El jutge decreta presó incondicional per als set CDR

L'Audiència Nacional veu indicis que els detinguts pertanyen a una "organització terrorista"

L’Estat s’anticipa a la resposta de l’independentisme a la sentència del Procés. Mentre JxCat, Esquerra i la CUP tancaven files amb els CDR des del Parlament, l’Audiència Nacional va enviar ahir a la presó els set activistes detinguts dilluns en l’operació Judes al detectar indicis de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d’explosius. El jutge Manuel García Castellón va alinear-se amb la Fiscalia per decretar presó per al que des de l’Estat s’ha denominat Equip de Resistència Tàctica (ERT), “una organització amb estructura jerarquitzada que pretén instaurar la República Catalana per qualsevol via, inclosa la violenta”. Malgrat el cop, milers de persones van sortir ahir als carrers de Catalunya per denunciar una nova onada de repressió judicial.

Les defenses posen en dubte la confessió dels dos membres dels CDR que haurien admès haver manipulat substàncies explosives

Quan falten pocs dies perquè es compleixin dos anys de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Soto del Real va rebre ahir set presos preventius més vinculats a l’independentisme. Coincidint amb la resposta popular que s’espera a la sentència del Tribunal Suprem contra les principals cares visibles del moviment, aquest cop les afectades són set persones anònimes, a les quals la Guàrdia Civil investigava des de feia més d’un any en una causa secreta dirigida pel titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Després de la recopilació de documentació i material que l’institut armat va interceptar dilluns en diverses localitats del Vallès i Osona, el magistrat considera que hi ha prou indicis de la participació d’aquestes set persones en una “organització terrorista”, amb diferents nivells d’influència. García Castellón i el tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, coincideixen en l’atribució dels delictes, tot i que el ministeri públic afegeix la finalitat de “subvertir l’ordre constitucional i alterar la pau pública”. Són similars als delictes pels quals es jutjarà els membres de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017.

“El sector més radical”

En algunes de les interlocutòries dictades ahir pel jutge es descriuen els ERT com “el sector més radical, clandestí i compromès” dels CDR i es diu que tenen “prou capacitat per portar a terme maniobres amb un alt nivell de professionalització”. Segons informa Efe, García Castellón concreta que X.B., un dels investigats, és un membre “especialment actiu” del grup i que ocupava una “preeminent posició en l’estructura que s’encarregava de la planificació, el desenvolupament i la posada en marxa d’accions violentes”.

La Guàrdia Civil va esgotar el termini de 72 hores per posar els set detinguts a disposició judicial, i ahir a primera hora del matí van ser traslladats a l’Audiència Nacional, on els van acompanyar una trentena de persones -entre familiars, polítics i membres dels CDR- que van estar al carrer Génova durant tota la jornada i que van quedar en estat de xoc per la resolució final. Tot i que dilluns van quedar en llibertat amb càrrecs de terrorisme dos dels detinguts, era previsible l’ingrés a presó dels que ahir van comparèixer davant el magistrat. També dels dos que van renunciar a l’assistència lletrada del col·lectiu de l’esquerra independentista Alerta Solidària i que van optar per acceptar advocats d’ofici i declarar a la comandància de la Guàrdia Civil. Són els que, sempre segons fonts policials, haurien reconegut durant l’interrogatori la manipulació d’artefactes explosius per fer accions de sabotatge. Aquestes dues persones sí que van respondre ahir durant la declaració a l’Audiència a les diferents parts. En canvi, els cinc activistes assistits pels advocats d’Alerta Solidària van decidir contestar només a les preguntes dels seus lletrats per la falta d’informació que s’havia facilitat fins aleshores.

Els familiars i membres del grup de suport dels set integrants dels CDR empresonats van qualificar l’operatiu policial d’“infame” i van reiterar que “l’independentisme no és terrorisme”. “Ens volen preses, atemorides i febles, però la nostra força és la que ens va fer alçar l’1-O”, va afirmar plorant la portaveu dels familiars, que va haver d’interrompre el seu parlament diverses vegades enmig dels crits de “Tots som CDR!” i “No tenim por!” dels centenars de persones que es van aplegar davant l’Ajuntament de Sabadell. El grup de suport va exigir la llibertat immediata i l’absolució dels membres dels CDR i va fer una crida a la ciutadania a mobilitzar-se. “És una batalla que guanyarem, i emplacem la societat catalana i espanyola a fer front a la inèrcia repressiva de l’Estat”, van dir des del grup de suport, que ha convocat una manifestació dissabte als jutjats de la ciutat.

Presència de la Guàrdia Civil

Paral·lelament, la presència de la Guàrdia Civil encara era força visible ahir al Vallès. Per exemple, en un ampli dispositiu a la carretera que uneix Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès. Fonts del cos armat, però, asseguraven que era un control antiterrorista rutinari, ja que encara es manté en 4 sobre 5 el nivell d’alerta per terrorisme jihadista a l’Estat.

  • Etiquetes