El dilema dels vells militants del PSOE català 35 anys després

BarcelonaJusto Torralba militava a la desapareguda federació catalana del PSOE. Va ser a les negociacions de la unificació amb el PSC-Reagrupament i el PSC-Congrés en un sol partit l'any 1978 i ara, 35 anys després, observa com al socialisme espanyol s'alcen veus que demanen refundar el PSOE a Catalunya arran de l'última crisi amb el PSC. El detonant: els 13 diputats socialistes catalans que dimarts van votar a favor del dret a decidir al Congrés, en contra de la voluntat de Rubalcaba.

"Jo em nego a trencar amb el PSOE. Ara, si això acaba passant, potser sí que hauré de replantejar-me tornar als orígens", assegura Torralba, de l'Hospitalet de Llobregat. I és que aquest militant assegura que no li agraden gens ni mica "les batzegades" de l'actual PSC liderat per Pere Navarro. Considera que s'estan prenent "decisions equivocades" i que ara no és hora que se celebri un referèndum. "Estic més d'acord amb Carme Chacón que amb l'actual direcció", conclou.

No opina igual Marina Bru, una altra històrica provinent de la federació catalana del PSOE, concretament a l'agrupació de Gràcia, de la qual, als seus 84 anys, és la presidenta honorífica. "El PSC sempre ha tingut identitat pròpia i és el que ens ha de seguir liderant als socialistes catalans", defensa Bru, una de les dirigents que també van treballar per la unificació del 1978.

Entén que estan "fora de lloc" veus com la del líder socialista extremeny, Guillermo Fernández Vara, que demanen el divorci definitiu amb el PSC simplement per haver votat diferent al Congrés. A més, considera que actualment una federació catalana del PSOE a Catalunya "no tindria viabilitat política".

"No s'acaba el món per prendre decisions diferents en un moment donat", afegeix la militant gracienca. Bru, a més, insisteix que Catalunya passa "moments difícils" perquè les coordenades de la centralitat política catalana han canviat totalment.