Els debats incòmodes del sobiranisme valencià i balear

ValènciaDues preguntes per marcar el debat. ¿El sobiranisme progressista defuig debatre sobre la gestió dels fluxos migratoris i el seu impacte en la cohesió social, la disponibilitat d'habitatge o la minorització del català? O, per contra, el nacionalisme conservador el que es fa sumar-se –intencionadament o no– a la criminalització de les persones estrangeres? Formacions com Aliança Catalana o Vox pugen a les enquestes amb un discurs excloent que prioritza els catalans o els espanyols i sovint criminalitza els immigrants. Es beneficien, a més, d'altaveus tan potents com el trumpisme i tot el seu eco mediàtic.

Un exemple molt recent d'aquesta polèmica s'ha produït al País Valencià arran d'unes declaracions d'un exregidor de Compromís a la localitat de Borriana, a la demarcació de Castelló, en les quals el polític valencianista ha afirmat que "admira" la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, perquè és "coherent en les seves paraules i fets". En conversa amb l'ARA, Jorge Alarcón es queixa que les seves paraules han sigut "un poc manipulades" i, sobretot, "malinterpretades". A més, manté que considera que la política de Ripoll mostra "coherència" entre el que diu i el que fa, però entre això i que hagi d'"imitar o reproduir" el seu discurs al País Valencià "hi ha un tros molt gran".

El polític de Borriana, que es va donar de baixa de la formació perquè considera que Compromís ha subordinat la defensa dels interessos dels valencians a mantenir l'estabilitat del govern espanyol sacrificant reivindicacions històriques com aconseguir una millora del finançament autonòmic, es queixa que les formacions progressistes no aborden les problemàtiques més incòmodes i que això provoca que aquest buit l'ompli "el populisme i la demagògia", que al País Valencià afirma que representa Vox. "Tenim atacada la identitat, tenim atacada la llengua, la cultura i quan tu no parles d'això des del trellat i la moderació, eixe buit l'omple la demagògia", reitera.

Entre aquestes problemàtiques no abordades, Alarcón –que militava a Més, la formació sobiranista de Compromís i que manté l'acta de regidor tot i donar-se de baixa– cita les polítiques d'habitatge i la gestió migratòria. "Als països nòrdics ningú fuig d'aquest debat perquè s'han adonat que té un impacte real. Jo estic a favor del fet que la gent puga viure on desitge, però el que cal debatre és si econòmicament i socialment estem preparats per a rebre aquestes persones, així com si tenim els serveis bàsics per a fer-ho", subratlla. També reclama analitzar la integració i l'impacte en la seguretat dels nouvinguts. "Jo defense un model de gestió de convivència ordenada. Es tracta de fer les coses de forma planificada i rigorosa", conclou.

Una fusió de centredreta

Igual que al País Valencià, a les Illes Balears el discurs antiimmigració continua sent patrimoni de Vox i del PP. Amb tot, en els darrers mesos s'han fet moviments per disputar aquest espai des del mallorquinisme polític de centredreta. El novembre passat es va presentar a Palma la formació Per Mallorca amb un missatge clar: “A Mallorca no hi cap més gent”, va informar Anna Mascaró. Així ho va expressar, també, un dels seus impulsors i coordinadors, Joan Serra, que va insistir que “la mallorquinitat no es regala i no s'hereta, es guanya respectant la nostra identitat, idiosincràsia i interessos”.

El partit és una coalició entre El Pi (creat el 2012 a partir de l'ala més regionalista del PP) i Som, formació liderada per Joan Lladó, exlíder d'ERC a les Illes, que ha denunciat el “bonisme irresponsable de l'esquerra”. Encara que Som reivindica propostes coincidents amb les d'Aliança Catalana –per exemple, plantegen donar prioritat en l'accés a l'habitatge i les ajudes socials als residents que hagin viscut almenys quinze anys a Mallorca–, marca distàncies amb Sílvia Orriols. El motiu és, asseguren els seus dirigents, que l'eix del seu projecte implica la transformació del model econòmic i no un rebuig etnicista dels immigrants.

I si al País Valencià i a les Balears la preocupació pel fenomen de la immigració fa aflorar debats incòmodes, Catalunya no només no n'és aliena, sinó que té un component que, de moment, no ha aflorat als altres dos territoris: l'existència d'una extrema dreta sobiranista. Aliança Catalana, i no només Vox, ha fet de l'antiimmigració un concepte fonamental de les seves propostes. De moment, el partit de Sílvia Orriols és l'únic que parla obertament del tema, tot i que a escala municipal, alcaldes de Junts, del PSC i fins i tot d'ERC reclamen a les direccions que s'articulin propostes per respondre al repte migratori. Junts és qui més ha avançat en aquesta qüestió i, mentre espera que el PSOE compleixi amb el compromís de delegar les competències d'immigració a la Generalitat –Podem ho té bloquejat al Congrés–, fa temps que va encarregar internament l'elaboració d'un pla que està pràcticament a punt de sortir a la llum. Els juntaires són precisament els més amenaçats electoralment per l'extrema dreta sobiranista, que planteja solucions fàcils –amb l'expulsió dels immigrants irregulars com a bandera– a problemes difícils.