El dia que David Fernàndez va oferir el seu ronyó a Jaume Asens

BarcelonaEls anys irrecuperables (Pòrtic), de Jaume Asens, és la història d’una generació: la dels joves "desarrapats" que van militar als moviments socials de la Barcelona contra la globalització, els abusos policials i la crisi entre els anys 90 i la primera dècada dels 2000. En aquella època Jaume Asens sortia religiosament a manifestar-se al carrer cada dissabte i participava en vagues estudiantils que, sota el cartell "Penso, per tant destorbo", protestaven contra la reducció d’hores de filosofia al batxillerat. Mai no es va penjar, en canvi, un cartell del Che Guevara a l'habitació. Tot plegat ho ha recordat l'autor aquest dilluns en la presentació del llibre, que s'ha convertit en una festa de retrobament de tots aquells joves que ara ja toquen els 50 anys. "És un llibre que parla de tots nosaltres", ha explicat al costat de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.

Al llarg de les pàgines del llibre, Asens explica com l'amistat entre els protagonistes d'aquesta història generacional ha sobreviscut, en alguns casos, i s'ha esberlat, en d'altres. L'eurodiputat ha llançat un dard a aquells que se n'han distanciat per les seves diferències amb Podem, del qual ell va acabar estripant-ne el carnet: "No hi ha res més idiota que sacrificar l’amistat per política". Com a exemple del contrari ha posat la seva relació amb David Fernàndez, a qui –afirma– li ha dedicat un capítol del seu pròxim llibre que porta per títol "Humilitat". L'exdirigent de la CUP l'ha correspost recordant una nit de Cap d’Any en què Asens li va explicar que tenia un problema de salut que li afectava els ronyons. Fernández n'hi va oferir un perquè, afortunadament, en tenia dos: "Un ronyó per la llibertat i un ronyó per l’amistat". "I un espòiler: el pròxim llibre és boníssim", ha afegit.

Més enllà del retrobament d'aquell grup de joves convertits en dirigents polítics, filòsofs i advocats, l'acte també ha estat punt de trobada dels dirigents dels principals espais polítics de Catalunya. A banda dels comuns, hi eren exdiputats de la CUP, però també exdirigents d'ERC –des d'Ernest Maragall fins a Xavier Godàs, passant per Joan Ridao–, Junts –amb Josep Rull i Àlex Sarri– i el PSC –amb Manel Cruz, exprofessor de filosofia d’Asens–. Fins i tot hi ha fet acte de presència l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, a qui Asens va posar una querella pels casos de presumpta corrupció que afecten la família. "El reconeixement més gran és la presència de les persones adversàries", ha dit Asens. No hi faltava ningú, tret, potser, d'Ada Colau. Una de les grans protagonistes del llibre.

"La Grace Kelly dels moviments socials"

A Els anys irrecuperables, Asens recorda el magnetisme d’una jove Colau amb qui va parlar per primera vegada al metro, després d'una assemblea a la facultat. "Era una noia d'una bellesa esmolada però senzilla [...]. La suma de la seva indumentària negra, el caminar ferm, una figura esvelta, un pentinat estil garçon, un rostre olivaci, la manera de fumar purets, un estil directe, els gestos rotunds però elegants i la convicció impròpia de la seva edat li donaven una aura de femme fatale que despertava curiositat". Recollint el sobrenom que li va posar el periodista Manuel Trallero, Asens fins i tot es refereix a Ada Colau com "la Grace Kelly dels moviments socials". Era el començament d'una relació que passaria a ser sentimental i després de feina, quan Asens passa a ser la seva mà dreta a l'Ajuntament de Barcelona. Colau va impedir que Asens fos cap de llista a les generals del 2016, que va guanyar Xavier Domènech a Catalunya, perquè es quedés al consistori: "Al final l'Ada no em va deixar marxar", recorda.

Rere el nosaltres d'Asens hi ha els membres de plataformes veïnals com la PAH i els advocats laboralistes amb qui Asens va defensar anarquistes i torturats, però també el grup d'activistes fundadors de Barcelona en Comú i que ara recorden el 2015, l'any en què van arribar a l'Ajuntament de Barcelona, amb una gran nostàlgia. El llibre recull les memòries de tres Asens diferents: l'advocat, l'activista i el polític. Asens s'hi va abocar de ple quan va deixar la política una vegada enllestida la negociació sobre l'amnistia, per tornar poc després com a eurodiputat de Sumar.

Quin és l'objectiu del llibre? Segons ell mateix ha explicat, evitar que aquesta "història col·lectiva" caigui en l'oblit i fer autocrítica d'un espai en època de vaques magres, dividit i llastrat per les lluites caïnites. El manuscrit que va entregar als editors era més llarg que el llibre publicat, de quasi 500 pàgines: "Em van retallar les filosofades", ha reconegut l’ara eurodiputat.