Itziar González: "En deu anys s'han aprovat menys de l'1% de les mesures pactades contra la corrupció"

BarcelonaItziar González és arquitecta i urbanista social de professió amb un passat a la política: el 2007 va concórrer a les eleccions municipals com a independent a les llistes del PSC per assumir la regidoria de Ciutat Vella. Una carrera política finalitzada de manera abrupta després de ser alertadora d'un cas de corrupció. Ara presideix l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció de Catalunya, que fiscalitza el compliment de les mesures que l'any 2015 partits i entitats van acordar promoure un pacte social contra la corrupció a Catalunya.

Des del 2015 que treballeu amb mesures contra la corrupció.

— El 2015 una cinquantena d'entitats i partits polítics ens vam conjurar per fer el pacte social contra la corrupció a Catalunya. Des de llavors hem fet tres cimeres, en què hem posat mesures concretes sobre la taula com una llei catalana per protegir els alertadors, una nova llei electoral catalana que toqués temes de finançament de partits, millorar la transparència, l'ètica pública i, en definitiva, instaurar una cultura de la integritat. D'això fa deu anys i de tot el que hem intentat només hem aconseguit tres irrisòries qüestions que no són fonamentals. L'índex d'assoliment d'objectius està per sota de l'1%. És un fracàs.

Per quina raó han fracassat?

— En la darrera cimera vam fer dos avisos. Primer, ens vam dirigir als polítics i els vam dir: "No em crec que no vulgueu aquestes mesures, hauríem d'entendre què us està passant i per què esteu fracassant". La resposta dels diputats va ser d'autocrítica i que volen seguir amb el pacte contra la corrupció. El següent que vam fer va ser dirigir-nos als òrgans fiscalitzadors, l'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes, per dir-los que tot el sistema d'alertadors no funciona, malgrat que ara hi ha una llei espanyola que els reconeix. Pensa que ara mateix hi ha persones alertadores de corrupció [una figura reconeguda per la Unió Europea] que ens venen a buscar a nosaltres. Ens diuen que els estan matxacant i no se'ls està ajudant. És tal el patiment d'aquestes persones que estem mirant de fer alguna acció.

¿Són gent reconeguda a Catalunya com a alertadors de corrupció, d'acord amb la llei vigent a l'Estat?

— Tenim una desena d'alertadors catalans que ens han escrit a l'Observatori dient-nos que no se'ls està ajudant. Cadascun d'ells té una situació d'extrem estrès. Sé perfectament el que està passant perquè ho he passat, però ells tenen una doble violència: figura que estan protegits per l'Oficina Antifrau, però no se'ls està donant protecció jurídica efectiva ni s'estan fent sancions per les represàlies que reben.

Per què creu que hi ha aquesta manca d'efectivitat?

— ¿Els partits que han de promoure la transparència són transparents? Quina possibilitat tenim de fer un seguiment dels recursos públics que reben? Si estem aportant diners perquè facin la seva funció social, com és que no puc accedir a què es fa amb aquests recursos públics? I l'altre tema són els organismes de control: si no els donem un element ciutadà que els controli, pot acabar passant que siguin els polítics qui els acabin controlant, ja que són ells qui els elegeixen. No estem anant a estructures democràtiques i de cooperació, sinó de jerarquia i dominació.

No n'hi ha prou, doncs, amb els òrgans de control actuals.

— Quan una estructura col·lapsa, vol dir que la veus dreta però ja no aguanta la càrrega. El sistema de partits i moltes de les nostres institucions estan en una situació així. Aparentment, estan funcionant, però no són capaces de resoldre les exigències ciutadanes. Ara la societat demana ètica i integritat. Si el sistema públic finança els partits, el sistema públic hauria de poder fer de bomber sense necessitat de la Fiscalia o de l'UCO. El problema és que aquestes institucions de control fan auditories en el format que ells controlen, no amb altres canals, i sembla, com a hipòtesi, que els partits tindrien una enginyeria opaca i complexa que va per altres vies. Per això una mesura interessant seria que totes les persones alertadores i la ciutadania implicada poguéssim indagar, mirar, observar...

Això només es pot fer a través de la transparència activa de partits i institucions...

Per això ho demanem des de l'Observatori Ciutadà. Per què als alertadors no els protegeixen? Perquè som els que realment marquem la diferència i ens podem convertir en veritables oficines de control. Seria un dels mecanismes més eficaços. Per això ningú està realment interessat que hi hagi una protecció. Amb els avisos que poden fer aquests alertadors hi ha molta més informació que la que ens poden donar els sistemes oficials. No volen que la ciutadania es pugui convertir en un exèrcit d'alertadors.