolidar-se a les principals ciutats del país i obtenir alguna alcaldia més enllà del seu feu de Ripoll. Aliança Catalana no ha volgut atendre l'ARA per confirmar les comarcals que té, però, segons les dades publicades a la seva pàgina web, ha aconseguit crear comitès a totes les comarques de Barcelona amb l'excepció del Berguedà, que és qüestió de dies, segons informen fonts locals, el Lluçanès i el Moianès. A Tarragona, també, amb l'excepció de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, i a Girona només té pendent la constitució del nucli de la Cerdanya.

Precisament al Pirineu és on està tenint més problemes per articular executives fruit de la primera crisi territorial del partit. Els primers militants d'Aliança Catalana al Pirineu es van voler dotar d'una direcció i van convocar un congrés a finals del 2024 que no es va arribar a celebrar. El problema és que volien constituir-se com una vegueria quan els estatuts de la formació només preveuen l'organització per comarques. El pols entre la direcció i aquest nucli va acabar amb l'expulsió de dos dels seus dirigents i la sortida d'altres simpatitzants: per aquest motiu, ara per ara, el partit segueix sense executives a totes les comarques pirinenques de Lleida.

La demarcació de Lleida és la pedra a la sabata d'Aliança perquè només té constituïts els nuclis del Segrià i el Pla d'Urgell, però segueix sense tenir-ne a la Noguera, l'Urgell, les Garrigues o la Segarra. Justament d'aquesta última comarca és d'on era l'exalcalde de Ribera d'Ondara que va presentar la seva renúncia a l'acta de regidor després que la formació d'extrema dreta se'n desvinculés per haver fet unes declaracions homòfobes a les xarxes, en què titllava de "càncer" el col·lectiu LGBTI.  Puig era un dels homes forts d'Aliança a Lleida i la seva sortida va generar un fort malestar en terres lleidatanes.