La CUP decideix mantenir l'abstenció en la investidura de Torra
"La repressió d'un Estat totalitari ens ha portat a no bloquejar la investidura", anota Salellas
CerveraEl consell polític de la CUP ha decidit avui per una àmplia majoria mantenir l'abstenció dels seus quatre diputats en la investidura del candidat de Junts per Catalunya (JxCat), Quim Torra. L'abstenció dona llum verda al nomenament del nou presidenciable i esvaeix l'ombra d'unes noves eleccions, perquè si els quatre representants de la CUP al Parlament hi haguessin votat en contra, Torra no hauria pogut ser investit demà per acumular més vots en contra que a favor (66 a 69).
El portaveu del secretariat, Lluc Salellas, ha anunciat que mantenien les quatre abstencions, "les que havíem posat damunt la taula els últims mesos", perquè "JxCat i ERC han reculat en els objectius d'aconseguir la República i això fa inviable que la CUP pugui donar suport a Quim Torra". Amb tot, el dirigent ha afegit: "El context polític de repressió d'un Estat totalitari ens porta a no bloquejar la investidura". En aquest sentit, Salellas ha deixat clar: "Prenem nota del discurs de Quim Torra, que va quedar curt, perquè cal anar més enllà per garantir els drets nacionals i socials del país, però exigirem que tot el que va dir no quedi en simples paraules".
Pel que fa a la votació, Salellas ha reconegut que no s'havia adoptat per "unanimitat", però que havia comptat amb un "suport ampli" davant del context polític, tot i les discrepàncies amb el full de ruta de JxCat i ERC. El portaveu no ha volgut detallar el sentit del vot de les diferents territorials però ha subratllat que "l'anàlisi de la situació és compartida". Prova d'això és que els favorables a mantenir l'abstenció s'han imposat de manera clara amb 40 vots en contraposició amb els 24 que s'han decantat per no avalar la investidura de Torra, segons ha pogut saber l'ARA.
La CUP considera que no poden condicionar la seva "acció política a l’acció repressiva de l’Estat", i aposta per "coordinar l’acció antirepressiva perquè ens faci més fortes políticament, però això no significa fer política a cop de citació del jutge Llarena". Els anticapitalistes recorden: "Des del primer moment vam dir que calia continuar l’embat amb un programa de govern per a aquesta legislatura que fos valent i continués el mandat de l’1-O". En aquest sentit, lamenten que "la proposta de programa de govern de JxCat i ERC no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguin als drets i les necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars".
Maria Sirvent, diputada de la CUP, ha avisat que la seva abstenció no és en cap cas un xec en blanc a les dues principals formacions independentistes. "A partir d'ara la CUP passarà a l'oposició, a fer una oposició activa, no facilitarem la governabilitat". Per aquest motiu ha reclamat passar de les paraules als fets. "Volem que el discurs de Quim Torra es converteixi en una realitat i, per tant, exigirem que es recuperin les lleis suspeses pel TC per dotar-nos de sobirania". "També demanarem un procés constituent des de les bases que suposi una veritable ruptura per facilitar la mobilització popular", ha afegit Sirvent.
"Estem disposades a parlar amb JxCat i ERC i encara queda molta legislatura per aplicar polítiques republicanes, i oferim mà estesa per desplegar-les", ha afirmat Sirvent, que ha detallat que una de les propostes que posaran damunt la taula serà l'Assemblea de Càrrecs Electes com a contrapoder i motor d'una institucionalitat pròpia.
Reobertura del debat intern
Si divendres la sensació entre els cupaires era que s’imposaria el 'no' a Torra, ahir alguns moviments territorials ja auguraven que la votació podia ser més ajustada del que es preveia només 24 hores abans. La militància de les territorials de Barcelona (5 vots) i Tarragona (3 vots), dues de les que van proposar el 'no' a Torra, van acordar donar un dels seus vots a l’abstenció, mentre que els militants del Maresme i la regió nord-est van acordar votar a favor de la investidura de Torra.
El màxim òrgan de decisió dels cupaires s'havia convocat amb caràcter d'urgència en el marc de l'assemblea nacional que la formació celebra a Cervera, després que tres assemblees territorials van reclamar reconsiderar el vot en la investidura per la falta de voluntat política de JxCat i ERC de materialitzar la República. Les territorials del Barcelonès, el Camp de Tarragona i el Baix Llobregat, com va avançar l’ARA, havien reclamat votar-hi en contra perquè consideraven que els anticapitalistes no podien ser “còmplices” d’un projecte que s’allunyava de fer efectiva la República i claudicava davant el veto del TC a la investidura de Carles Puigdemont.
D'aquesta manera reobrien el debat intern, tot i que el dia abans el diputat Carles Riera havia reiterat que no es plantejaven canviar el sentit del vot. "No ho sotmetrem a votació perquè l'escenari no ha canviat", va afirmar el portaveu de la CUP en una entrevista a Catalunya Ràdio.
