Crisi al PP

La desconnexió absoluta entre Pablo Casado i els votants del PP

Només el 29% hi confien i és el líder més mal valorat pels seus (a excepció d'Arrimadas)

BarcelonaEra difícil preveure que el vaixell s'enfonsaria tan de pressa quan va col·lidir ara fa tot just uns dies amb l'iceberg de la Puerta del Sol. Però que el capità desconeixia el rumb per arribar a port era una cosa difícilment discutible. Fins i tot entre els votants del PP. Pablo Casado surt de la direcció del partit derrotat per Isabel Díaz Ayuso, abandonat pels companys i sense la confiança dels electors. Només el 29% dels votants del partit confien en qui fins ara era el seu líder (entre el conjunt de ciutadans de l'Estat no arriba al 9%). El percentatge queda recollit al Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que es va fer públic aquest dimarts coincidint amb les anades i vingudes a la seu popular del madrileny carrer Génova. I no és conseqüència de la guerra amb Ayuso perquè les dades es van recollir amb anterioritat. De fet, la caiguda de la confiança en el cap de l'oposició a Espanya no deixa de baixar des de fa mesos, malgrat que les expectatives electorals del partit no s'han vist afectades. Al contrari, el PP ha consolidat una estimació de vot al CIS per sobre del 20% des del setembre, i altres enquestes fins i tot el situen frec a frec amb el PSOE. Fins ara, el PP es mantenia o pujava, mentre que Casado no deixava de baixar. La guerra interna dels últims dies i la crisi al partit probablement tindran un impacte en pròximes entregues del baròmetre.

Cargando
No hay anuncios

La militància del PP va triar Casado com a substitut de Mariano Rajoy el juliol del 2018. Tres mesos després, el CIS ja preguntava sobre ell: la confiança entre els votants del seu partit se situava al voltant del 50%. La lluna de mel no va trigar gaire en començar i baròmetre a baròmetre Casado anava connectant amb els seus electors i es va arribar a situar per sobre del 65%. Les dues eleccions del 2019 el van ajudar a consolidar certa popularitat entre els votants del PP, tot i que els resultats no van ser ni de bon tros els que aspirava a obtenir el partit. Des del 2020, però, la desconnexió entre líder i votants s'ha anat fent cada cop més intensa, i és especialment crua quan es compara amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ja fa temps que va començar a remuntar la confiança entre els electors del PSOE.

Hi ha moltes altres dades demoscòpiques que poden ajudar a entendre la debilitat de Casado i per què havia deixat de ser un actiu electoral. Per exemple, en el baròmetre d'aquest mes de febrer, només un 43,8% de les persones que van votar el PP en les últimes eleccions generals volien ara que Casado arribés a la Moncloa (en el conjunt de la ciutadania el percentatge és del 9,5%). Pedro Sánchez, habitualment molt per sobre, no en va sortir gaire més ben parat (un 50% entre els votants socialistes) amenaçat per Yolanda Díaz, que fa forat entre els electors del seu soci de govern. La vicepresidenta segona també convenç els seus i un 69% dels votants d'Unides Podem la volen veure com a presidenta. Només la supera el cap de files de Vox, Santiago Abascal, a qui el 74,4% dels votants de l'extrema dreta vol a la Moncloa.

Cargando
No hay anuncios

Exceptuant la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas -amb un problema encara més profund-, Casado és, a més, el líder més mal valorat pels seus. Al febrer ha rebut un 5,2, lluny del 6,3 amb què va començar el 2018 i que va anar repetint aproximadament fins a mitjans del 2020. Des d'aleshores baixa mes a mes en paral·lel a la consolidació del seu principal rival electoral. Abascal no només rep nous votants -una bona part del PP- sinó que els fidelitza: al febrer rep un 7,23 entre els de Vox.

Cargando
No hay anuncios

Amb dos resultats discrets a les eleccions generals del 2019, Ayuso capitalitzant el contundent triomf a Madrid d'ara fa un any, i el PP guanyant per la mínima a Castella i Lleó, Casado no té gaires arguments per dissimular la seva feblesa. No connecta amb els electors, i aquestes últimes setmanes també ha quedat demostrat que tampoc ho fa entre els barons del partit. Probablement no mirarà de comprovar si, sent el primer president del PP escollit en primàries, encara té el suport dels militants.