El jutge no veu delicte en el fet que Montoro conegués dades fiscals reservades d'adversaris polítics

BarcelonaEl cas que afecta la presumpta corrupció de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha donat un nou tomb. El jutge de Tarragona que investiga la trama ha deixat clar en diverses resolucions, que han transcendit aquest dijous, que no veu delicte en el fet que Montoro, ara imputat per múltiples delictes, rebés correus del seu equip amb dades fiscals de polítics de diferents partits, inclosos adversaris. Així, denega la personació com a perjudicats de l'exministre del PP Rodrigo Rato i de l'exdirigent de Podem Juan Carlos Monedero, perquè no veu cap il·legalitat en aquesta sostracció de dades seves, ja que estava "plenament autoritzat" i "legitimat" per rebre-la, segons el jutge. En canvi, ha acceptat la personació del PSOE, l'única que ha validat, mentre que ha rebutjat la d'un periodista.

No veu el delicte de revelació de secrets ni d'infidelitat en la custòdia de documents en el fet que Montoro rebés del seu equip correus electrònics amb les dades fiscals. Segons el relat judicial, va ser el cap de gabinet del ministre qui es va encarregar de transmetre-la i apunta que "no existeix divulgació a tercers" perquè no es van publicar. A més, sosté que la Fiscalia, quan va revisar la documentació de la causa, ja va concloure que el contingut i la transmissió de correus no era delicte. El jutge que ha instruït set anys la causa sota secret de sumari també deixa clar que tot i que "alguns dels correus contenen dades molt concretes", "al ministre d'Hisenda li correspon la direcció superior de l'Agència Tributària i que, per tant, pot conèixer aquestes dades". També afegeix que perquè fos delicte les dades haurien de ser reservades i qui hi accedís no hi hauria d'estar autoritzat, pel caràcter "indubtablement reservat", però que "les persones que hi han accedit estan legalment autoritzades", tant el ministre com el cap de gabinet.

Montoro hauria obtingut presumptament dades fiscals de l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, el tenista Rafa Nadal, la baronessa Thyssen, del cas Gürtel del PP i de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

El despatx, contra els periodistes

El cas ha posat Montoro en el punt de mira, així com el despatx Equipo Económico, una consultoria fundada per ell –havia portat el seu cognom– i que hauria estat una peça clau per als suposats tripijocs de l'ara imputat. Però aquest assenyalament judicial, que ha comportat una trentena d'imputacions, no ha agradat al despatx, que aquest dijous ha difós un dur comunicat ple d'amenaces als periodistes. "Equipo Económico es reserva el dret d'exercir les accions legals necessàries, fins i tot d'ordre penal, contra qui aboqui acusacions infundades o difongui informacions falses, en defensa del bon nom i prestigi professional tant de la firma com del conjunt de professionals que la integren", ha remarcat.

Ara bé, el llarg escrit no només llança avisos als periodistes en defensa de la seva "honorabilitat i solvència professional", sinó que també es dedica a negar diverses acusacions i a posar en entredit l'actuació de la justícia. Així doncs, va presentar aquest dimecres un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial de Tarragona, denunciant "greus irregularitats advertides en la causa des del seu inici" i "nega rotundament haver pagat obsequi, comissió o retribució il·lícita a cap funcionari o autoritat". Alhora, pretén aclarir que "no ha comès cap irregularitat en la prestació dels seus serveis professionals". Respecte als canvis legals que s'analitzen a la causa, el que suposadament són les lleis a mida dels clients del despatx fundat per Montoro amb el beneplàcit del ministeri d'Hisenda, fins i tot sostenen que "aquestes lleis van ser aprovades per les Corts Generals, seguint els exigents tràmits previstos" en el seu ordenament, la qual cosa implica "la participació de diferents òrgans consultius" i que fossin debatudes i aprovades.

També addueix que els canvis normatius "no han estat modificats en els molts anys transcorreguts des de la seva aprovació" i que la seva "validesa i constitucionalitat" no han estat qüestionades "en cap moment per cap partit polític ni per cap govern ni per cap altra institució". El comunicat arriba a defensar que les modificacions no es van produir "per decisió particular en interès de tercers". Per tot plegat va a la càrrega contra la instrucció judicial, amb dures acusacions: denuncia la "indefensió" en el procediment "anòmal" de més de set anys de secret d'actuacions i que després d'aquests anys "la causa va ser filtrada als mitjans de comunicació i utilitzada políticament de manera immediata, i va causar un irreparable dany reputacional". En aquest sentit, lamenta que no hagi tingut la possibilitat d'accedir a les actuacions del procediment de l'últim any, que no s'hagi donat "cap possibilitat d'aclariment, explicació o contradicció de la informació publicada" i que això l'hagi exposat a unes "conclusions esbiaixades, basades exclusivament en conjectures i absolutament errònies", segons el seu criteri.