CONSULTA 10-A
Política 06/04/2011

Cristians i musulmans, junts pel 10-A

Alguns capellans de la ciutat critiquen la posició oficial del Bisbat mentre el debat sobre la independència arriba a les mesquites

Sergi Sabaté
2 min
Creients islàmics s'interessen per la Consulta del 10-A / BARCELONA DECIDEIX

BarcelonaAlgunes veus dins l'Església mostren la seva discordança amb la prohibició imposada per l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, de cedir espais a la consulta sobre la independència. És el cas del Pare Manel, que es mostra “sorprès negativament” per la decisió. Recorda que “les parròquies sempre hem cedit espais, fins i tot en temps de dictadura” i per això no entén els arguments de Sistach.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El mossèn Josep Maria Totosaus creu que l'arquebisbat ha actuat d'una manera “prepotent” que “sembla creure's que està per damunt del bé i del mal” i opina que hauria de ser cada comunitat la que decidís si es cedia o no algun espai. Francesc Romeu, mossèn del Poblenou, assegura que a totes les misses de diumenge “recordarem que s'ha d'anar a votar” perquè “els cristians estan obligats a donar resposta quan hi ha una consulta”.

D'aquesta manera Barcelona Decideix encara el tram final de campanya amplificant els seus suports. La consulta està oberta a tots els ciutadans empadronats a la ciutat i majors de 16 anys, el que fa que persones de diferents confessions hi participin.

Per Romeu que els cristians participin en la consulta és un “deure”, però els musulmans també se senten atrets per Barcelona Decideix. La plataforma ho va constatar divendres. Expliquen que a la sortida de les mesquites es va formar un espai de debat sobre la conveniència que Catalunya esdevingui o no un estat independent. Al mateix temps van aprofitar per dipositar el seu vot. Ciutat Vella Decideix ha repartit pel districte de material en urdú o àrab entre moltes altres llengües. El mateix dia molts d'aquests immigrants van aprofitar per exercir el seu dret a vot. Shahid és un pakistanès que viu a la capital catalana des de fa 10 anys i el faria “molt feliç contribuir que Catalunya pugui ser lliure un dia” perquè “es tracta del futur dels meus fills”.

stats