Política 29/10/2020

La CUP aposta pel tàndem Reguant-Fuster després de la negativa de David Fernàndez a encapçalar la llista

L'exdiputat hauria rebutjat l'oferta per les dinàmiques internes de la formació anticapitalista

Xavi Tedó
4 min
David Fernàndez rebutja liderar la llista de la CUP a les eleccions per les dinàmiques internes

BarcelonaDavid Fernàndez no liderarà finalment la candidatura de la CUP a les eleccions del 14 de febrer i obligarà la formació anticapitalista a activar el pla B. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest pla B passa pel tàndem format per l'exdiputada Eulàlia Reguant i el portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, com a número 1 i 2, respectivament, a la circumscripció de Barcelona. Aquest duet permetria superar les divergències internes en el si de l'organització perquè l'exregidora per Barcelona és ben vista per Endavant, mentre que Fuster és el cap visible de Poble Lliure. Hi ha veus, però, dins d'Endavant que no veuen amb bons ulls Fuster per ser un dels fundadors de l'organització vinculada a la CUP que s'ha desmarcat en algunes ocasions de les directrius del partit, com quan va decidir presentar-se al Congrés amb Front Republicà.

Reguant, que es va quedar a les portes de sortir elegida a les últimes eleccions espanyoles al ser la número 3 de la llista darrere de Mireia Vehi i Albert Botran, seria la cap de llista perquè la CUP va aprovar en consell polític que dues de les quatre circumscripcions estiguin encapçalades per dones. A falta de tancar les negociacions, tot apunta que, a Girona, el cap de llista podria ser l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que ja va anar de número 2 a les últimes eleccions, i a Lleida, l'exregidor de la capital del Segre i membre del secretariat nacional Pau Juvillà, que també va anar en aquesta posició el 2017. Aquest fet conduiria Reguant a encapçalar la candidatura per Barcelona, mentre que a Tarragona l'encapçalarà la regidora de la capital del Tarragonès, Laia Estrada.

La candidatura de Reguant com a presidenciable a Generalitat es produeix després que Fernàndez hagi refusat tornat a encapçalar la llista, tal com va avançar ahir el Nació Digital i han confirmat avui l'ARA fonts de la formació, com ja va fer el 2012, quan els cupaires van desembarcar a la cambra catalana en la seva estrena al Parlament. Fonts del partit han explicat que el motiu que l'ha dut a no ser el cap de llista són les dissensions internes encara presents a la formació. "Va acabar cremat i no veu que les dinàmiques hagin canviat gaire", sostenen.

Fernàndez, que ha rebutjat fer declaracions a aquest diari, ha valorat fins fa uns dies el seu retorn a la primera línia política per la delicada situació que travessa el país amb la pandèmia, la crisi i la paràlisi del Procés. El context social i polític ha fet que l'exdiputat no digués d'entrada que no, tot i que en altres ocasions ja li havien ofert tornar a liderar la candidatura dels cupaires i ho havia declinat des d'un principi. Aquestes mateixes fonts també han deixat clar que no hi hagut "cap veto" d'alguna territorial o d'alguna organització, com havia circulat en algun entorn, al voltant de la seva candidatura.

La CUP, que no ha volgut ni confirmar ni desmentir la notícia, ha remarcat en declaracions a l'ARA que "generarà el millor equip per tirar endavant la proposta política" i que Fernàndez "hi és i hi participa activament, com tants d'altres". En aquest sentit, el partit ha explicat que "pren part del conjunt de debats que estem tenint, com la resta". En la mateixa línia, el diputat Carles Riera, que ha confirmat l'oferta a Fernàndez, ha afegit en una entrevista a Ràdio 4 que de moment no hi ha la llista feta i que hi ha un "equip ampli", en què hi ha Fernàndez, entre altres persones, que està treballant per elaborar el programa i la llista de cara a les eleccions.

Riera, a disposició de la CUP

Riera, que ja va encapçalar la candidatura el 2017 i que és un dels noms que també han sonat per ser el cap de llista, ha afirmat avui que està a disposició de la CUP per assumir qualsevol responsabilitat, però ha insistit que les llistes encara no estan tancades i que a partir de la segona quinzena de novembre es podran anunciar. Fonts de la CUP el descarten com a cap de llista i asseguren que el sector d'Endavant, on milita, també prioritza Reguant. "Sí que es planteja donar-li un lloc de sortida", apunten les mateixes fonts.

Després que l'assemblea general del 2019 aprovés acabar amb la limitació d'una única legislatura per als diputats i el termini s'ampliés a dues legislatures consecutives per aprofitar el capital polític dels exdiputats, Riera podria tornar a formar part de la candidatura. Aquest canvi en els estatuts no afectaria Reguant perquè no ha estat diputada aquesta legislatura i, per tant, ara podria repetir sense l'esmena aprovada en l'assemblea organitzativa celebrada a Celrà l'any passat. Qui sí que podria estrenar-se al Parlament en cas de ser escollida és l'exportaveu d'Arran Mar Ampurdanès, a qui la CUP vol potenciar situant-la en els primers llocs de la llista. Una llista que vol incorporar independents de renom.

La CUP ha exposat que continua "treballant amb els tempos interns de l'organització per configurar no únicament les llistes com a tal sinó també els equips necessaris per poder aplicar al màxim" la seva proposta política. Una proposta, que, com va avançar l'ARA, passa per desobeir l’Estat amb lleis socials que desbordin les competències del Govern per acabar fent un referèndum abans del 2025. Una aposta per la unilateralitat amb accent social amb què la CUP confia millorar els resultats del 2017 i tenir un paper decisiu en la següent legislatura per pressionar JxCat i ERC.

stats