El curs polític a l'Estat arrenca sota control judicial
Sánchez vol agafar la iniciativa amb un acte dilluns sobre el canvi climàtic, a l'espera de novetats als tribunals
MadridCom és habitual, Pedro Sánchez arrenca el curs aquest dilluns amb un acte que té com a objectiu prendre la iniciativa política. Ja ho va fer el 2022 rebent ciutadans a la Moncloa i el 2024 davant d'una àmplia representació de la societat civil a l'Institut Cervantes de Madrid —el 2023 s'havien celebrat les eleccions i Alberto Núñez Feijóo volia intentar una investidura abocada al fracàs. Després d'esgotar les vacances aquests últims dies, amb una escapada privada a Andorra, el president espanyol vol agafar de nou el timó d'una legislatura condicionada per l'acció dels tribunals contra l'executiu de l'Estat. Divendres, la setmana acabarà amb el tradicional acte d'obertura de l'any judicial.
El control de la justícia sobre el transcurs de la política espanyola no és nou —la sentència del cas Gürtel va acabar amb Mariano Rajoy— però mai com ara causes judicials en fase d'instrucció havien contaminat tant el dia a dia. El setge entorn de Sánchez, amb investigacions obertes contra la seva dona, Begoña Gómez; el seu germà, David Sánchez; i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, és inaudit, tot i que ha sigut la imputació i empresonament per corrupció del fins fa poc mà dreta del líder del PSOE, Santos Cerdán, el que ha reduït qualsevol marge de maniobra de la Moncloa. La principal incògnita del nou curs és si el cas Koldo/Ábalos/Cerdán pot esquitxar més enllà.
L'esperança del PP és que aquesta causa farà caure Sánchez tard o d'hora. Si no, si el president espanyol aconseguís esgotar la legislatura fins al 2027, pagaria el descrèdit a les urnes. D'aquí que a Génova ja estiguin fent càlculs i avisin que Feijóo necessitarà una amplíssima majoria per aconseguir la investidura. El seu anhel és obtenir més escons que tota la majoria plurinacional junta per, així, no necessitar els vots afirmatius de Vox. El dirigent gallec també vol fer un acte solemne per a l'obertura del curs polític i aquest diumenge el farà a la localitat de Cerdedo-Cotobade, a Pontevedra, tal com ja va fer l'any passat.
Aquesta vegada ho farà, però, amb la crisi dels incendis encara en marxa. Les comunitats autònomes més castigades han sigut Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, totes elles governades pel PP, i la devastació que s'ha produït ha posat en qüestió la capacitat de gestió dels seus barons territorials. El castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco va sortir escaldat de la seva compareixença al Parlament autonòmic aquest divendres, després que l'oposició posés de manifest la seva actuació erràtica amb els incendis. El PP, tal com ja va fer Carlos Mazón amb la DANA del País Valencià, ha tirat pilotes fora i ha seguit l'estratègia de responsabilitzar el govern espanyol del desastre mediambiental, tot i que les competències en gestió forestal és de les comunitats autònomes.
Encara amb els incendis actius, la formació conservadora ha utilitzat la seva majoria absoluta al Senat per forçar la compareixença de fins a quatre ministres, que han intentat posar de manifest la incapacitat dels presidents del PP d'exercir les seves competències autonòmiques. Això és especialment rellevant a les portes d'un nou cicle electoral que començarà, precisament, el març del 2026, amb les eleccions a Castella i Lleó. Després serà el torn d'Andalusia, on s'han pogut controlar millor els incendis. La Moncloa intentarà esprémer aquestes carpetes i, de fet, Sánchez centrarà l'acte d'obertura del curs polític d'aquest dilluns en el canvi climàtic. El govern espanyol maldarà per situar el focus en la seva acció de govern i, sobretot, en els pròxims mesos, preveu posar l'accent en l'habitatge.
L'agenda judicial
Tanmateix, ja s'ha constatat que l'agenda judicial ocupa l'espai mediàtic i el calendari en va ple. El fiscal general i el germà de Sánchez ja estan processats i continuen les instruccions del cas Begoña, el cas Cerdán i del de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, que no fereix la presidenta de la Comunitat de Madrid per molt que el PSOE ho intenti. Des d'una mirada catalana, el 10 de novembre començarà, a l'Audiència Nacional, el judici pel cas Pujol, si bé el principal punt d'interès seran les novetats judicials al voltant de l'amnistia als líders del Procés.
El Tribunal Constitucional decidirà aquest setembre si admet la petició de Carles Puigdemont d'aixecar l'ordre de detenció que el Tribunal Suprem manté contra l'expresident; un hipotètic retorn també provocaria una forta sacsejada a la política espanyola. Al llarg de la tardor, el TC també resoldrà els recursos de condemnats com Oriol Junqueras i Jordi Turull, que volen posar fi a la seva inhabilitació. A més, en els pròxims mesos s'espera la resolució sobre el català a l'escola i, de cara a finals d'any, la renovació parcial del tribunal amb la substitució de quatre magistrats, entre ells el president, Cándido Conde-Pumpido.
En l'àmbit estrictament polític, la resistència de Sánchez també dependrà del grau de compliment dels compromisos amb els seus socis. Ja ha promès que presentarà els pressupostos de cara al 2026 —abans ha d'aprovar un nou sostre de despesa i nous objectius de dèficit i de deute—, però Junts i ERC ja han posat preu al seu suport a uns eventuals comptes. Principalment, els socis independentistes reclamen avenços en el traspàs de competències en immigració i en el finançament singular per a Catalunya.
