PRIMÀRIES
Política 21/11/2020

Les diferents ànimes de JxCat, a debat

Borràs, Calvet i Ferrés es diferencien en el calendari sobre el Procés i la relació amb l’Estat

David Miró / Núria Orriols
4 min

BarcelonaJunts per Catalunya decideix alguna cosa més que el seu candidat a les eleccions en les primàries del cap de setmana vinent. Havent-se formalitzat com a partit aquest estiu -s’hi han sumat unes 5.000 persones-, aquest procés de selecció del presidenciable determinarà també la seva orientació com a formació política, sobretot després del divorci amb el PDECat. No és el mateix Laura Borràs que Damià Calvet ni Jordi Ferrés, tal com es constata en el debat de candidats organitzat per l’ARA i celebrat a l’Ateneu Barcelonès. Un debat en què es van posar de manifest les diferents ànimes de Junts, tant en el tempo del Procés com en la relació amb l’Estat, però també el que les uneix: el lideratge de Carles Puigdemont com a “president legítim” i establir aliances exclusivament independentistes.

L’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, avalat pels exconsellers Josep Rull i Jordi Turull, posa l’accent en assolir “un país de primera” i se situa en una marxa més lenta del Procés. “[La independència] És un camí a seguir i no té percentatges ni temporalitats”, deia, situant-la a una “generació” vista. Aquest calendari no el comparteix Jordi Ferrés, advocat i militant de base, que creu que la independència es pot fer efectiva la propera legislatura -tot i que no especifica com-. Al seu torn, Laura Borràs, portaveu al Congrés de Diputats, es queda en el camí del mig: no vol posar dates concretes al Procés, però rebutja “posposar” la independència a una generació vista. Al seu parer s’han de fer coses dia a dia per “acostar-se” a l’objectiu -no diu quines- que no passen “ni per facilitar investidures [a Madrid] ni aprovar pressupostos que no són bons per Catalunya” . Un missatge directament enviat a ERC pels seus pactes amb el PSOE.

Les expectatives que dipositen els candidats de JxCat en la voluntat negociadora de l’Estat són diferents. Calvet deixa clar que si arriba a la presidència de la Generalitat el primer que farà és trucar al president espanyol, Pedro Sánchez, de manera “immediata” per activar la taula de diàleg, mentre que Borràs fa més èmfasi en tenir garanties -com un mediador- perquè Madrid “no ens torni a aixecar la camisa”. Aquests matisos es plasmen en un moment del debat: “Estic absolutament convençuda que l’Estat mai pactarà un referèndum”, diu Borràs. “O sí”, replica Calvet, asseverant que depèn de la “fortalesa” de l’independentisme i que la “manera vàlida” d’assolir l’estat propi és acordant una consulta amb Madrid. “No hi estic d’acord”, hi afegeix Ferrés, que creu que no es pot situar el referèndum pactat com l’única via per arribar a la independència, i posa d’exemple altres processos històrics com la independència de les colònies espanyoles a Amèrica.

Govern independentista

En el que sí estan d’acord tots els candidats és en prometre un govern independentista després de les eleccions. Calvet situa, fins i tot, JxCat com a garantia que això passi, ja que creu que Esquerra podria acabar fent un “tripartit” si ells no guanyen les eleccions. Per al conseller de Territori, els republicans són els seus socis preferibles per fer el pròxim govern malgrat les discrepàncies actuals. Borràs es pronuncia en el mateix sentit, però també vol incloure la CUP a la foto -que sempre s’ha mostrat contrària a entrar a l’executiu-, Demòcrates o el PDECat. També afirma que resistirà al capdavant de la Generalitat si és presidenta malgrat que avanci la seva causa al Tribunal Suprem sobre la gestió a la Institució de les Lletres Catalanes: “Si m’apartés donaria el missatge que la repressió funciona”. Calvet, amb una llarga trajectòria a CDC, considera que el partit que va fundar Jordi Pujol ja ha pagat pels seus casos de corrupció.

Per tancar el bloc del Procés, els candidats avalen fer ús del poder dels consumidors per reduir la dependència dels “oligopolis energètic i financers” de Madrid, tal com defensa JxCat en la seva ponència política. Però el cert és que ells mateixos encara no han fet del tot aquest canvi: per una banda, Calvet admet que manté els seus estalvis a La Caixa i no recorda a quina empresa té contractada els subministraments -sí que viu en un bloc d’habitatges d’autoproducció d’aigua sanitària-, mentre que Borràs assegura que té “diversos comptes bancaris” i Ferrés confessa ser client del Santander, el Sabadell i Movistar -amb la voluntat de canviar a una operadora catalana-. La portaveu del Congrés, però, sí que afirma que a casa són de Som Energia.

Entre els extrems

Una de les preguntes que sovint es fa a JxCat és on se situa ideològicament. En el debat queda clar que volen ser un partit catch all. “Sabem el que no som. Ni d’extrema esquerra ni d’extrema dreta”, afirma Calvet, que es confessa socialdemòcrata amb una reivindicació de la col·laboració público-privada. Borràs reivindica la “centralitat” i el fet d’aglutinar gent de “procedències ideològiques molt diferents”. “Qui més paga és qui més té”, coincideixen, però Calvet titlla d’“injust” l’impost de successions. Cap d’ells aposta per augmentar els impostos.

El pròxim cap de setmana, els militants de JxCat decidiran, doncs, alguna cosa més que el candidat o candidata a la Generalitat.

stats