El despatx fundat per Montoro també va oferir els seus serveis a la Generalitat

Barcelona / MadridJust s’havien celebrat les eleccions espanyoles i el PP estava a punt d’aterrar de nou a la Moncloa, quan el futur cap de gabinet de Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, va concertar una trobada amb càrrecs intermedis del govern de la Generalitat. En aquella època hi havia Artur Mas a la presidència –feia poc més d’un any que havia arribat al Palau i la crisi econòmica ja era galopant– i Martínez Rico va aprofitar els contactes que tenia a l’equip econòmic del govern català per oferir-los els serveis d'Equipo Económico (EE). Segons diverses fonts consultades per l'ARA, l'oferiment no es va concretar en un servei concret, però es va entendre de la conversa que contractant el despatx fundat per Montoro, la relació amb el futur govern del PP fluiria millor. Martínez Rico, que en aquell contacte portava el barret d'Equipo Económico, ja sabia que aniria a parar a Hisenda i a l'equip del ministre, que també estava clar en aquell moment que seria Montoro. El departament d'Economia pilotat en aquell moment pel conseller Andreu Mas-Colell va declinar-ne la contractació.

Cal tenir en compte el context: era un moment en què a Catalunya CiU s'havia recolzat en el PP d'Alícia Sánchez-Camacho en els primers mesos de legislatura, en què les retallades pressupostàries van ser la tònica més dominant. "Al principi ens festejaven", constata una font de l'època, una relació que es va enrarir al màxim per les tensions de tresoreria que tenia la Generalitat i com el llavors ministre Montoro gestionava les bestretes, és a dir, quan ell decidia quin era el moment de traspassar recursos. Posteriorment, la interlocució encara va ser més difícil, arran de la reacció del PP davant l'aposta independentista d'Artur Mas.

Del sumari se'n desprèn que el 'modus operandi' d'Equipo Económico era moure's al voltant del ministeri d'Hisenda, oferint serveis tant a empreses com també a administracions. Tot i que el focus de la causa són els pagaments de l'àmbit privat, a la instrucció també consta que EE va facturar amb diverses entitats públiques, majoritàriament governades pel PP. Entre elles, hi havia la mateixa Xunta durant la presidència d'Alberto Nuñez Feijóo, per un valor de 172.838 euros, però també la Comunitat de Madrid, que és l'autonomia que més ha treballat amb el despatx fundat per Montoro, amb una facturació de 314.360 euros, segons el sumari. Les Illes Canàries, durant el govern de Coalició Canària (CC), li va fer un pagament de 97.500 euros. Amb menors quantitats, les segueixen La Rioja (39.544,4 euros), Castella i Lleó (21.240 euros) i Múrcia (21.181 euros). També hi ha el consistori de Madrid amb 41.760 euros i Alcobendas, 12.000 euros. La Diputació de Lugo, en mans del PSOE, va fer un pagament de 34.220 euros.

De la causa, a la qual ha tingut accés l'ARA, no se'n desprenen els motius pels quals hi va haver aquestes contractacions, de fet tampoc especifica l'any concret, sinó el període: entre el 2008 i el 2019 segons un informe de l'Agència Tributària aportada a la causa, que fa un llistat dels pagadors al despatx fundat per Montoro.

En el cas del govern català, segons les fonts consultades, tampoc va queda clar quins serveis d'Equipo Económico podien resultar útils per a la Generalitat. Sí que se'ls va entregar un llibre com a carta de presentació sobre l'evolució de l'economia espanyola. El contacte es va produir, segons les mateixes fonts, perquè Felipe Martínez Rico era ja un conegut dels càrrecs de la conselleria d'Economia.

Contactes de l'època d'Aznar

Tant Felipe Martínez Rico, com el seu germà, Ricardo Martínez Rico, que quan Montoro va fer el salt al govern espanyol el va substituir al capdavant d'Equipo Económico, havien estat al govern de José María Aznar, amb qui l'últim govern de Jordi Pujol va negociar un acord de finançament econòmic. D'aquell temps, els germans Martínez Rico tenien contactes al govern català que van intentar aprofitar sense èxit per promocionar Equipo Económico. Un moviment que quadra amb la hipòtesi que tant els Mossos com el jutge instructor de Tarragona, Rubén Rus, han mantingut durant la instrucció: que hi havia un íntim lligam entre el despatx fundat per Montoro i tot l'equip que posteriorment va aterrar al ministeri d'Hisenda.

Els càrrecs del govern de la Generalitat que van viure aquell episodi amb EE se'l van guardar en un calaix sense saber en què consistia exactament aquella col·laboració que els proposaven. Una col·laboració que els va semblar "estranya". Amb l'esclat de la causa, però, tot ha pres sentit.

La investigació dels Mossos

La instrucció del jutjat de Tarragona, pilotada pels Mossos d'Esquadra, gira entorn dels pagaments que diversos sectors empresarials i també administracions feien a Equipo Económico. La sospita dels investigadors és que Montoro no es va desvincular veritablement del seu despatx i que els diners que facturaven enriquirien l'exministre i els seus socis a través d'empreses pantalla.

La investigació constata com a mínim dues modificacions normatives després de la contractació d'Equipo Económico per part del sector gasista que van comportar beneficis fiscals per a aquest ram d'empreses: una exempció del 85% de l'impost elèctric i també una rebaixa de l'impost d'activitats econòmiques. Però la policia catalana també ha constatat que hi va haver contactes simulant la mateixa seqüència amb empreses de renovables, del joc i tabaqueres. El que ha quedat fora de la investigació, malgrat la insistència dels afectats com els exdirigents del PP Rodrigo Rato i Esperanza Aguirre, és la filtració de dades fiscals per part de Montoro. El jutge del cas no hi veu delicte.