PACTES POSTELECTORALS
Política 30/06/2019

La CUP aposta ara per entrar a governs locals tot i ser més dèbil

Els cupaires, reticents en el passat a formar part del cartipàs, són en dotze executius més que el 2015

Xavi Tedó
3 min
La CUP aposta ara  per entrar a governs locals tot i ser més dèbil

BarcelonaEn ple debat intern sobre si ha d’adoptar un rol més pragmàtic o mantenir-se en l’ortodòxia per capgirar la tendència a la baixa a les urnes, la CUP busca recuperar incidència política en l’àmbit municipal. Si als dos anteriors mandats la consigna que donava la direcció era no entrar en governs locals si no es tenia prou força per poder-hi influir, ara molts nuclis han prioritzat l’entrada als executius municipals per impulsar polítiques efectives i alhora tenir un paper actiu que els tregui de la irrellevància que sovint implica ser a l’oposició. De fet, en el programa marc per a aquestes eleccions municipals, la CUP va aprovar “no tancar-se a sumar amb altres forces noves candidatures i possibles acords de govern”.

Un canvi de posicionament que en la majoria dels casos s’ha fet amb una CUP més debilitada fruit de la pèrdua generalitzada de regidors arreu del país. Així, la formació anticapitalista tindrà presència en 42 governs municipals amb candidatures de la seva coalició i altres llistes de confluència a les quals dona suport, com a Ripollet, Sort, Vilajuïga i la Nou de Berguedà. Una presència que encara podria ser més gran a l’espera que es tanquin pactes que encara estan oberts, com a Tarragona, on ERC, que governarà amb els comuns, vol incloure la CUP a l’executiu. Amb aquestes xifres, els cupaires seran presents en una dotzena més de governs respecte del 2015.

La CUP ha prioritzat ERC com a soci en 24 dels 42 pactes que ha subscrit per acabar amb executius que portaven anys, segons denuncia la formació, “amb estructures de corrupció, clientelars i opaques”, comandats bàsicament per CiU. Aquest ha estat per exemple el cas de Sant Cugat del Vallès, on un acord amb ERC i el PSC ha acabat amb 32 anys de govern de l’antiga CiU, immersa en diferents casos de corrupció, com el del 3%, que encara els esquitxa. O de Figueres, on s’ha prioritzat acabar amb el llegat deixat per Santi Vila després de dotze anys.

“Menys dogmàtics”

Oriol Turró, exregidor a la capital de l’Alt Empordà per la CUP, que ha passat de 3 regidors a 1 de sol, justifica el pacte amb ERC, el PSC i Compromís per Figueres per la necessitat de canvi. “Això ha fet possible que ens posem d’acord amb partits amb qui no compartim ideologia”, explica Turró. “Aquest cop hem sigut menys dogmàtics per l’emergència social en què viu Figueres, en el top 3 de fracàs escolar i amb un 60% de població en risc d’exclusió social”, argumenta. Turró considera que el canvi de marca, reanomenada Guanyem Figueres, i la renovació de la llista han influït en el revés a les urnes, però també la dinàmica a nivell nacional: “Des del 21-D hem deixat de tenir rellevància i no ens hem ressituat ni tenim una línia estratègica clara, i l’electorat ha optat per les posicions menys extremistes i més moderades que encarnen ERC i el PSC”.

A Reus la CUP també apostava per un govern amb ERC i acceptava que hi fos el PSC, que no ha estat possible perquè les executives dels dos grans partits independentistes ho van evitar a última hora amb el pacte de no agressió. Marta Llorens, regidora de la CUP, que ha perdut la meitat de la representació (3) després d’haver destapat el cas Innova i haver-se catapultat a les anteriors eleccions amb 6 representants, explica el seu posicionament: “Entrar al govern ho vèiem com una bona oportunitat després de vuit anys a l’oposició per poder fer polítiques reals en habitatge i educació”. Llorens ho veu com una “necessitat natural” de totes les CUP i deixa clar que no s’ha donat cap consigna des de la direcció: “Assumint la contradicció inicial que suposa entrar a les institucions, també ho és compartir govern amb opcions polítiques que no són les teves, però quan et ve gent que no pot pagar la llum penses que és millor gestionar una regidoria, independentment dels altres partits que governin”, remarca Llorens en referència al fet que la CUP comparteixi govern amb el PSC en quatre municipis.

Incomoditat amb el PSC

A Arenys de Mar els cupaires, que han mantingut els dos edils, han acceptat entrar al govern amb ERC i els comuns després de descartar-ho fa quatre anys. “Ara tenim majoria i llavors no, i tampoc volíem dependre del PSC”, exposa l’exregidor David Caldeira. El fins ara edil arenyenc no amaga la seva incomoditat pels pactes amb els socialistes: “Si considerem que estem en una fase autonomista es pot pactar amb el PSC, però si estem en una fase de trencament amb l’Estat, no”. Caldeira atribueix la davallada electoral al fet de no presentar-se a tots els comicis: “És costós demanar el vot només a les municipals perquè no pots fidelitzar l’electorat, i ERC és la gran beneficiada”, lamenta.

stats